El camp de polo, un dels negocis que batallen per reduir els límits del Trenc

PalmaLa batalla pel futur del Parc Natural del Trenc i el seu entorn té noms concrets. Particulars i empreses que fa anys intenten evitar que es consolidi una franja de protecció al voltant d'aquest espai protegit, tal com va consagrar el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) l'any 2023. Un és el camp de polo de Sa Barralina, impulsat per la societat Es Figueral Gran, que va presentar un dels quatre recursos judicials contra el pla d'ordenació del Trenc del 2023. Com els altres propietaris, no volien que l'àmbit del parc, ja delimitat el 2017 amb la Llei que el va declarar, s'ampliàs encara que fos senzillament com a àrea d'influència. Perquè llavors consideraven que perdien oportunitats de dur a terme activitats, com poden ser aparcaments i, fins i tot en alguns casos, restauració. Són el bessó del conflicte que ara mateix gira al voltant del parc natural, després que el Govern s'hagi reservat la possibilitat de modificar-lo directament.

Per aquest motiu, i davant les informacions que van identificant els interessos concrets, sobretot al voltant del nucli de les Covetes, el qual va quedar afectat per la protecció decretada pel PORN l'any 2023, prop de 10.000 persones es concentraren diumenge passat a la mateixa platja del Trenc en senyal de protesta davant el que temen serà un nou intent "de reduir la protecció d'un dels espais naturals més rellevants de les Balears", en paraules dels organitzadors.

Aquesta empresa en concret va presentar el recurs mentre precisament lliurava una dura batalla contra l'Administració, que l'havia denunciat per fer activitats i instal·lacions en sòl rústic comú sense el preceptiu permís. La raó és que als terrenys de la Barralina no hi havia cap autorització per a edificacions ni per a les activitats que s'hi duien a terme, partits de polo.

Les instal·lacions varen ser durant anys un dels punts més polèmics de l’entorn del Trenc. L’activitat va ser objecte d’actuacions de l’Agència de Defensa del Territori, que va considerar que les obres i els usos desenvolupats no disposaven de la cobertura urbanística necessària. El camp va arribar a ser precintat i el conflicte va acabar també als tribunals.

Durant anys, el camp de polo va representar un exemple del debat sobre els límits dels usos privats en sòl rústic i en un territori especialment sensible ambientalment. Entitats ecologistes varen denunciar que es tractava d’una instal·lació de grans dimensions incompatible amb la protecció de l’entorn.

Els contenciosos contra la protecció

Els recurrents denunciaren al tribunal que el Pacte havia ampliat les limitacions del Parc més enllà dels terrenys que s'havien inclòs el 2017. El seu argument central és jurídic: consideren que el PORN ha anat més enllà de la seva funció i ha produït una ampliació material de l’espai protegit. La seva interpretació parteix de la Llei 2/2017, que va declarar el Parc Natural i en va fixar els límits territorials. Segons aquesta tesi, la delimitació d’un espai natural protegit és un element essencial que només pot modificar-se mitjançant una norma amb el mateix rang, no a través d’un decret reglamentari.

En les seves al·legacions, els recurrents defensen que el PORN no podia incorporar determinades zones de transició —especialment als voltants de les Covetes— a un règim de protecció que, en la pràctica, produís efectes equivalents als del mateix parc. La seva acusació és que l’Administració hauria emprat un instrument d’ordenació dels recursos naturals per ampliar de facto l’àmbit de protecció sense modificar formalment els límits establerts per la llei, cosa que els lleva drets d'usos i activitats als quals no volen renunciar.

Però segons han dit els portaveus del grup ecologista GOB aquests dies, "aquesta interpretació que haurà de resoldre el tribunal està recollida en diverses sentències en l'àmbit estatal", i gràcies a diferents normatives és possible dur a terme ampliacions de la zona 'afectada' per la protecció del parc sense que sigui estrictament parc. La normativa ambiental balear, especialment la Llei de conservació dels espais de rellevància ambiental, permet que els instruments de planificació ambiental ordenin àmbits més amplis que el nucli estricte d’un espai protegit i estableixin zones de transició o àrees d’influència. Aquesta Llei també ha estat al punt de mira del Partit Popular.

La qüestió no és, per tant, si un PORN pot tenir efectes sobre l’entorn del parc —aquesta és una de les seves funcions—, sinó si en aquest cas concret el Govern va exercir legítimament aquesta potestat o si va acabar ampliant els efectes jurídics del parc més enllà del que permetia la llei. La sentència encara està pendent, però a molts cercles jurídics es considera difícil que l'argumentació dels recurrents prosperi.

Per aquest motiu, alguns dels negocis de l'entorn del parc han fet arribar històricament als dirigents del Partit Popular la importància de trobar un camí per evitar que el PORN ampliàs en 74.000 metres quadrats l'àrea afectada per protecció. Segons algunes fonts consultades, aquestes mateixes peticions ja havien arribat als màxims dirigents autonòmics; d'aquí la modificació normativa que permet tocar el Parc Natural des del Consell de Govern, sense passar pel Parlament.

Una societat amb interessos turístics i eqüestres dins l’entorn del Trenc

Es Figueral Gran SL és una societat constituïda l’any 2000 amb un capital social superior a 11 milions d’euros. Segons l’informe mercantil consultat, el seu objecte social inclou activitats relacionades amb el món eqüestre, activitats agrícoles i ramaderes, a més d'allotjaments turístics. L’activitat actual està classificada dins el sector dels allotjaments turístics i la societat té vinculacions amb altres empreses relacionades amb el sector patrimonial i turístic.

El camp de polo: una activitat qüestionada que ha anat trobant cobertura

Mentre el conflicte sobre el PORN continua als tribunals, el camp de polo de Sa Barralina ha trobat encaix jurídic. Després de les actuacions de l'agència territorial del Consell, que fins i tot va dur el cas a la Fiscalia, la situació va començar a canviar amb una successió de decisions polítiques i normatives que varen modificar el marc aplicable. A través de canvis legislatius, el camp va trobar una via per regularitzar la seva situació i mantenir l’activitat. A més, aquests mateixos canvis normatius li han permès estalviar-se bona part de la multa que li havia imposat el Consell de Mallorca.

Aquesta evolució ha estat durament criticada pels sectors ecologistes i per part de l’oposició política, els quals han considerat que l’Administració ha facilitat una solució excepcional per a una activitat que havia estat qüestionada durant anys.