La cultura de la biodiversitat

La guerra i la vaga del transport

Els increments de preus s’han intensificat i la situació de la pagesia és molt crítica

Les conseqüències del conflicte bèl·lic a Europa poden ser, són ja, de gran magnitud. Els increments dels preus dels combustibles i de l’energia que s’havien produït mesos abans ara s’estan intensificant, tant per l’impacte real del conflicte com per l’especulació que, inevitablement i lamentablement, es produeix en aquestes situacions. La supressió de la gestió pública de l’energia i els combustibles, amb la seva privatització, va llevar els poders públics del control de sectors estratègics de la vida econòmica. I els mercats globals no actuen amb criteris de responsabilitat social, sinó d’obtenció de beneficis. La vaga dels transportistes afegeix dramatisme a la situació i podria provocar situacions crítiques en alguns sectors agroalimentaris.

Problemes a la pagesia

Tota l’ajuda pública que sigui possible farà falta per superar la situació

El Govern balear s’ha reunit amb representants del sector primari per abordar la difícil situació derivada de la invasió d’Ucraïna i parlar de les possibles mesures que podrien ajudar-los a pal·liar aquests efectes. La impressió és bona i s’ha entrat per un camí de suport i col·laboració que és l’únic que pot donar resultats. A tot això s’hi afegeix l’anunci de mesures des del govern de l’estat que inclouen, entre altres coses, rebaixes fiscals dels preus dels hidrocarburs. Tota l’ajuda pública que sigui possible farà falta per superar una situació que pot tenir evolucions imprevisibles. És necessari contrarestar els efectes de la insularitat, donar suport als sectors més afectats, com la ramaderia i la pesca, i, com va dir la consellera Mae de la Concha, girar el sistema agroalimentari cap a la sobirania alimentària.

La carn d’aviram

Antoni Fontanet era l’únic productor de pollastres de Mallorca i fa us anys tancà

Diuen que als supermercats potser aviat no hi haurà carn d’aviram. Això em recorda la història de la nostra avicultura. Antoni Fontanet, a més de treballar fins passats els cent anys, va ser un visionari. Després d’haver-se dedicat a activitats comercials diverses, va optar pel negoci agroalimentari. Pensava que la gent sempre hauria de menjar. En canvi, el negoci turístic no li inspirà tanta confiança. L’imperi que va crear tancava el cicle: cereals, pinsos i carn. Quan fa pocs anys va tancar les granges, era l’únic productor de pollastres de granja de Mallorca. En tancar la producció de Matisa no va quedar quasi res. Si haguéssim seguit un model més diversificat i no haguéssim renunciat a la producció pròpia, ara no patiríem pel subministrament.

La biodiversitat agrícola

Se’n promourà la recuperació i la comercialització

La Comissió de Varietats Locals de les Balears ha aprovat un pla d’acció per a la biodiversitat cultivada per 3.087.000 euros. El pla es divideix en quatre eixos: la recuperació, descripció i conservació de les varietats; la comercialització; la promoció, difusió i ús sostenible, i la recerca, innovació i transferència als agricultors de tots aquests coneixements. La impressió és que hi ha un pla de feina complet i articulat, que ara es vol completar i multiplicar. Tenim un tresor que no podem deixar perdre: la pebrera blanca, la síndria negra, el pèsol mollar, l’albergínia eivissenca, el meló groc de Formentera, el tomàtic mèrvel, el blat de canya blava, l’arròs bombeta, la col borratxona, la tomàtiga negra, la mongeta de confit... Un tresor alimentari que pocs llocs en el món poden igualar. En aquest cas, el factor insular ha jugat a favor.

El treball de generacions

La Comissió de Varietats Locals estudia i recull la feina feta els darrers trenta anys

La Comissió de Varietats Locals és un òrgan de consulta, estudi, assessorament i coordinació en matèria de varietats locals, que ajunta l’administració i el sector. La feina feta per aquesta entitat de participació és excel·lent, tant per l’intercanvi d’experiències i per l’estudi de les varietats, que recull la feina feta els darrers trenta anys, com per coordinar els múltiples esforços en una direcció mancomunada. El model de treball és la constitució d’una xarxa de multiplicació i extracció de llavor a cada illa, que generi i difongui uns coneixements col·lectius que són fonamentals per a la conservació i difusió d’unes varietats vegetals que són el resultat del treball col·lectiu de generacions.