La crisi financera mundial arriba a Palma mentre Aina Calvo governa l’Ajuntament
PalmaImpulsat pel vent a favor que vivia el govern de Zapatero a Espanya, el 2007 tornava a l’Ajuntament un govern d’esquerres amb el suport d’UM, liderat per Aina Calvo, una persona poc coneguda en el món de la política. Ella mateixa no es podia creure que pogués ser candidata pel PSOE quan es feia la llista electoral. Per ser batlessa, UM va propiciar un pacte a totes les institucions importants, de manera que Maria Antònia Munar seria nomenada presidenta del Parlament; Francesc Antich, president del Govern, i Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca. Més endavant, UM seria destituït dels seus càrrecs a totes les institucions, el febrer del 2010, quan es confirmava un altre cas de corrupció en el qual estava implicat Miquel Nadal, tinent de batle a Cort, mentre era conseller de Turisme.
El 2008 esclatà la crisi econòmica mundial més profunda, que tindria efectes importants sobre la ciutat. Palma quedava sense el sector econòmic de la construcció i amb una disminució important del turisme. Creixia l’atur i començava la fragmentació social, amb la irrupció de nous moviments socials i partits polítics que marcarien tota la dècada. Després, amb la crisi econòmica i les retallades del govern de Zapatero, el partit socialista s’enfonsà i arrossegà el govern municipal, que va perdre molts de vots, i el PP tornà a guanyar les eleccions el 2011, de la mà d’una figura també desconeguda fins aleshores en política, Mateu Isern.
A partir del 2008, el sistema de partits polítics a Espanya canvià completament, especialment a partir de l’anomenat moviment 15-M, amb grans mobilitzacions socials al llarg del 2011. Els dos partits grans –PSOE i PP– es fragmentaren per l’esquerra i per la dreta. Per l’esquerra nasqué Podem, que proclamava que els dos grans partits formaven part d’una “casta” que defensa els seus privilegis i no afronta els canvis necessaris per reduir les desigualtats socials. Per la dreta nasqueren Ciutadans, més cap al centre, i Vox, a la dreta del PP. Aquests nous partits pensen que els dos partits tradicionals no defensen adequadament la unitat d’Espanya davant el que consideren l’amenaça de l’independentisme de Catalunya.
Aquesta fragmentació es va anar consolidant i a les eleccions del 2015 i del 2019 entraren a l’Ajuntament de Palma i a quasi tot Espanya. En el quadre 1 es pot veure l’evolució dels vots als diferents grups polítics (encara que les sigles puguin variar) els darrers 13 anys. Com es veu, és una expressió del procés de fragmentació social i política de la ciutadania. De tres partits el 2011 a sis partits el 2019.
La participació electoral també va anar baixant, d’una cota que ja era baixa el 2003, un 53%, a una altra encara més baixa, del 50%, en les del 2019. Dins aquest procés de rebaixa de la qualitat de la democràcia i de fragmentació social i política, l’esquerra s’ha vist beneficiada per la divisió de la dreta, una cosa que no passava des de feia més de 30 anys. La bona notícia és l’augment de la participació de la dona als consistoris municipals, com es veu al Quadre 2, on passam d’un 21,1% de regidores el 1999 a un 40,8% el 2019.
