Societat 05/11/2023

Es cronifica la desigualtat social a Palma i a les zones turístiques

El mapa de renda dibuixa un model econòmic que no distribueix bé la riquesa i que concentra milers de treballadors pobres molt a prop de barriades amb un poder adquisitiu molt elevat

6 min
Una de les barriades amb menys renda de les Illes, a Santa Ponça, on viuen treballadors turístics.

PalmaSi s’observa amb detall el mapa de la renda de les llars que ha publicat aquests dies l’Institut Nacional d’Estadística, les Balears presenten un ‘color’ moderat amb caràcter general. A les Illes no s’hi troben ni el verd dels que més renda tenen, que són especialment els bascos i navarresos, com tampoc grans extensions de Madrid i Barcelona, ni el vermell intens d’Andalusia i Extremadura, on els ingressos familiars es mantenen especialment baixos.Però un zoom que s’acosta a diferents barriades posa de manifest una gran desigualtat social que ve d’enrere i que la postpandèmia no només no ha resolt sinó que l’ha cronificada. A Palma, mentre que a la barriada de Corea els ingressos que va tenir una persona de mitjana per passar tot un any varen ser 6.728 euros, a Son Vida o la Taulera la renda mitjana per individu supera els 30.000 euros, és a dir, cinc vegades més.

El mapa de la desigualtat balear té Palma com a actor principal, amb barriades on la renda de les famílies s’acosta als 90.000 euros, mentre que d’altres no passen els 25.000. És el cas no només de Corea, sinó també de Son Gotleu i la Soledat, barriades amb uns ingressos mitjans per família que fan molt difícil poder afrontar les despeses bàsiques d’una llar. Molts dels habitants d’aquests districtes formen part del 21,5% de població que és pobra o es troba en risc d’exclusió social. Això són més de 250.000 persones que necessiten ajuda per fer front a aquestes despeses essencials.

“Evidentment no és una xifra per estar satisfets, sobretot perquè la maquinària econòmica ja es troba al màxim rendiment i, per tant, aquest fet ens hauria de fer reflexionar sobre un model que no reparteix bé i que cronifica situacions de pobresa i exclusió”, explica el director tècnic de la Xarxa per a la inclusió social (EAPN), Andreu Grimalt. “No hem d’oblidar que quan va arribar el covid-19 hi havia famílies que encara estaven pagant les conseqüències de la crisi immobiliària. I és que quan ets vulnerable, qualsevol daltabaix et deixa sense capacitat de reacció, i a les barriades més empobrides ens trobam aquesta realitat. Per això, ara que les dues darreres temporades turístiques han assolit grans resultats per a les empreses, veim que aquesta prosperitat recuperada no arriba a les famílies pobres o en risc d’exclusió”, lamenta l’expert.

Treballadors pobres

I com pot ser que amb un atur molt baix fruit d’una gran temporada turística hi hagi tantes persones amb greus problemes econòmics?“Perquè, com fa ja uns anys que han detectat diferents indicadors, avui dia disposar d’una feina no és sinònim de tenir resoltes les necessitats bàsiques. A l’octubre, però sobretot al novembre, tenim una gran pujada de demandes d’assistència per part de persones que han fet la temporada turística”, explica Ana Espinosa, coordinadora de la Creu Roja a les Illes Balears. “Nosaltres treballam amb un grup que directament està fora del sistema, perquè no tenen papers i, per tant, no poden beneficiar-se de les ajudes oficials, però també assistim un important grup de persones que fan la temporada i que, en arribar l’hivern, els és impossible assumir el pagament de totes les despeses essencials”, assegura Espinosa. El concepte de treballadors pobres que els sindicats fan servir des de fa temps ara ja és molt present com a demandant d’ajuda als serveis assistencials.

Un de tants casos és el de Maria i Javi, que des de fa 15 anys viuen a s’Illot i treballen al sector turístic. Ell fa nits a una recepció i ella fa feina a un restaurant. “Ja fa un temps que ens plantejam si anar a passar els hiverns a la nostra terra. No tenim família, només una germana meva, que també té infants, i no arribam de cap manera a final de mes. Quan surt del súper i veig el que he comprat i el que m’he gastat, em pega plorera”. S’Illot (Manacor) i una part de sa Coma (Son Servera), amb 27.000 euros de renda familiar, són dues de les zones amb menys ingressos anuals de les Balears, segons les dades publicades per l’INE.

La Taulera, a Palma

Llevat de les barriades més humils de Palma, són els voltants de les zones turístiques, on viuen els treballadors, els llocs on es concentren precisament les borses de població amb menys recursos de les Illes. És el cas també de l’Arenal (Palma i Llucmajor), Cales de Mallorca (Manacor), una zona de Cala Rajada (Capdepera), una part del Port d’Alcúdia i un dels barris de Santa Ponça (Calvià). Totes aquestes àrees concentren antics apartaments turístics que ara ocupen tot l’any famílies que treballen al sector. “A l’hivern, quan tot tanca, et trobes vivint a un lloc on falta de tot, on les cases no estan en condicions. Passam fred, però no ens podem permetre aïllar el pis, només tenim per menjar i pagar el llum”, confessa Maria.

“Hi ha un mantra que s’ha repetit en el passat, segons el qual la millor manera de resoldre els problemes socials és el salari, és a dir, donar feina. Ara lamentablement ja no és així. Estam assistint a la consolidació d’un model econòmic que resulta molt rendible per a uns quants, però que és injust i insuficient per a una part molt important dels treballadors. Estam cronificant la desigualtat i hem de demanar als poders públics que intervinguin perquè la regulació del mercat queda clar que no ha servit”, conclou el director de la xarxa per a la inclusió social. “Els beneficis empresarials es disparen i els salaris de milers de persones són insuficients en un context d’increment del cost de la vida. És una combinació terrible que condemna les persones al risc d’exclusió, i que fa impossible que funcionin els ascensors socials, com poden ser l’educació i l’accés a la feina, eines que abans eren gairebé garantia de prosperitat”, afirma Grimalt.

La Creu Roja ha atès entre l’1 de gener i el 15 d’octubre unes 7.800 persones necessitades, una xifra molt semblant al 2022. L’any passat, això sí, “vàrem experimentar una pujada del 64%, fet que ens confirma que la població ho està passant malament i, per tant, les entitats hem hagut de reforçar aquest servei. Nosaltres, si no fos pels voluntaris, no podríem atendre aquesta demanda, que ara amb el final de temporada és a punt d’esclatar. Molts no venen a l’estiu perquè, com que tenen feina, van passant i poden pagar despeses encara que sigui de manera molt ajustada. Però els ingressos no els permeten estalviar”, afirma la coordinadora de Creu Roja, Ana Espinosa. “Durant la pandèmia tots coincidírem en el diagnòstic que tenir tanta dependència del turisme no és bo. I no ho és per dos motius: la seva estacionalitat i la baixa retribució respecte d’altres sectors. Però ara mateix aquest repte ha desaparegut de les agendes polítiques. No se’n parla, i només amb una diversificació econòmica i amb salaris més alts podem combatre aquest enquistament social”, asseguraAndreu Grimalt.

“A mi el que més m’entristeix és que cada any dic que el que ve serà millor, i tanmateix no és així. La vida s’encareix, i jo no puc donar als meus fills ni una alegria mai. És molt frustrant, perquè els nins parlen entre ells i, és clar, alguns fan coses, van de viatge, i a mi em fa molta llàstima no poder fer-ho. No per mi, sinó per ells”, diu Maria. Per combatre aquesta sensació de les famílies que veuen amb desànim aquests contrastos i desigualtats, la Creu Roja disposa d’un programa de suport a l’oci. “Evidentment no els pagam un viatge, però sí unes entrades al cinema, per exemple. És bàsic per mantenir la seva il·lusió i evitar que caiguin en la desesperació”, relata Ana Espinosa.

Criminalització dels nouvinguts

La desesperació de moltes famílies que assisteixen a l’enquistament de les grans diferències socials que sovint conviuen molt a prop fa que de vegades es facin anàlisis esbiaixades, en opinió dels tècnics, a causa de la creixent criminalització dels nouvinguts que duen a terme determinats col·lectius i persones d’ideologia d’extrema dreta. “Mai m’ho hauria imaginat, però ara mateix a algunes entitats que integren la nostra xarxa, una de les qüestions que més hem de treballar és precisament el respecte i la comprensió cap a persones nouvingudes. Usuaris habituals o que ja fa uns anys que reben la nostra assistència integren discursos racistes i d’odi cap a persones estrangeres a les quals culpabilitzen de la seva situació”, afirma Andreu Grimalt.

Es tracta d’un fenomen que no és nou, “però que s’ha incrementat de manera preocupant”, remarca el sociòleg. “Ens trobam amb missatges com que els magrebins s’enduen totes les ajudes públiques, que si una família ha cobrat 4.000 euros de cop, que si uns altres es queden amb l’ajuda de les nostres mateixes entitats, i ens resulta molt complicat fer-los veure que aquestes afirmacions són falses, i que no podem combatre la desigualtat culpabilitzant qui acaba d’arribar. És un mecanisme perillós i que ens preocupa per la seva intensitat actual. Cal demanar responsabilitat als càrrecs públics i a les formacions polítiques”, conclou.

Barriades amb menys renda familiar

Corea (Palma)

 20.402 €/any

Son Gotleu (Palma)

21.876 €/any

La Soledat (Palma)

23.143 €/any

Son Roca (Palma)

25.700 €/any

Santa Ponça (Calvià)

23.941€/any

Port d’Alcúdia 

25.795 €/any

Cales de Mca. (Manacor)

25.979€/any

Cala Rajada (Capdepera)

26.577 €/any

Eivissa (Port)

27.646 €/any

Ciutadella (Nord)

30.746 €/any

Barriades amb més renda familiar

La Taulera (Palma)

83.017 €/any

Son Vida (Palma)

65.800 €/any

Son Armadans (Pama)

65.700 €/any

Jaume III (Palma)

65.414 €/any

Sant Agustí (Palma)

62.026 €/any

Palma centre 

Entre 45.000 i 60.000 €/any

Eivissa (Oest)

57.396 €/any

Son Espanyolet

53.226 €/any

Portitxol (Palma)

50.908€/any

stats