La clau del conflicte: "Es pot tocar el Trenc sense tocar el Parc"

PalmaLa modificació legal impulsada pel Govern per eliminar l’obligació de passar pel Parlament a l’hora de modificar l’àmbit de protecció del Parc Natural del Trenc va encendre totes les alarmes de l’ecologisme. La resposta va arribar el passat 5 de juliol, quan 10.000 persones es varen concentrar en aquest espai emblemàtic per protestar contra el que consideren la porta d’entrada a una futura reducció de la protecció.

El conflicte, però, ve de més enrere. El que més va molestar a diversos propietaris no va ser la declaració del Parc Natural el 2017, sinó l’aprovació, el 2023, del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), que va ampliar l’àmbit de protecció. És a dir, va estendre l’àrea d’influència del parc i va limitar futures activitats econòmiques en diversos entorns, especialment a la zona de les Covetes.

“Ells poden dir que no tocaran el Trenc, però aquí ja ens coneixem tots. Si el PP redueix els requisits per modificar un espai protegit, no serà per ampliar el parc. Tenim ben clar que preparaven una intervenció i els hem aplegat. Jo crec que s’han confiat”, afirma Jaume Adrover, portaveu de Terraferida, una de les entitats convocants de la manifestació del 5 de juliol.

No només el portaveu de Terraferida considera que el Govern de Marga Prohens es va errar de comptes si pensava tocar el Trenc sense que ningú se n’adonàs. “És un símbol, és un espai molt valuós, que no deixarem modificar així com així. Fa més de quatre dècades que alguns hi volen fer negoci, i no han entès que la protecció afegeix valor a la terra, no li lleva. I no tenc cap dubte que aquests especuladors han tocat a alguna porta quan han vist que la seva batalla contra el PORN no pinta bé”, afirma Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB.

El Govern ha mantingut els dies posteriors a la manifestació el que havia dit abans: “No tocarem ni un metre del Parc Natural”. Fonts properes a l’Executiu confirmen que, de moment, no hi ha prevista cap modificació i que, en tot cas, “com que és un tema delicat, qualsevol cosa haurà de tenir la benedicció dels de dalt”. Després de l’èxit de la convocatòria, la benedicció no arribarà, almenys a curt termini.

Però és possible no modificar el parc i atendre les pressions dels qui volen reduir-lo? La resposta la té un jurídic que fa feina per a l’administració autonòmica i que va participar en la defensa del PORN: “Poden dir que no tocaran el parc si es refereixen a la zona definida com a àmbit de la figura de Parc Natural. Segurament, les pressions han vingut per part dels qui tenen interessos a la nova cartografia que va fer el PORN, espais tècnicament no declarats parc, però amb les mateixes restriccions. Per tant, es pot tocar el Trenc sense tocar el parc, però em sembla un joc de paraules pervers”, confessa.

Qui es va moure contra el PORN

No es pot acreditar qui ha pressionat el Govern de Marga Prohens perquè faciliti una futura modificació de l’àmbit de protecció del Trenc. El que sí que es pot reconstruir és qui es va mobilitzar contra el PORN aprovat pel Pacte el 2023, quan es va ampliar la zona protegida.

Tres particulars —dues societats i una propietària— i una associació de veïns són la cara visible d’aquesta oposició, encara que fonts coneixedores dels expedients asseguren que no són els únics interessos que s’han mogut contra el nou àmbit de protecció.

L’ampliació del PORN, que incorporava prop de 74.000 metres quadrats, principalment a l’entorn de les Covetes, va ser recorreguda per diversos propietaris, una batalla judicial que continua oberta mentre el Govern ha modificat els requisits legals per canviar l’àrea de protecció del Parc Natural.

Quatre actors diferents varen presentar recursos judicials amb un element comú: qüestionen l’impacte del PORN sobre l’ordenació del territori. Ses Arenes Camp i Natura SL és una empresa titular del principal restaurant del Parc Natural –“una mina d’or” expliquen fonts de la zona–, a més d’un agroturisme en un dels espais naturals més importants de les Balears: el salobrar de Campos.

El segon recurrent, Es Figueral Gran SLU, és l’operador del camp de polo de Sa Barralina, que va ser precintat per no disposar dels pertinents permisos i que, finalment, el Govern de Marga Prohens va legalitzar. La societat està vinculada a una activitat que ha generat controvèrsia sobre els límits entre els usos privats i la protecció d’un territori sensible.

El tercer recurrent és Ana Burguera i, finalment, l’Associació de Veïns i Amics del Trenc-Salobrar de Campos.

Altres que mouen fils

No només són quatre, però, els qui s’han mogut per intentar retornar el parc al seu àmbit de protecció original. N’hi ha més. “Alguns són poderosos i ben coneguts pels negocis vinculats al territori a Campos”, explica un misser coneixedor dels expedients i de la tramitació del Parc Natural.

Fonts coneixedores del cas asseguren que, després del període d’al·legacions i de l’inici dels contenciosos –encara pendents de resolució–, alguns dels afectats varen començar a veure poques opcions d’aconseguir l’anul·lació del PORN per la via judicial. És en aquest context que, segons aquestes fonts, el focus s’hauria desplaçat cap a la via política, amb l’objectiu que el PP retalli l’àmbit de protecció aprovat el 2023.

La clau del conflicte, segons el tècnic jurídic que demana l’anonimat, és que els arguments dels quatre recurrents no s’enfronten a un expedient “feble o improvisat”. Al contrari, assegura que el govern del Pacte va construir un procediment jurídicament sòlid amb la correcta aplicació de la normativa i la resposta individualitzada a les al·legacions després d’un llarg procés de tramitació iniciat el 2019.

L’informe jurídic elaborat per la Conselleria de Medi Ambient el 26 d’abril del 2023 reforça aquesta tesi. El document conclou que el procediment d’elaboració del PORN es va ajustar als tràmits prevists a la Llei per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO), després d’un procés que va incloure informació pública, audiència als interessats, consultes a administracions i entitats, informes sectorials i revisió jurídica abans de l’aprovació.

El govern del Pacte va defensar sempre que el PORN no era només un instrument de protecció ambiental, sinó també una eina d’ordenació integral del territori, amb capacitat per delimitar espais, establir usos i regular activitats. És precisament aquí on rau el fons del conflicte. L’ampliació de l’àmbit protegit no només incrementa la protecció d’un dels espais naturals més valuosos de les Balears, sinó que també condiciona els usos possibles de determinades finques, l’element central dels recursos judicials i de la posterior batalla política. Ara caldrà veure si Prohens s’atreveix a fer el pas o espera que es calmin les aigües entorn d’un espai únic.