La crisi eterna d’IB3

PalmaQuan el Govern va internalitzar 315 treballadors d’IB3 l’1 de febrer del 2023, es va iniciar un camí que fa més de dos anys que hauria d’haver acabat –els treballadors totals de l’ens són 450, aproximadament. L’Executiu va assumir treballadors que provenien d’empreses diferents i que tenien condicions de feina diverses, unes desigualtats que encara no s’han solucionat perquè no s’ha duit a terme el procés d’integració de la plantilla.

Avui dia, els treballadors continuen amb les mateixes condicions que tenien a les empreses privades que varen gestionar els serveis informatius fins llavors, que en el moment de la internalització eren Dalton Audiovisual, Videoreport CBM, VisualMed i la UTE formada per Telefónica Serveis Audiovisuals (TSA) i Videoreport.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat del Pacte, Mercedes Garrido, explica que la integració va quedar pendent la legislatura passada perquè, una vegada internalitzats els treballadors, es varen fer eleccions sindicals per representar-hi tothom. “El nou personal ja tenia dret a votar i ja no podíem negociar amb els comitès de les empreses”, diu. D’aquesta manera, la feina pendent va passar a mans de l’Executiu del PP de Marga Prohens.

“No és una empresa normal, és del Govern. Hi ha una normativa sobre les empreses públiques i s’ha d’integrar la gent dins aquest sistema”, continua Garrido, en referència als salaris, les jornades laborals, les vacances dels treballadors, etc. L’exdirector general d’IB3 Albert Salas va agafar les regnes del procés d’integració i va arribar a un acord amb els treballadors el desembre del 2024. Salas i els sindicats varen pactar mesures com la creació d’una nova Relació de Llocs de Treball (RLT), l’harmonització horària dels treballadors, un salari que seria el mínim d’una forquilla establerta i el pressupost per aplicar l’acord, que era d’aproximadament 5,6 milions d’euros.

Durant la negociació, es va informar en tot moment Funció Pública, que va fer indicacions per modificar-ne alguns aspectes. “Per molt que ara es vulguin desentendre del procés, Funció Pública va demanar coses durant l’any i mig de negociació i ens hi anàvem adaptant”, assenyala el president del Comitè d’Empresa de Mallorca, Jordi Julián. De fet, la nova consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer, va posar en dubte que, així com estava plantejada, la culminació de la internalització fos viable jurídicament. Ara bé, després va matisar –a IB3 Ràdio– que el Govern treballa per dur a terme una “integració correcta” i va citar l’informe de Sindicatura de Comptes, on s’assenyalen deficiències de la internalització, com la manca de documentació en molts expedients. “Estic segura que arrencarem el mes de setembre intentant quadrar el tema com més aviat millor”, va afegir, a més d’assegurar que no hi ha marxa enrere possible en el procés.

Julián reitera que tots els punts de l’acord d’integració de finals del 2024 tenien el vistiplau de Funció Pública, i que la Direcció General de Pressupostos i Finançament també va estar al corrent de la negociació entre Salas i els representants dels treballadors. “Pensam que volen dilatar el procés tot el que puguin perquè cada dia que passa són doblers que s’estalvien”, assenyala el sindicalista, a més de remarcar que els treballadors cobren uns sous que “no són els que toquen” i que hi ha places als borsins que “no existeixen a la RLT”. L’únic avançament que hi ha hagut fins ara és el pagament d’un complement salarial –es va autoritzar a un Consell de Govern de juliol del 2024, mentre es negociava– per assolir uns mínims salarials –la partida era d’1,6 milions d’euros.

Difícil, però no impossible

El procés d’integració dels treballadors que varen passar a ser d’IB3 fa més de dos anys és complicat, però no impossible, segons defensa el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “La internalització ja està feta i el PP no en va dir res en el seu moment. Ja no és moment de debatre si s’hauria d’haver fet d’una manera o d’una altra”, assenyala Apesteguia, qui creu que el Govern “no sap molt bé quina solució posar” per fer efectiva la integració. El portaveu ecosobiranista també recorda que el pressupost del Govern “incloïa una partida per a la nova RLT, malgrat que era una quantitat del tot insuficient”.

“Cal adequar la RLT al funcionament d’una empresa pública. Els treballadors s’han de distribuir per nivells, en funció dels estudis requerits per a cada plaça. Això afecta el sou base, el complement de destinació i el complement específic [per exemple, hi ha places que tenen nocturnitat i altres que no en tenen].Després hi ha el plus d’insularitat”, afegeix. Apesteguia reitera que “no és una cosa impossible des del punt de vista jurídic”, i assegura que no entén “els emperons que tenen ara perquè mai no els havien verbalitzat”. De fet, fonts coneixedores del procés han explicat a l’ARA Balears que bona part dels problemes que es plantegen ara van més enllà de la política, i que provenen dels tècnics de Funció Pública, poc partidaris d’incorporar treballadors d’empreses públiques sense oposicions.

Ara bé, el Comitè d’Empresa remarca que en cap moment hi ha hagut sobre la taula la possibilitat que els treballadors de la radiotelevisió pública haguessin de ser funcionaris. “No hem negociat en cap cas ser funcionaris sense oposició. Es tracta de personal laboral fix”, apunta Julián, i recorda que una sentència del Tribunal Suprem (TS) del 2022 va marcar el procés d’internalització dels treballadors d’IB3. ElTS va dictaminar que una treballadora que l’Ajuntament de Pamplona va internalitzar havia de tenir la consideració de personal laboral fix perquè havia estat com a indefinida a l’empresa privada que havia prestat el servei al Consistori navarrès.

Pel que fa a l’actual director general, Josep Condony, ha assegurat que no s’ha deixat de treballar per assolir un acord d’integració, i ha argumentat que no es pot dur a terme el de finals del 2024 perquè “no es poden fer coses en contra de la legalitat” –ho va dir a la Comissió de Control d’IB3 del Parlament de juny.

De moment, la darrera protesta dels treballadors de l’ens va ser fa dos mesos, però hi ha veus dins la plantilla que reclamen tornar a fer vaga per reclamar que acabi ja aquest procés. “Miram de fer la darrera proposta per ajustar-nos als requeriments de Funció Pública. Per avançar, el primer és fer l’enquadrament de categories i que tothom estigui al seu grup salarial”, assenyala Julián, que reclama “les peticions de canvis estiguin per escrit i que se n’explicitin les raons legals”.