La cooperació balear, en caiguda lliure cap a l'abisme

PalmaEl pou negre en què s'enfonsa la cooperació és molt més profund que el precipi de la crisi econòmica. L'estat espanyol actualment li destina la mateixa proporció que el 1981. En aquell any, Espanya va deixar de ser considerada pel Banc Mundial com un país receptor d'ajuda. A Balears, si feim la vista enrere, la situació és encara més greu. El pressupost de la Direcció General de Cooperació per a enguany és de 2,3 milions, una xifra extraordinàriament inferior als més de 16 milions del 2008. Però el que crida encara més l'atenció és que el primer pressupost que va tenir des de la seva creació, el 1999, era de 5,6 milions, és a dir, més de doble de l'actual.

La situació de recessió econòmica pot explicar el que està passant, però ¿la gent és més o menys rica ara que fa quinze o vint anys? Convé assenyalar que, malgrat la crisi, actualment la renda per càpita d'Espanya és el doble que la dels anys 80. I a Balears, entre el 1999, l'any en què el Govern balear va crear la Direcció General, i el 2012, la renda per càpita balear ha augmentat 6.000 euros.

Però a l'abisme d'aquest sector no només s'arriba per les dràstiques retallades que han deixat els comptes reduïts a la mínima expressió. A tot això, s'hi ha d'afegir que fa dos anys que el Govern no treu convocatòria per a projectes de cooperació i que les administracions públiques arrosseguen un deute de milions amb aquestes entitats, que va pagant amb comptagotes. Segons la Coordinadora d'ONG, al Govern, el principal deutor, encara li queda per pagar 2,7 milions d'euros.

Projectes tancats a mig acabar

Els perjudicats no són únicament les entitats, sinó fonamentalment la població receptora de l'ajuda. ¿I, així, com afecta als països empobrits el deute que tenen les administracions públiques amb les ONG? "Nosaltres teníem dos projectes aprovats i confirmats pel Govern balear: un a Senegal i un altre a Tanzània. Tots dos els hem tancat per impagaments", explica Ruth Díez, vocal de cooperació de Metges del Món. "Abans de tancar, que és el més trist i el més dramàtic, hem fet de tot: avançar doblers propis, funcionar molt de temps sota mínims, de tot, perquè tancar és la darrera opció", diu Ruth. Als dos països, l'ONG centrava la seva intervenció en la salut sexual i reproductiva, adreçada sobretot a les dones i als infants. A Tanzània, feia 3 anys que Metges del Món de Balears desenvolupava el seu projecte, que arribava a 70.000 persones; i al Senegal, a la regió de Saint-Louis, la població que se'n beneficiava eren unes 120.000 persones. A aquest país en concret, Metges del Món feia 10 anys que hi treballava. Segons explica l'entitat social, ja s'ha saldat el deute del projecte de Tanzània, però encara falten 130.000 euros del de Senegal. "A nosaltres, el pagament ens soluciona poca cosa. Allò més dramàtic és que hem tancat i que, com no hi ha convocatòria per fer projectes, no hi ha possibilitat de reprendre la feina", assenyala la vocal de l'ONG. Són moltes les iniciatives paralitzades, i també les que han quedat a mitjan camí, fet que ha significat que s'ha deixat perdre una trajectòria d'anys, amb tot el que comporta d'adaptació a la realitat del país, de confiança i reciprocitat del soci local, d'implicació i expectatives de persones que viuen la precarietat quotidianament.

Estudiant la via judicial

"Ens han de pagar tot d'una. Esperau un poc perquè ens pagaran aviat" són les frases més repetides per les ONG de Balears els darrers anys, segons indica el president de la Coordinadora, Marino de la Rocha. Qui ha rebut i encara rep aquest missatge és la contrapart, és a dir, les entitats del país amb què duen a terme els projectes. Actualment, la Coordinadora d'ONG estudia si reclamar el deute davant els tribunals. "Feim gestions amb els advocats de Facua per veure si posam una demanda al Govern i als ajuntaments per reclamar el que vàrem acordar, perquè hi ha una norma que diu que si als 4 o 5 anys no s'ha reclamat a l'administració, el deute desapareix", assegura el president de la Coordinadora.

Passes enrere

L'article 43 de la Llei de cooperació balear ha estat derogat pel Govern actual. Aquesta normativa possibilitava el pagament per bestreta. "Empitjora encara més la situació de feblesa en la qual han quedat les ONG i el desmantellament que s'està produint. Qui pot pagar per endavant, si els bancs no donen crèdits? I qui pot esperar que l'administració pagui? Això i dir no a la cooperació pràcticament és tot u", assenyala, més que preocupat, Marino de la Rocha. D'altra banda, és imminent el tancament de l'Agència Balear de Cooperació, una empresa pública que es va crear per agilitar la gestió de les subvencions. Des del Govern, s'assenyala que la seva desaparició no afectarà les ONG. Ara no hi ha activitat però, si es paga per endavant i els tràmits tornen a alentir-se dins del circuit burocràctic i, en definitiva, es retrocedeix en la gestió, ¿quines possibilitats de sobreviure té la cooperació balear?

Reinventar-se o morir

El futur pinta negre. Pertot hi ha indicis pocs esperançadors. L'experiència professional de Joan Ribas parla de la crisi del sector. Ell és politòleg, amb un màster en Cooperació i una llarga experiència. Joan va fer feina a l'Agència Balear de Cooperació i després a la catalana, on va patir l'ERO. Ara no ha tingut més remei que reinventar-se fent un màster de Comerç Exterior. "És desastrós com està la cooperació en l'àmbit laboral. És molt difícil trobar feina o és molt precària", assenyala Joan, que pretén aplicar els seus coneixements d'educació pel desenvolupament o pels drets humans dins d'una xarxa d'economia solidària. "L'intercanvi injust en el terreny comercial és el que condemna el sud a la pobresa. Es tracta de veure com es pot canviar això", afirma. Redefinir la cooperació és ineludible i és una demanda de tots els agents implicats, el dubte és cap on. De moment, la dinàmica és reduir i centralitzar.