Comunitats de veïns contracten detectius per denunciar el lloguer turístic il·legal

PalmaLa manca de recursos de l’Administració empeny a particulars i comunitats de veïns a contractar detectius per denunciar el lloguer turístic il·legal en els seus edificis. Els ciutadans recorren als serveis privats perquè són conscients de la dificultat per acreditar la infracció més enllà del seu testimoni. “El cas més típic és el d’un veí o una comunitat que està cansat de les molèsties que pateix pel renou, el tràfec de maletes i les entrades i sortides a deshores”, certifica Juan Carlos Cabanach, responsable de l’agència Detectives Cabanach, que ha solucionat casos a Mallorca, Menorca i Eivissa. “Fins i tot ens han contractat administracions públiques per saber si en les seves demarcacions hi ha habitatges vacacionals il·legals i així poder denunciar els infractors. En necessiten proves”, afegeix.

L’obtenció d’aquestes marquen la diferència entre la feina dels detectius i la de les institucions competents, en aquest cas els diferents consells insulars. Els investigadors privats permeten als ciutadans “una agilitació” en la tramitació de la denúncia i en la imposició de sanció per part de l’Administració. “Nosaltres acreditam amb proves alguna cosa que està succeint perquè els inspectors públics o no tenen mitjans suficients o no poden arribar fins on nosaltres podem”, explica Juan Cruz, responsable de Detectius Garbo. “Els inspectors són funcionaris, han d’investigar a la vista de tothom, no poden fer una reserva al seu nom ni pagar-la amb la seva targeta de crèdit. Nosaltres tenim aquesta flexibilitat. El client em crida perquè sap que anant per la via oficial li toca esperar, en canvi, a mi em té al moment”, afegeix.

Trucs dels infractors

Els consells insulars es veuen limitats pels trucs dels infractors, com anunciar els immobles fora de la jornada dels inspectors públics. Es protegeixen de les sancions perquè les proves en les plataformes immobiliàries s’esvaeixen en horari laboral dels funcionaris. Amb els detectius no existeix aquest problema. Poden treballar 24 hores, no estan obligats a identificar-se i tenen una xarxa de col·laboradors de diferents edats i nacionalitats que els permet mimetitzar-se amb l’ambient sense aixecar sospites. Els infractors “tenen preferència pels clients estrangers”. Creuen així que esquiven la figura de l’investigador privat. “Però podem fer-nos passar per turistes o ser-ho realment pagant la reserva i allotjant-nos-hi. El detectiu actua encobert per aconseguir una denúncia consistent. L’inspector ha de verificar i el seu camí és més tortuós”, puntualitza Cruz abans de recordar que la llei habilita els detectius a gravar sense consentiment. “Ens empara”, afegeix.

No xoquen aquestes pràctiques amb els límits de la propietat privada i la intimitat? “Des del moment en què estan desenvolupant una activitat remunerada, en aquest cas un lloguer, no és un domicili. Però mai perdem les cauteles legals. Ens formam per conèixer els límits de la nostra activitat”, respon Cruz.

A partir d’aquí, es dediquen a recaptar-ne totes les proves possibles. Observen, interactuen amb els inquilins, graven imatges, vídeos, converses i documenten qualsevol fet que constati la il·legalitat. En alguna ocasió, l’infractor no era conscient que estava advertint al mateix detectiu del perill d’un investigador privat. “Vàrem llogar el pis i ens varen dir que havíem de tenir molta cura i que si algú ens tocava a la porta diguéssim sempre que érem familiars de l’amo”, confessa Cabanach sobre una altra de les pràctiques comunes per justificar la il·legalitat. Després, els investigadors lliuren l’informe al client, que l’empra com a denúncia davant el consell de l’illa on es produeix la infracció.

Les administracions són conscients de la manca de recursos i han anunciat un augment d’inspectors i mesures per agilitar les denúncies. L’àrea de Turisme del Consell de Mallorca no treballa amb detectius privats i tampoc ho fa el Consell d’Eivissa, tot i estar convençuts de la seva utilitat. “El problema de les denúncies ciutadanes és que duen poques proves i no és suficient per obrir un expedient. I a vegades, els inspectors hi van i no hi troben turistes. Tenir un professional que documenti i declari que se li han ofert serveis turístics, sempre ajuda”, reconeixen en la institució pitiüsa, que ha usat detectius –a través de licitacions– amb notable èxit, tant per acabar amb les festes il·legals en vil·les des de l’època de la covid com per lluitar contra els taxis pirata. “Sí que els hem fet servir per al transport il·legal. Quan tens documentada l’oferta, la negociació del preu i com s’ha fet el trajecte, és difícil posar al·legacions per part de l’expedientat”, reconeixen.

Contracte signat

L’Ajuntament de Santa Eulària des Riu ha disposat un pressupost entorn dels 15.000 euros per contractar detectius i lluitar contra el lloguer turístic il·legal. El contracte està signat per als pròxims 12 mesos i pretenen “agilitar un procés lent” per la dificultat de “certificar que s’està fent un ús il·legal”. La iniciativa se suma a la de Línia Verda, una plataforma on els ciutadans poden plantejar consultes o comunicar incidències com les derivades de pràctiques il·legals relacionades amb el lloguer perquè l’ajuntament actuï.