Condemnen Penalva i Subirán a 9 anys de presó per obstrucció a la justícia i coacció

PalmaNou anys i un dia. Aquesta és la condemna que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha acordat imposar a cada un dels principals investigadors del cas Cursach: el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán. Així ho revela la sentència de la Sala Civil i Penal que el TSJIB ja fet pública aquest dimecres. En més de 500 pàgines, la resolució repassa les proves i testimonis que va analitzar el tribunal durant el judici, que va començar aquest juny i es va allargar durant més de tres mesos.

Així, per una banda, el TSJIB ha condemnat Penalva per un delicte d'omissió de perseguir un delicte de revelació de secrets, en grau de continuïtat delictiva, i li imposa una pena de dos anys d'inhabilitació especial per feina i càrrec públic. A més, com a autor responsable de tres delictes d'obstrucció a la justícia, el tribunal el condemna a dos anys i mig de presó, i com a autor d'un delicte de coaccions, a un any i mig. Tot i que, en total, les condemnes sumen nou anys i un dia de presó, el màxim de temps que hauran de complir és de set anys, sis mesos i tres dies.

Per una altra banda, Miguel Ángel Subirán ha estat declarat culpable d'un delicte d'omissió de perseguir un delicte de revelació de secrets a i condemnat per això a dos anys d'inhabilitació. Juntament amb això, el TSJIB l'ha condemnat per tres delictes d'obstrucció de la justícia a dos anys i mig de presó i, per un delicte de coaccions, a un any i mig. En total, la condemna també suma nou anys i un dia de presó, però igualment només haurà de complir un màxim de set anys, sis mesos i tres dies de presó.

A la banqueta dels acusats s'asseien també quatre membres de la Nacional de Policia: l'inspector cap José Luis García Reguera, el sotsinspector Miguel Ángel Blanco, la sotsinspectora Blanca Ruiz i el policia Iván Bandera. Mentre que el primer d'ells, Reguera, ha quedat absolt, Blanco ha estat condemnat per un delicte d'obstrucció a la justícia i coaccions a tres anys i deu mesos de presó. Ruiz, per la seva banda, ha rebut una condemna d'un any i dos mesos de presó per un delicte d'obstrucció a la justícia. I, finalment, Bandera ha estat condemnat per un delicte d'obstrucció a la justícia i un altre de coaccions a dos anys i quatre mesos de presó.

Antecedents

Aquest ha estat el resultat del judici que va dur a davant la el tribunal centenars de testimonis entre policies, testimonis protegits, empresaris i periodistes. Amb tot, el Tribunal va dictar, entre altres qüestions, que no es podien valorar com a prova les troballes obtingudes dels telèfons de policies amb relació al xat 'Sancus' en tot el que tingués a veure amb filtracions a mitjans.

La fiscalia Anticorrupció va atribuir a Penalva i Subirán delictes de revelació de secrets, obstrucció de justícia, detenció il·legal, prevaricació i inducció al fals testimoni, i va sol·licitar per ambdós 118 anys i 162 anys de presó, respectivament. També demanava 162 anys d'inhabilitació i 59.400 euros de multa per Penalva, i 162 anys d'inhabilitació i 72.600 euros de multa per Subirán. A l'escrit s'assenyalaren les instruccions dels casos Cursach, ORA, IME i Madame.

A més, per al Grup de Blanqueig demanava, per delictes de revelació de secrets, detenció il·legal, prevaricació i obstrucció a la justícia, penes que sumaven més de 340 anys de presó. A aquestes peticions de presó s'hi adheriren les presentades pels advocats de Bartolomé Cursach, Bartolomé Sbert, Jaime Lladó i Antonio Bergas. A l'escrit, varen reclamar penes de més de 200 anys de presó i 338 anys d'inhabilitació, i multes que conjuntament ascendien a 2,3 milions d'euros per delictes continuats de revelació de secrets, obstrucció a la justícia, omissió del deure de perseguir delictes, prevaricació i coaccions.

Al llarg de les 32 pàgines de l'escrit, signat pels fiscals Tomás Herranz i Fernando Bermejo, el Ministeri fiscal va situar entre 2013 i 2018 com el jutjat d'Instrucció número 12 de Palma va seguir diversos procediments penals per a la investigació de diferents fets en els quals varen intervenir els sis acusats. A les dades esmentades, el Ministeri fiscal també va descriure com els mitjans de comunicació varen divulgar informació de les investigacions judicials del cas Cursach, ORA i IME amb informacions "facilitades pels acusats i sense que n'evitassin o impedissin la divulgació ni investigassin qui filtrava la informació". Detalladament, a l'escrit es varen desgranar informacions publicades en diferents mitjans de les Balears, encara que la causa estàs sota secret de sumari.

A més, Fiscalia va sostenir que les detencions de 15 persones en el cas ORA es varen dur a terme després d'un testimoniatge "de contingut completament inconcret i especulatiu". Va indicar que després d'"una molt deficient investigació", els acusats varen practicar detencions, pressions a detinguts, investigats i testimonis i enviaments a presó. La Fiscalia també va al·ludir a la detenció de l'expolític del PP Álvaro Gijón, el seu germà i els seus pares, amb la motivació de "pressionar-lo", i a la imputació a cadascun de diversos delictes "inexplicablement". La Fiscalia va descriure set fets més en les instruccions judicials del cas Cursach, en les quals assenyala pressions de Penalva, Subirán, Blanco, Bandera, Ruiz i Reguera a diferents testimonis i detinguts, entre ells el director general del Grup Cursach, Bartolomé Sbert.