Centenars d'alumnes queden desemparats per la falta de transport públic fins al Centre d'FP Joan Taix

PollençaFa dos cursos que la història es repeteix, i cada dia que passa s’hi sumen més famílies. A Pollença, Alcúdia, Santa Margalida, Muro i Can Picafort, l’angoixa per arribar a temps al Centre Integrat de Formació Professional Joan Taix de sa Pobla s’ha convertit en una lluita col·lectiva que afecta ja més de 600 alumnes de tota la zona nord. Una problemàtica que ningú resol i que, segons les famílies, està posant en perill futures carreres professionals abans, fins i tot, de començar.

La situació no ha canviat els darrers anys tot i les protestes: els joves arriben tard per culpa dels horaris i recorreguts del transport públic, i aquests endarreriments es transformen en absències que compten. I no compten poc. Amb la normativa actual, acumular un 25% d’absències suposa perdre la plaça al cicle formatiu. I els alumnes del Joan Taix, simplement, juguen amb desavantatge.

“El bus els deixa al cementeri de sa Pobla i han de creuar tot el poble caminant fins al centre. Arriben tard cada dia”, explica Maria Antònia, la mare d’una de les alumnes afectades. No parla per ella sola: parla en nom de desenes de famílies que fa dos anys que conviuen amb aquesta rutina d’estrès, angoixa i cronòmetres impossibles.

“Si arriben cinc minuts tard i hi ha examen, no els deixen entrar. I això és una falta no justificable. Ho trobam injust, perquè no depèn d’ells”, lamenta.

Una lluita que ve de lluny

Aquesta mare recorda perfectament que, quan ella va estudiar al mateix centre, ja vivien un problema similar. Fins i tot així, la situació era millor: “Hi havia un bus que recollia els joves des de Pollença i els deixava directament al Joan Taix. Santa Margalida i Muro anaven plegats en un altre autocar, i Alcúdia i Pollença compartien línia. Tots facilitats pel Consell de Mallorca”.

Avui dia, en canvi, els estudiants han de fer un recorregut d’autèntica gimcana: “Des de Pollença, el bus arriba aproximadament a les 7.30 h, però les classes comencen a les 8 h. Un simple retard i ja no hi són a temps”. Des de Santa Margalida, han de sortir a les sis del matí cap a Inca per poder agafar tren i arribar a sa Pobla. Des de Can Picafort i Muro, depenen de combinacions igualment precàries”, afirma.

 I tot per fer un trajecte que, en condicions normals, hauria d’estar resolt amb un transport escolar adaptat a la realitat actual: més cicles formatius, més alumnes i més necessitat.

“No entenem com abans, amb molt manco estudiants d’FP, hi havia busos específics i ara no”, diu la mare, que assegura que la situació s’ha agreujat d’ençà que es va suprimir la línia 315 –la que, a l'estiu, sí que arriba fins a l’estació de tren de sa Pobla. Des de llavors, l’única resposta del TIB ha estat que reforçar horaris no és viable.

Administracions que es desentenen

El relat de les famílies té un fil comú: el traspàs de responsabilitats. Al centre els diuen que depèn de Conselleria d’Educació, qui respon que és cosa dels municipis; i entre ajuntaments i Consorci de Transports, “la pilota viatja amunt i avall mentre les solucions no arriben”, lameten. “Es passen la pilota. Ningú assumeix res”, resumia una altra mare del mateix centre.

A l’Ajuntament de Pollença, expliquen que sí que hi ha hagut reunions amb el Consorci de Transports, però sense resposta. Per part de l’Ajuntament de sa Pobla, han proposat com a única opció la implantació d’un bus interurbà. Mentrestant, cada matí els alumnes arriben tard –o no arriben.

La petició de les famílies és tan senzilla com fer possible allò que ja existia fa una dècada: transport escolar coordinat i públic des dels municipis afectats fins al centre. Per reforçar aquesta reclamació, ja duen recollides més de 250 signatures a través d’una campanya en marxa a Change.org.

Conseqüències emocionals i acadèmiques

Les famílies amb qui hem pogut parlar hi coincideixen: el que més preocupa no és només arribar tard sinó el que implica. L’alumnat viu amb angoixa, pendent del rellotge, amb la sensació de començar cada dia amb desavantatge.

 “La meva filla veu com companys seus no poden fer cotxades i ho passen realment malament. Afecta la seva motivació i el rendiment. Estan preocupats, tensos, i amb por real de perdre la plaça”, explica.

La pressió no cau només sobre ells: moltes famílies entren a fer feina prest i es veuen obligades a arribar tard per dur els fills perquè no tenen altra opció. Altres directament no tenen carnet o disponibilitat. Tot plegat converteix un simple trajecte en una cursa d’obstacles que condiciona tota la vida quotidiana.

Una conclusió que fa mal

La història d’aquests alumnes de la Part Forana no és un cas aïllat. S’exposa com un exemple més d’un patró que es repeteix a les Illes: quan arriba l’estiu, el transport es reforça per donar cobertura al turisme; quan arriba l’hivern, les necessitats dels residents es dilueixen.

A les Balears, quan baixa el sol de l’estiu, molts serveis minven. I a 600 alumnes del Nord de Mallorca acudir a classe els resulta una odissea, si ho volen fer en transport públic.