Col·loquen les primeres Pedres de la Memòria a Eivissa pels 18 represaliats del feixisme

PalmaEl Govern i l'Ajuntament d'Eivissa han ret homenatge aquest dissabte les divuit víctimes del feixisme naturals de l'illa amb la instal·lació les respectives Pedres de la Memòria, un projecte impulsat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

Es tracta de llambordes que contenen una placa de llautó, en el cas de les Stolpersteine, o d'acer inoxidable, per a les Remembrance Stones, amb la informació de la víctima -nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i data i lloc on va ser assassinada o liberada- i que s'instal·len en diferents llocs que es corresponen amb aquells en els quals van habitar.

En aquesta ocasió, setze llambordes de llautó recorden les vides de setze eivissencs deportats a camps de concentració nazis, molts d'ells exiliats republicans que van acabar en Mauthausen, el també conegut com 'el camp dels espanyols'. Són part del memorial internacional i descentralitzat Stolpersteine que dirigeix l'artista alemany Gunter Demnig des de 1992 en homenatge a totes les persones que van ser deportades i assassinades pel nazisme i que parteix de la premissa 'una persona, una pedra'.

A aquestes caldrà sumar altres dues pedres d'acer, dues Remembrance Stones, que recorden a dues víctimes directes de la repressió franquista. És un homenatge que, des de 2018, a iniciativa de l'Associació Memòria de Mallorca i de la Fundació Stolpersteine, amplia el memorial a les víctimes del franquisme, a les quals reconeix com a víctimes del feixisme per la vinculació del règim de Franco amb el règim d'Hitler, i la primera de les quals es va instal·lar aquell mateix any a l'illa de Mallorca.

El Govern amplia així el projecte de les Pedres de la Memòria de la Direcció General de Memòria Democràtica que, a les llambordes que està col·locant a Mallorca i a Menorca, suma ara gairebé una vintena de pedres de la memòria a Eivissa, amb la intenció de continuar estenent la seva petjada i de fer-la arribar també a l'illa de Formentera.

"És necessari que es recordi, que es faci memòria, que es sàpiga el que va passar. Que no s'oblidi mai, com han fet les famílies de les víctimes, perquè en l’oblit es troba la foscor en la qual sobreviuen el feixisme i el nazisme", ha dit Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memória Democràtica del Govern. "Que les pedres que avui col·locam, i els noms que duen inscrits, serveixin per recordar-nos cada vegada que passem a prop, que l’amenaça continua existint, però que amb persones valentes i compromeses amb els ideals democràtics la llum sempre podrà amb la foscor", ha afegit.

Per la seva banda, el batle d'Eivissa, Rafael Ruiz, ha indicat que aquest dissabte és una ciutat amb "més cultura democràtica i una ciutat més digna". "Aquestes pedres al camí són una mostra més del gran treball que s’està fent des dels governs progressistes els darrers set anys en matèria de Memòria Històrica. Estam molt contents d’aquesta iniciativa conjunta amb el Govern per la instal·lació d’aquestes pedres que faran que Eivissa sigui també una de les ciutats on es recorda a les persones assassinades pel franquisme i el nazisme", ha destacat.

De les divuit pedres que s'han col·locat aquest dissabte a Vila, dotze estan situades en el Passeig de s’Alamera (Vara de Rei). Són les Stolpersteine que recorden a: Antoni Ferrer Calvo; Antoni Planells Bonet; Antoni Rosselló Roig; Bartomeu Marí Escandell; Bartomeu Vallori Andrade; Joan Bonet Ribas; Joan Palerm Planells, Joan Torres Ribas; Vicent Juan Torres; Vicent Ramon Tur; i Pere Ferrer. També la Remembrance Stone que recorda a Vicent Marí Cardona.

A més, s'han col·locat altres cinc Stolperstein en el carrer Enmig, 36 Bis, en homenatge a Llorenç Cobos Lluy; el carrer Vista Alegre, 7, en homenatge a Just Gutiérrez Serra i a Agustí Gutiérrez Serra; el carrer Portal Nou, 6, en homenatge a Vicent Cabanillas Ramón; i en Avinguda Ignasi Wallis, 28, en homenatge a Antoni Bonet Tur; així com una Remembrance Stone al Carrer Josep Verdera, 10, que recorda a Joan Gómez Ripoll.