Curada una dona que va patir un tumor cerebral de nena: l'èxit de la immunoteràpia amb CAR-T

BarcelonaUna dona que quan era nena va ser diagnosticada d’un neuroblastoma, un càncer cerebral, porta 18 anys sense el tumor gràcies a un tractament d'immunoteràpia de cèl·lules CAR-T. El cas el recull un estudi publicat a la revista Nature Medicine i suposa que la dona és la pacient amb aquest tipus de càncer que ha viscut més temps sense la presència del tumor fins ara, cosa que fa pensar als investigadors que s'hauria curat completament.

En el mateix estudi –una revisió d’un petit assaig clínic realitzat entre 2004 i 2009 per investigadors del Baylor College of Medicine (Houston, EUA) amb 19 infants amb neuroblastoma, un tumor de les cèl·lules nervioses que pot tenir molt mal pronòstic–, es mostra com sis pacients més van estar lliures de malaltia entre 8 i 15 anys més, moment en què es va deixar de fer-ne seguiment.

“Com que aquests pacients tenien un neuroblastoma en actiu quan van ser tractats” i en el temps en què els van seguir els investigadors americans no havien recaigut, “podrien estar [també] curats”, afirmen curosos els autors del treball.

El neuroblastoma, que afecta les cèl·lules nervioses, és un dels tumors més comuns en infants menors de cinc anys. Tractar-lo és un desafiament: se sol emprar cirurgia, combinada amb quimioteràpia i radioteràpia, que comporten un risc significatiu que els pacients que sobreviuen acabin desenvolupant un nou tumor com a efecte secundari, entre altres impactes perjudicials que minven la seva qualitat de vida.

En aquest estudi, la investigadora Helen Heslop va liderar un assaig clínic en fase 1 amb cèl·lules CAR-T, (les sigles en anglès de chimeric antigen receptor-T), un tractament en què s'obtenen limfòcits T –un tipus de glòbul blanc del sistema immunitari– del mateix pacient, es reprogramen genèticament al laboratori per tal que reconeguin i eliminin específicament les cèl·lules tumorals, i es tornen a administrar al pacient. En aquest assaig van provar limfòcits T dissenyats per reconèixer GD2, una proteïna que està molt expressada en el neuroblastoma.

L’assaig clínic en fase 1 tenia com a objectiu determinar si el tractament amb CAR-T era segur per a pacients pediàtrics amb neuroblastoma i va demostrar que ho era. Tanmateix, dels 19 pacients, 12 van morir entre 2 mesos i 7 anys després de rebre el tractament, a causa de recaigudes de la malaltia. Dels 7 pacients restants, cinc van continuar fent seguiment entre 8 i 15 anys després, i fins a aquell moment estaven lliures de neuroblastoma.

Un dels pacients que van respondre a la immunoteràpia és la dona que presenta remissió total 18 anys després. En el moment de rebre-la, tenia lesions també als ossos i amb una sola administració de limfòcits T modificats va aconseguir remissió completa. “Primer va rebre teràpia estàndard amb cirurgia i quimioteràpia, i quan li vam administrar les CAR-T encara tenia malaltia”, assenyala Heslop, que reconeix que “no sabem per què li va anar tan bé", en comparació amb la resta de participants de l'assaig. "Potser el tumor era més susceptible o tenia menys malaltia que altres pacients a l’assaig”, especula.

La base per atacar tumors sòlids

En l'assaig de Heslop també van utilitzar un segon tipus de limfòcits que responien al virus Epstein-Barr, ja que s’estima que el 90% de la població en som portadors. “Vam emprar limfòcits T específics contra el virus Epstein-Barr amb l’esperança que durarien més temps a l’organisme, ja que s’estimularien amb la reactivació viral que passa en totes les persones que tenen infecció per aquest virus”, explica la investigadora en un correu electrònic a l’ARA.

Aquests resultats, encoratjadors, se sumen als obtinguts el 2023 per un grup d’investigadors italians de l’Hospital Pediàtric Nen Jesús i publicats al New England Journal of Medicine, on també van emprar limfòcits T modificats per tractar neuroblastomes d’alt risc en 19 pacients entre 1 i 25 anys, dels quals 17 van respondre al tractament.

Ambdós estudis aplanen el camí per avançar cap a l’aplicació d’aquest tipus de teràpies també en tumors sòlids. Fins ara a Espanya aquest tipus de tractament només ha estat provat per tractar la leucèmia, tot i que hi ha estudis en marxa per avaluar-ne l'eficàcia contra el càncer de mama i altres tumors de la sang, com ara el mieloma múltiple, els limfomes o el lupus. Totes dues investigacions ofereixen informació valuosa sobre els efectes del tractament amb aquestes immunoteràpies a llarg termini en la qualitat de vida dels supervivents.

La pacient que fa 18 anys que viu sense el tumor ha estat mare de dos infants sans i no ha patit cap efecte secundari indesitjat a causa del tractament. Per a Marta Alonso, experta en tumors pediàtrics i investigadora del Programa de Tumors Sòlids en el CIMA i la Clínica Universitat de Navarra, aquest és precisament el valor d’aquest estudi: “Ens mostra com estan els pacients 15 anys després”. En declaracions a l’ARA, aquesta investigadora destaca que, a més d’avançar en el desenvolupament de teràpies cada cop més efectives, “és essencial disposar d’estudis a llarg termini que ens aportin coneixement sobre la qualitat de vida dels supervivents”. La qüestió és que en altres tipus de tumors l’administració de limfòcits T de segona i sobretot tercera generació s’ha vist que pot provocar en alguns pacients inflamació cerebral i malaltia neurodegenerativa i tumors secundaris.