Contaminació a les aigües de Ciutat Jardí

PalmaTothom que coneix una mica el fons marí de la platja de Ciutat Jardí hi desaconsella el bany públic. Els darrers, un grup d’investigadors del departament de Biologia i de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de les Illes Balears encapçalats pel microbiòleg Jordi Lalucat i el doctor Gabriel Oliver que, en la darrera mostra extreta de les aigües de la badia -el mes de desembre passat-, a 400 metres de l’emissari, varen detectar indicadors de contaminació fecal.

Es tracta dels bacteris Escherichia coli ( E. coli ) i Clostridium perfringens. El seu consum accidental pot causar des d’infeccions urinàries fins a gastroenteritis. “A mi m’han demanat que no m’hi torni a submergir per perill d’otitis”, alerta el periodista Juan Poyatos, redactor de Gaceta Náutica.

Gràcies a les seves publicacions, el grup d’investigadors de la UIB va posar el focus sobre l’emissari de Ciutat Jardí. Poyatos conta que ja fa anys, com a navegant, es fixà en un gran guèiser enmig de la mar. “Hi havia al voltant una gran taca marró; qualque cosa no quadrava”, explica. Des de llavors investiga el sistema de depuració d’aquest emissari de Palma, que té un braç d’un quilòmetre de longitud dins la mar. “Emaya ens va reconèixer que un terç dels dies de l’any no hi ha depuració”, confessa. És a dir, que des de fa anys, 100 dels 365 dies de l’any les aigües fecals que recull la depuradora de Ciutat Jardí s’aboquen directament a la badia de Palma.

Un equip de Gaceta Náutica s’endinsà a la mar, a uns 400 metres de distància de l’obertura de l’emissari. “Vàrem veure taques vermelles i una carència total de vida”, explica Poyatos. Les mostres cultivades donaren positiu en cianobacteris. Aquest va ser el primer símptoma, fa dos anys, que les aigües de Ciutat Jardí estan contaminades.

Procés biològic

Cada vegada que plou més del que és habitual, tot el que tiram al vàter surt a la mar sense passar per la depuradora, i quan s’aboca molta porqueria dins la mar, hi ha un excés de matèria orgànica. Els bacteris digereixen aquest excés i consumeixen oxigen. Si l’aigua esgota l’oxigen, la posidònia mor i els animals se’n van. Aleshores és quan sorgeixen bacteris com l’ Spirulina (un tipus de cianobacteri), que creixen i es desenvolupen en ambients amb poc oxigen. “L’aparició d’aquests bacteris és un indicador que qualque cosa no funciona”, explica Francesc Bonnín, del departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB.

En aquest punt entrà en escena l’equip d’investigació de la UIB. El Grup de Sistemes, Robòtica i Visió de la universitat, encapçalat pel Dr. Gabriel Oliver, s’oferí a Gaceta Náutica per investigar l’estat de la mar en aquella zona. “El fons marí dels voltants de l’emissari de Ciutat Jardí és mort i la posidònia s’hi troba en clara regressió”, constata l’investigador Francesc Bonnín. Els cianobacteris confirmaren la desoxigenació de l’aigua i la fotografia marina conclou que l’entorn d’uns 400 metres de distància de l’emissari també ha mort.

Depuració

Hi ha 135 emissaris a Mallorca. Tot i que se’ls pressuposa un bon funcionament, des d’Emaya mateix s’ha reconegut que no sempre es depuren bé les aigües. L’emissari de Ciutat Jardí ja té 42 anys i ha quedat petit i obsolet. L’empresa municipal és conscient que cada vegada que plou, com la via puvial és la mateixa que la fecal, es desborda. Els pescadors, altres afectats per la contaminació de la mar, parlen de cinisme. “Estan fent lleis per salvaguardar la posidònia mentre se la carreguen a través dels emissaris”, diuen. I això, segons Francesc Bonnín, pot passar a qualsevol depuradora de les Balears. “Ja ho vàrem veure a Alcúdia”, recorda. I també és el cas de Talamanca, a Eivissa.

Des de l’Ajuntament de Palma es fan controls analítics de l’aigua, però només reconeixen el problema del desbordament fecal quan hi ha fortes pluges. “Agafam mostres a peu de platja, a dos punts diferents de mesurament, i, segons el reglament, l’aigua és apta per al bany”, declara el coordinador d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal, Josep Maria Rigo.

El responsable municipal de la platja assegura que aquesta legislatura s’ha augmentat el tancament preventiu de les aigües de Ciutat Jardí “basant-nos en el principi de cautela”. Afirma que si tenen constància de la presència de bacteris contaminants s’activa el protocol d’actuació, però neguen conèixer els informes de la Universitat.

Tanmateix, la situació a Ciutat Jardí no és irreversible. “Els cianobacteris fan la fotosíntesi i podrien regenerar l’ecosistema si es deixàs de tirar material orgànic a la mar”, afegeix Bonnín. Però no és el cas. El sistema es regenera si el deixen i, de moment, la nova depuradora encara s’està tramitant. El Ministeri de Medi Ambient ha adjudicat l’elaboració del projecte per 297.000 euros i es preveu que s’iniciï el 2019.

Mentrestant, es continua abocant brutor a la badia de Palma. “La taca de mort, que ara té un radi de 500 metres, actuarà com un tumor i s’anirà estenent”, afegeix el periodista Juan Poyatos. I per allà on passa la taca, deixa d’haver-hi gambes, crancs, nacres, esponges... “Els únics que es poden moure i sobreviure són els peixos. El problema serà si ens menjam un moll contaminat”, alerta.

Pescadors

Des de la Confraria de Pescadors de Sant Pere de Palma expliquen que continuen pescant, però cada vegada menys varietat de peixos. “Ni emissaris ni depuradores haurien d’abocar res a la Mediterrània, és una mar tancada”, explica el pescador Reis Martínez. I és que, juntament amb les àncores, “els emissaris i també les dessaladores són els grans enemics de la posidònia, però és un tema tabú per a les administracions”, afegeix un segon pescador, Domingo Bonnín.

La majoria dels enemics de la mar es troben a la terra. Bonnín assenyala que cada cert temps a la badia de Palma es produeix una marea vermella. “La potabilitzadora de Son Tugores aboca a la Riera els residus de l’aigua potabilitzada”, explica. “Des de fa trenta anys hem vist com s’han anat contaminant les aigües de la badia de Palma”, precisa. “Abans, tots els emissaris també abocaven aigua a la badia, però eren ecològics i hi havia molta riquesa de peixos”, recorden els pescadors. “Ara tot és sintètic i produeix una espècie de fang en el fons marí que cada vegada és més gran i destrueix l’hàbitat”. Els pescadors de Palma arriben a la mateixa conclusió sobre la perillositat de la contaminació: “Tot allò que abocam a la mar al final ens ho menjarem; és la cadena alimentària”.

Una màquina de recerca i fotos, l’Sparus 2

El departament de robòtica marina de la Universitat de les Illes Balears treballa amb un submarí autònom model Sparus 2.

L’adquiriren a Girona fa uns quatre anys amb un pilot bàsic, un ordinador interior i un dvl -que és un instrument de navegació acústic-, i hi han anat afegint sensors i dues càmeres estéreo.

Fa 12 anys que la UIB treballa amb robòtica submarina i el grup d’investigació està ara dins un consorci d’àmbit estatal i internacional per desenvolupar projectes d’R+D+I d’inspecció i intervenció.

Amb l’Sparus 2 s’ha fet un mapa del fons marí a partir de les imatges postprocessades. Aquesta iniciativa s’emmarca dins un projecte de mapatge de la posidònia que du a terme el departament. “Hem fet sis o set experiments, inspeccions de 400 metres quadrats en 400 metres quadrats, i hem constatat que la posidònia de la zona de Ciutat Jardí ha desaparegut per culpa de la contaminació”.

Els indicadors de contaminació: ‘E. coli’ i ‘Clostridium perfringens’

“Tant l’Escherichia coli ( E. coli ) com el Clostridium perfringens són dos indicadors fecals, però també depèn del nivell a què es trobin”, explica el microbiòleg clínic de Son Espases, José Luis Pérez. La seva presència a l’aigua de bany pot produir infeccions urinàries, especialment en dones joves.

Es troben en moltes platges, però si sobrepassen el nivell estipulat “indiquen una mala qualitat microbiològica”, afegeix.

Segons el microbiòleg, “si hi són, perduraran sempre que se’n vagin fent aportacions de manera contínua”, com és el cas de l’emissari de Ciutat Jardí. “No s’eliminaran mai i en veurem les conseqüències de manera indirecta”.