“En totes les ciutats on he viscut sempre he cercat bocins de Palma”

PalmaLa ciutat ideal de l’actriu mallorquina Àssun Planas és una ciutat millor, més verda, amb més bancs i llocs per a la conversa i descans. Una ciutat on es recuperi el “degradat” barri del Terreno i on el palau de congressos, “ja que no es pot llevar”, es converteixi en alguna cosa útil. Àssun Planas, encarregada aquest any de fer el pregó de festes de Sant Sebastià a la plaça de Cort, somia en un ciutat que trobi un ús cultural a l’edifici de Gesa i un ús, el que sigui, dels edificis “fantasmals” de l’hospital Son Dureta.

Una ciutat ideal que té molt a veure amb el prototip redactat en cada un dels programes electorals dels tres partits que governen Palma i que anit li feren costat a l’escenari. Un equip, segons Planas, que “no té por de les màfies policials ni laborals. Ben al contrari, té prou coratge per desmantellar-les”. L’actriu volgué anit, davant un públic amb els peus humits i encalentint-se a les fogueres, convertir el pregó en una obra teatral de tres actes.

En el pròleg va fer un repàs del seu arbre genealògic, que tant ha apostat per la cultura, i va recordar d’on li ve la branca artística: del seu oncle Josep, que va ser un “feliç acròbata i clown arreu del món”. Una branca que ella voldria incloure com a servei a la Seguretat Social, perquè els professionals com ella fan divertir i pensar, i això resulta en molts de casos “terapèutic”. Per això, la ciutat que ahir va invocar Planas “necessita actors i actrius que visquin amb dignitat de la seva professió”.

En el primer acte, Àssun Planas explicà que nasqué l’any de les inundacions i que de petita podia passejar pel Born “d’una tirada i sense obstacles”.

Lamentà, l’actriu, que no sap en quin moment “Palma va començar a morir i a convertir-se en un parc temàtic que extirpa l’ànima ciutadana en mans dels especuladors”.

També va aprofitar el pregó per fer un homenatge a la transició i a l’explosió d’alegria que va dur tot un seguit d’iniciatives artístiques que la varen embolicar en el que ara és el seu modus vivendi, els escenaris.

Com tot, ella va tenir inicis “precaris i tètrics”, però la passió la va fer viure entre Venècia, Madrid, París i Barcelona. Lluny del barri del Born on nasqué i lluny d’aquella ciutat que la va veure créixer i de la qual ella cercava bocinets en cada una de les urbs europees on vivia.

El tercer i darrer acte el va dedicar al “patró màrtir” de Palma, Sant Sebastià. A ell, que va ser capaç “d’espantar la pesta dels carrers i cases”, Planas li demana que “posi fi per sempre a tota la fetor de la corrupció econòmica i política”.

I, per acabar, recordà a tots els ciutadans de Palma que viuran les festes patronals una de les coses que li agrada comentar als seus alumnes de teatre de les Illes i també de fora. Parafrasejant l’actor Vittorio Gassman, va dir: “Amb divertir-se i jugar no es pot especular”.