Damià Gomis, físic de la UIB: "Les Balears ja pateixen el canvi climàtic i la transició energètica actual és insuficient"

PalmaEl doctor en Física i catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Damià Gomis, ha alertat aquest dijous que els efectes del canvi climàtic ja són visibles a les Illes Balears i continuaran accentuant-se fins a finals de segle si no s’adopten mesures contundents per frenar-los. Ho ha exposat en una conferència organitzada per l’Acadèmia del Clima, on ha detallat les tendències que mostren cap a on evoluciona el clima de l’Arxipèlag.

Gomis, director del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB, ha recordat que la temperatura global ha augmentat 1,20 ºC entre el període preindustrial i la dècada 2014-2023, però el 2024 el repunt ja arriba a 1,55 ºC. Un dels efectes directes d’aquest escalfament és la pujada del nivell de la mar, que des de l’any 2000 creix de mitjana 3 mil·límetres anuals. A les Balears –com a la resta de la Mediterrània– l’augment de temperatura és encara més ràpid que la mitjana global.

Un dels trets distintius de l’escalfament a la regió, ha explicat, és l’avançament prematur de les condicions d’estiu a causa d’un notable escalfament primaveral. Com que els hiverns canvien menys, el pas entre estacions és cada vegada més brusc. Aquest increment implica també un altre fenomen preocupant: l’augment de les onades de calor, amb més freqüència, més durada i més intensitat, i amb un impacte potencial molt greu sobre la salut humana.

Pel que fa a la mar, Gomis ha subratllat que el 2024 la temperatura superficial mitjana de la Mediterrània va superar per primera vegada els 28 ºC des que hi ha registres. El 2025 la mitjana global va ser lleugerament inferior, però a zones concretes la situació va ser crítica. El 30 de juny del 2025, la temperatura superficial del mar Balear era 27,4 ºC de mitjana –4,6 ºC per damunt del normal– i va arribar fins als 30,5 ºC al sud-oest de Mallorca, a la boia de la Dragonera, en una onada de calor marina que es va allargar durant dues setmanes.

Transport, principal font d’emissions a les Illes

Quant a emissions de gasos d’efecte hivernacle, Gomis ha exposat que a les Balears els principals responsables són el transport terrestre, marítim i aeri. En canvi, les emissions derivades de la generació elèctrica han disminuït gràcies al pas del carbó al gas natural, a la major importació d’electricitat des de la Península i a l’expansió de l’autoconsum i els parcs fotovoltaics.

En aquest context, les estratègies de mitigació impliquen, segons el catedràtic, accelerar l’electrificació del transport, reduir la dependència del transport aeri, augmentar la generació renovable, millorar l’eficiència energètica i disminuir la demanda global d’energia.

“Cal anar més enllà de la transició energètica actual”

Malgrat els avenços, Gomis adverteix que la transició energètica prevista té “llums i ombres” i que serà insuficient si no es transforma el model econòmic de fons. Ha proposat abandonar l’actual esquema lineal, basat en l’extracció i el consum constant de recursos, i evolucionar cap a una “economia espiral”. Segons explica, el concepte d’'economia circular' pot donar una falsa idea, perquè no tots els materials són reciclables indefinidament, però sí que se'n pot allargar molt la vida útil mitjançant la reutilització.

Aquest canvi de rumb implicaria també qüestionar el model socioeconòmic actual i els indicadors que el mesuren. Indicadors com el PIB o el nombre de cotxes per habitant –ha afirmat– no reflecteixen realment la qualitat de vida. Per a Gomis, la societat ha d’assumir els límits ecològics del planeta i redefinir la relació entre la humanitat i el medi per garantir la sostenibilitat a llarg termini.