Compartim bacteris amb els nostres companys de feina i amics

Un estudi de la Universitat de Trento demostra que els microorganismes que formen el microbioma es transmeten durant la interacció social

ARA
2 min
Representació artística dels bacteris i altres microorganismes posats sobre les vellositats de l’interior de l’intestí.

BarcelonaEn l'intestí d'una persona hi pot haver bacteris de la seva parella, del company de feina que s'asseu al seu costat o de l'amic amb qui sempre queda per fer una copa. A l'organisme d'un ésser humà hi conviuen centenars de microorganismes que formen el microbioma, i encara que siguin bacteris tenen una funció essencial per al bon funcionament del sistema immunitari i digestiu. Aquests bacteris es concentren sobretot a la saliva i a l'intestí. Ara, un estudi de la Universitat de Trento i de l'Institut Europeu d'Oncologia demostra que els microorganismes es poden transmetre entre humans sense que calgui fer-se cap petó perquè això passi. Fins ara la ciència tenia clar que una bona part del microbioma passava de mare a fill, sobretot en els primers anys de vida. Però, d'on venen tots els altres bacteris quan ens fem grans? Aquesta és la pregunta que ha intentat respondre l'estudi, publicat aquest dimecres a la revista Nature, i la resposta és que venen de l'entorn més proper.

A partir de més de 9.000 mostres de femta i saliva de persones d'arreu del món, els investigadors van analitzar com es transmeten els bacteris entre generacions (de mare a fill) i entre persones d'un mateix entorn. Les conclusions són clares: en el naixement, les mares transmeten als fills uns bacteris que duren anys i anys, fins al punt que encara es poden detectar en persones d'edat avançada, però que amb els anys van desapareixent.

D'una forma totalment diferent, en les interaccions socials també es transmeten microorganismes. En el cas dels bacteris que viuen a la saliva el mètode és molt clar: un petó o un contacte molt proper. Sobretot, doncs, aquests bacteris es transmeten entre parelles. Els microorganismes que viuen a l'intestí, però, no està del tot clar com es poden transmetre amb la interacció social. La qüestió, però, és que passa, i segons apunta en declaracions a Efe la investigadora principal de l'estudi, la catalana Mireia Valles-Colomer, ha de ser un procés molt ràpid, perquè si no els bacteris moririen abans d'arribar a l'intestí.

"Els resultats suggereixen que les interaccions socials donen forma a la composició dels nostres microbiomes", afirma Valles-Colomer. De fet, afegeix que l'entorn més proper és la principal font del microbioma de cadascú. A l'inici de la vida és la mare, però amb el temps els seus bacteris s'acaben substituint pels que arriben de les interaccions socials. Fins i tot, tal com assenyala l'investigador Nicola Segata, els bacteris es poden propagar en interaccions "superficials i ocasionals".

L'estudi pot ser un punt de partida d'estudi en molts àmbits. Per exemple, pot ajudar a comprendre com els humans adquireixen les espècies microbianes que s'associen amb el risc de patir malalties com la diabetis o el càncer. "Algunes malalties no transmissibles com les malalties cardiovasculars, la diabetis o el càncer estan parcialment relacionades amb alteracions al microbioma", afirma Segata. La investigació que ha arribat des d'Itàlia, permet avançar en la recerca de noves teràpies que actuïn sobre el microbioma per frenar aquestes malalties.

stats