Cort ha fet més informes de vulnerabilitat el 2021 per evitar desnonaments que en tot el 2020

PalmaLa regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyol, ha alertat aquest dimarts en una roda de premsa de la situació de crisi d'accés a l'habitatge que hi ha a Ciutat, a partir de les xifres de l'Oficina Antidesnonaments. Segons aquestes xifres, aquest 2021 ja s'han tramitat més informes de vulnerabilitat –documents adreçats a les instàncies jurídiques per evitar un desnonament de manera urgent– que en tot el 2020. Si l'any passat en varen emetre 157 en total, enguany només entre gener i abril se n'han fet 163.

"Avui dia, a Palma la mitjana de desnonaments és de 60 al mes i el 2020 n'hi havia 38. S'incrementen els indicadors i és un mal senyal", ha manifestat l'edil. Segons dades de l'Ajuntament, el 2020 es varen programar 461 desnonaments, però durant els primers quatre mesos del 2021 se'n varen programar 229, és a dir, la meitat de l'any passat. La "dada positiva", ha afirmat Truyol, és que "en un 72% dels casos en què intervé Model de Ciutat s'aconsegueixen aturar aquests llançaments".

El volum de casos que s'adrecen a l'oficina per por de perdre casa seva també va en augment. Enguany ja s'han gestionat 460 sol·licituds, mentre que el 2020 el balanç anual va ser de 1.029. "Enguany les dades seran més elevades. Si el 2020 la situació era molt greu, enguany serà més crítica", ha advertit Truyol, que especifica que "el 80% dels casos són per impossibilitat de pagar el lloguer". Pel que fa al perfil de persona que acudeix a l'oficina, són en un 60% dones i que la majoria tenen entre 30 i 65 anys.

Davant d'això, l'àrea de Model de Ciutat ha reforçat el personal que fa feina en aquestes qüestions i n'ha duplicat els efectius. L'Oficina Antidesnonaments ha passat de tenir cinc tècnics a tenir-ne 10: han passat de quatre a vuit treballadors socials i d'un a dos administratius. L'objectiu principal és "fer front a aquesta allau de situacions de risc i perill imminent", com són els informes de vulnerabilitat, ha explicat la regidora. "Aquests estan relacionats amb els casos més extrems, de famílies o persones que tenen una data molt propera perquè hi hagi un desnonament. Es fan a l'Oficina quan el cas està judicialitzat i permet aturar el desnonament gràcies al decret que va aprovar el govern espanyol", afegeix.

Pròrroga pels desnonaments

Cal recordar que el desembre de 2020 el Consell de Ministres va aprovar el reial decret que allargava la prohibició dels desnonaments sense una alternativa residencial digna fins al 9 de maig, és a dir, fins al final de l'estat d'alarma. Una de les novetats que presentava era que ja no només no es podia fer fora de casa les persones afectades econòmicament per la crisi del coronavirus, sinó que també protegia les que ja tenien una situació de vulnerabilitat anterior a la pandèmia i no podien fer front al pagament del lloguer. Ara aquesta mesura s'ha allargat tres mesos més, però Truyol ho veu insuficient.

"El fet que s'hagi pres la decisió de prorrogar tres mesos la normativa pels col·lectius vulnerables va ser una bona notícia, però no és suficient. La situació econòmica i social ens mostra que els terminis són molt ajustats i que els hem d'ampliar. Aquest marc normatiu hauria de ser, com a mínim, per tot l'any 2021", ha explicat l'edil, que pretén que la protecció s'estengui com a mínim fins al desembre d'enguany.

1.000 euros per a un lloguer mitjà

En aquest sentit, l'Ajuntament de Palma també ha "incrementat els recursos econòmics per ajudes urgents a les famílies vulnerables a través de l'àrea de Benestar Social", ha assenyalat Truyol. "Ara hi ha 11 milions d'euros per ajudes urgents, entre elles ajudes a l'habitatge", amb la intenció de ser "un acompanyament econòmic a aquestes famílies vulnerables que no arriben a final de mes i no poden pagar els preus desorbitats que hi ha a Palma", ha indicat.

Truyol ha alertat que "en els darrers sis anys el preu del lloguer s'ha incrementat més del 50% a Palma" i que "en el darrer any només ha caigut un 9%", fet que genera un "desequilibri" i demostra que l'habitatge és un bé que "s'ha utilitzat per tenir uns beneficis econòmics molt importants". Això ha provocat que a Ciutat "el preu del lloguer sigui de 12 euros per metre quadrat i que un habitatge mitjà estigui en els 1.000 euros mensuals", ha lamentat la regidora.

Desigualtats per barris

A més, Model de Ciutat ha fet un mapa per veure quin és el preu de l'habitatge de lloguer a cada zona de Palma i comparar-ho amb les rendes mitjanes tenen les famílies. "Hi ha barris en què es destina un 20% del sou a l'habitatge, però n'hi ha altres en què és el 45% dels ingressos familiars", ha revelat Truyol. En qualsevol cas, la Unió Europea diu que ha de ser "aproximadament un 30%", i en aquestes dades "veim que la distribució territorial per adquirir un habitatge de lloguer és desigual: hi ha barris en els quals les famílies han de fer menys esforç i altres en què han de fer-ne un d'enorme", ha insistit.

Per tot això, Model de Ciutat també demana que "la nova llei d'habitatge estatal es tramiti de manera urgent i que permeti als ajuntaments prendre mesures allà en què el mercat està més tensat perquè el preu del lloguer sigui més assumible per tothom", ha declarat la regidora. Quant a la llei balear de l'habitatge, ha denunciat que "els grans tenidors se la boten constantment" perquè "els grans tenidors, especialment la banca, estan obligats a oferir un contracte de lloguer social quan hi ha un llançament hipotecari" i no ho estan fent.