Els problemes amb els 7.000 coloms de Palma: "No puc ni estendre la roba fora"

PalmaEls habitants més nombrosos d’algunes zones de Palma són els coloms. Basta fer una volta per indrets com la plaça d’Espanya per comprovar-ho: el trespol està ple d’excrements. Hi ha veïns de la zona que denuncien que no poden “ni estendre la roba fora” perquè aquests animals els la defequen. “He de fer neta la roba moltes vegades perquè, sempre que l’estenc, m’hi caguen damunt”, lamenta Clàudia (nom fictici), una veïna del carrer dels Oms que prefereix mantenir l’anonimat.

Pere (nom fictici) viu a la plaça dels Patins i cada vespre té un estol de coloms que parrupen al replà de la seva finestra i no el deixen dormir. “Ara que comença a fer calor no puc tenir obert perquè fan un escàndol”, assegura. Però els residents no són els únics que lamenten els problemes que generen els coloms. La portaveu de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), Àngels Fermoselle, exposa que aquests animals són “uns grans destructors del patrimoni”. Apunta que hi ha edificis històrics de Palma –sobretot esglésies– on s’han instal·lat reixes que “alteren la visió del patrimoni” per protegir-los d’aquests animals, perquè els seus excrements provoquen una erosió “irrecuperable” a monuments i a edificis.

En canvi, la presidenta de la Federació d’associacions de veïns de Palma, Maribel Alcázar, diu que no han rebut queixes per coloms. Però considera que la causa d’això és que la gent “ja s’hi ha acostumat perquè és un problema molt recurrent”.

L’Ajuntament de Palma només va rebre sis incidències fins al 12 de maig, 70 menys que el 2022. Cort va registrar 39 peticions d’ajuda per problemes amb coloms el 2024, dues menys que en el 2023, segons apunta el Consistori.

Una de les causes que hi hagi menys queixes és que ha minvat el nombre de coloms a Palma. Cort n’ha registrat 6.935 enguany, un 43% menys que el 2024 (12.270). Actualment hi ha una ràtio aproximada de 30 coloms per quilòmetre quadrat. Una xifra que, segons assegura la directora general de Sanitat de Cort, María del Carmen Esparza, “està molt enfora” d’arribar als 400 coloms per km2, la frontera per a “un excés de població” d’aquesta espècie, una xifra que no s’ha assolit “mai” a Palma, “ni el 2020”, quan hi havia 21.907 exemplars a la ciutat. Esparza defensa que els coloms “són part de la fauna urbana” i que “no es pot parlar de plaga”. “No hi pot haver una ciutat sense coloms”, diu.

Malgrat la reducció de la quantitat de coloms a Palma, la ciutat té una quinzena de punts crítics, com el parc de les Estacions, el parc de la Feixina, la plaça d’Espanya i la de les Columnes. Es tracta de parcs i places amb una gran afluència de persones, més residus i on la població sol consumir aliments, que atrauen els coloms.

A Palma no se’ls pot alimentar, encara que no hi ha cap norma que ho estableixi ni s’hi apliquen sancions. “És una qüestió de civisme que ha d’entrar en l’ideari del ciutadà. Si els alimenten, els atreuen. Després no es pot dir que n’hi ha massa. El control poblacional no és una tasca que només ha de fer l’Administració”, adverteix Esparza.

Com controla Cort els coloms?

Palma controla la població de coloms amb un pinso anticonceptiu que es col·loca a cinc menjadors de diferents punts de la ciutat, com el terrat del mercat de Pere Garau. L’Ajuntament també en captura a punts on detecta una presència més gran d’aquestes aus. Es fa amb una xarxa i duen les aus a un colomar ecològic al parc de la Riera on els cuiden i els alimenten fins que moren de manera natural, segons explica Esparza, qui assegura que els animals no pateixen en ser capturats.

Palma no és l’únic lloc de Mallorca on els residents es queixen dels coloms. De fet, el Consell de Mallorc va declarar emergència cinegètica temporal el 2024 per regular-ne les poblacions. La institució insular va permetre’n la caça a vedats durant un període extraordinari entre el 4 i el 31 d’agost, coincidint amb la del tudó.