Haver de conviure amb l’exparella, la nova precarietat

Palma“Tenc ansietat i estrès, les discussions continuen”. “Som exparella, hi ha inconvenients en el dia a dia”. “Somii que guany la loteria per poder donar els doblers a la mare de la meva filla i que se’n vagi de casa”. Haver de continuar convivint amb l’exparella, després de tallar la relació sentimental, ha esdevingut un dels efectes col·laterals de la crisi de l’habitatge a les Balears i un símptoma més de precarietat. Carol, Rafa, Maria i Bea –d’edats compreses entre 22 i 63 anys– han explicat a l’ARA Balears com és que, tot i la ruptura, s’han vist obligats a continuar compartint casa amb els que havien estat companys i companyes sentimentals.

Els preus de l’habitatge baten rècords cada dia a les Balears. Només aquesta setmana, l’Arxipèlag ha aconseguit: liderar l’augment del preu del lloguer a tot l’Estat, ser la primera comunitat a tornar als índexs de la bombolla immobiliària i duplicar els preus de venda de la mitjana espanyola. Segons les dades que Fotocasa va presentar dimarts a Palma, els lloguers a les Illes ronden els 1.000 euros al mes (13,93 €/m²), mentre que el preu de compra mitjà d’una casa s’ha enfilat als 250.000 euros (3.184 €/m²). Ara bé, el Banc d’Espanya recomana no invertir més d’un 35% del sou en l’habitatge. D’aquesta manera, amb un salari mitjà de 1.589 euros (segons el Monitor Anual Adecco sobre Salaris, darrera dada disponible), els illencs veuen gairebé impossible anar a viure tots sols. 

Aquesta és una realitat que ja percep la psicòloga Susana Ivorra, que té una consulta especialitzada en parelles a Palma. “Veig parelles que s’haurien separat si no fos pel tema econòmic. Saben que perdran qualitat de vida o que la seva situació serà més precària. Però en algunes ocasions, es fa tan dur el fet de rompre i continuar convivint, que opten per aparcar el tema, mantenir-se com a parella i viure junts”, declara. Ivorra assenyala que en alguns casos “es pensen que es donen una segona oportunitat, però en realitat no ho és”.

La directora de l’Observatori Social de les Balears i professora titular de Filosofia i Treball Social de la UIB, Maria Antònia Carbonero, també corrobora aquesta tendència. “És molt difícil accedir a un habitatge si no és compartit, i això fa que la gent opti per aquesta solució”, comenta, tot i que adverteix que en alguns casos es poden trobar “problemes de convivència greus o, fins i tot, violència masclista”. Carbonero ja avança que això suposarà un canvi en la distribució de les llars, fet que preveu que reflecteixin les properes dades de l’Institut Nacional d’Estadística de cens, que es publiquen cada deu anys. “Les llars unipersonals d’adults joves havien anat en augment, però les xifres demostraran que aquesta tendència s’haurà romput”, assegura.

Carol, 39 anys 

Viu amb dues de les seves filles i el pare, amb qui va tallar fa dos anys

“Ell havia estat la meva parella durant tota la vida: 23 anys de relació. Ara fa dos anys que ens vàrem separar, però no hem deixat de conviure”, relata Carolina. Té 39 anys i és argentina, encara que viu a Mallorca des del 2001. Fa feina a la bugaderia d’una residència i puntualitza que és “terapeuta holística”, el que veritablement li agrada, tot i que ara no pugui fer cap teràpia per manca de temps. Viu en un pis de Palma amb el seu excompany sentimental i dues de les seves tres filles, de 12 i 16 anys. “Tal com estan els preus, amb el meu sou –de 1.040 euros– m’era impossible accedir a una casa de tres habitacions, per les quals demanen més de 1.000 euros. És molt angoixant no poder aconseguir les teves metes i sentir-te una dona independent”, lamenta. 

De fet, Carol es va canviar de casa amb el seu ex –i les seves filles– fins i tot quan ja feia prop d’un any que ho havien deixat. L’octubre del 2021 els varen fer fora del pis on vivien feia set anys i va ser impossible trobar cases per separat. “Quan vàrem prendre la decisió de deixar-ho, després de tants anys, la idea no era continuar compartint la meva vida amb ell. Em sent frustrada, perquè vull arribar a casa i estar tota sola amb les meves filles. Estant així, és com si no s’hagués acabat, com si el vincle no s’hagués romput. És incòmode, em provoca ansietat i estrès”, confessa Carol. Amb la convivència, “continuen les discussions i els problemes que hi havia abans” i diu que això no és el que vol per a la seva salut mental i la de les filles. No obstant això, ara no veu cap alternativa a curt termini: “La situació econòmica no canvia i els habitatges encara pugen més. És un desastre”.

Rafa, 63 anys

Fa més de vint anys que viu amb l’exdona i deu anys que ho han deixat  

Rafa (nom fictici) ha encadenat l’anterior crisi de l’habitatge amb l’actual i tampoc veu sortida a la seva situació. Té 63 anys i és l’únic que paga la hipoteca de la casa on viu amb la seva filla de 22 anys i la seva exdona, amb qui fa més de deu anys que no té una relació sentimental. Va venir de Madrid fa 26 anys per estar amb ella, però ara tot ha canviat. “És una persona amb problemes mentals, consumidora de drogues i una autoestima molt baixa. Sempre ha d’estar amb algú i ens té fets pols”, afirma. La seva relació va acabar de rompre’s el 2012, quan tots dos varen perdre les feines que tenien i que estaven millor remunerades que les que tenen ara. Des d’aleshores, la situació ha empitjorat. “ Jo somii en la loteria per donar els doblers a la mare de la meva filla i que se’n vagi de casa. Necessit posar distància i que cadascú faci la seva vida”, admet.

Segons Rafa, al principi de deixar-ho, tenia por que la filla quedàs tota sola amb la mare, perquè la relació era molt dolenta. En canvi, ara diu que si se n’anàs, “hauria de continuar pagant la hipoteca i un lloguer, i amb aquests preus, és impossible”. A més, argumenta que ell ha invertit la meitat de doblers en l’habitatge –la dona va posar-hi l’entrada– i no està disposat a partir. Segons Rafa, la seva exparella no fa cap aportació econòmica a la casa, encara que té “la seva feina i els seus doblers, que dilapida en haixix, pastilles i cerveses”.

Maria, 22 anys

Va tallar la relació amb la seva al·lota fa tres mesos, després de cinc anys juntes

Maria va començar amb la seva al·lota a 17 anys i ha acabat la relació quan en té 22. Ella destaca que juntes han viscut moltíssimes coses –entre elles, independitzar-se– i que vol que continuï a la seva vida. Ara bé, viure juntes no formava part dels seus plans. “Fa aproximadament tres mesos que ho hem deixat, després de cinc anys, i no ens podem separar perquè els lloguers estan disparats”, reconeix la jove. “Quan ens vàrem posar a cercar va ser desesperant. I vàrem decidir continuar vivint juntes”, recorda. Els pisos per a una persona més econòmics que varen trobar Maria i la seva exparella eren de 700 euros al mes, mentre que els seus sous –de dependenta i cambrera, respectivament– són d’uns 1.200 euros.

“Per molt que tinguis estalviat o pensis que pots estrènyer-te el cinturó, és inviable. La decisió no només és teva: les immobiliàries et diuen que no quan veuen el que cobres”, adverteix. Aleshores, raona, “quan fa tant de temps que estàs amb una persona, et demanes per què anar a viure amb algú que no coneixes”. Si bé per a Maria “dividir despeses és un plus”, admet que compartir casa amb una exparella suposa “inconvenients cada dia” i per això té clar que és “una situació temporal, provocada per una força major”.

Bea, 30 anys

Acaba de tancar la relació oberta amb el seu al·lot, però conviuran uns mesos  

“Mir tres pics al dia Idealista, però no trob res per menys de 700 euros que sigui habitable”, declara Bea, una psicòloga de 30 anys. Fa només dues setmanes que la jove mallorquina ha tancat una relació de cinc anys i ja preveu que haurà de compartir pis amb el seu ex durant uns quants mesos. “Almenys fins que pugui estalviar per pagar les fiances”, matisa Bea, que ja es planteja començar a fer cinc hores de sessions més a la setmana per fer un coixí.

Des del seu punt de vista, han tingut “sort”, perquè no han acabat malament. “Hem passat a sentir una cosa diferent l’un per l’altra. La convivència anava bé, així que puc esperar”, afirma. Sigui com sigui, ella també veu “estranya” la situació, fins i tot en el seu cas, que ja tenien una relació oberta. Al cap i a la fi, conclou, “continues fent la teva vida, amb una rutina similar, però tot el que té a veure amb la vida privada ja no podrà ser compartit”.