Funcionaris

CCOO, UGT i CSIF amenacen amb una vaga si no s'apuja el sou als funcionaris

El dimecres 30 d'octubre es concentraran devant la Delegació del govern per reclamar la millora retributiva

Un empleat públic, al seu lloc de treball, en una imatge d'arxiu.
28/10/2025
2 min

PalmaEls sindicats de l’àmbit públic estatal –CSIF, CCOO i UGT– han anunciat un calendari de mobilitzacions que arrenca aquest dimecres, 30 d’octubre, amb una concentració davant la Delegació del govern a les 12 h, i que podria culminar amb una vaga general al desembre, si el Ministeri d’Hisenda no atén les seves reivindicacions.

El secretari d'Acció Sindical del CSIF, Pau Bou, ha fet una crida “a tota la ciutadania” recordant que “quan falten treballadors públics o estan mal pagats, el que pateix és la qualitat dels serveis públics”. “Això no és només una qüestió laboral, sinó de país”, ha remarcat.

Segons les dades aportades pels sindicats, la congelació salarial afecta més de 105.000 persones directament i unes 20.000 més de manera indirecta a les Illes Balears. “És una situació insostenible”, ha assegurat Miquel Àngel Romero, secretari general de UGT Serveis Públics d'UGT. “El Govern ens parla d’una economia que va bé, però per a la gent treballadora no es tradueix en res. Hi ha una clara incoherència entre la macroeconomia i la microeconomia: és com si demanassin a les empreses que apugin sous mentre l’Estat manté congelats els seus.”

Romero ha recordat que 3,6 milions d’empleats públics a tot l’Estat tenen el sou congelat des de l’1 de gener del 2025, malgrat el “bon moment econòmic” que viu el país. “No s’entén que el govern congeli sous mentre l’economia creix i altres sectors registren pujades del 3%”, ha denunciat. El dirigent sindical ha subratllat que el bloqueig salarial afecta col·lectius essencials com personal de justícia, seguretat, neteja, bombers, sanitat, docents, treballadors d’ajuntaments i de Correus, i ha remarcat que “els funcionaris són el major col·lectiu de treballadors del país que depèn directament del govern”.

Les particularitats illenques

A les Illes Balears, la situació és “encara més greu” a causa de la insularitat i el cost de vida, que dificulten la cobertura de places públiques. “Aquí tenim un problema afegit: el preu de l’habitatge i la vida cara fan que molts funcionaris no vulguin venir o se’n vagin. A més, els treballadors destinats a les Balears cobren només 90 euros més que el salari mínim”, ha explicat Romero.

El coordinador de l'área pública de CCOO, Mario Devis ha denunciat que l’Estat “manté bloquejades les negociacions” i que queden pendents mesures compromeses com la reducció de la jornada a 35 hores setmanals, la correcta classificació professional i la jubilació parcial anticipada. També ha reclamat una pujada salarial plurianual que permeti recuperar poder adquisitiu, i no només l’increment previst per al 2025. “Demanam una pujada que, com a mínim, sigui equivalent a l’IPC”, ha remarcat.

Els sindicats han recordat que l’Estat ha recaptat un 7% més que l’any anterior i, així i tot, “manté aturada la negociació amb el sector públic”. Si el Ministeri no reobre el diàleg, les organitzacions sindicals anuncien una mobilització a Madrid al novembre i no descarten una vaga general al desembre. “Ens falta diàleg amb l’Administració”, han advertit. “Si hi ha vaga, serà un fracàs del govern.”

stats