Cavalcar el mar a terra ferma

AustinI si tothom, fos on fos, tingués el mar a l’abast? Una resposta incipient a aquesta pregunta prenia forma un matí de fa poc en una gegantina massa artificial d’aigua situada a Hill Country (Texas), en un terreny de 68 hectàrees plenes de cactus que formava part d’un ranxo. Cada pocs minuts, mitja dotzena de surfistes sortien a buscar onades d’un to verd porcellana. Es posaven drets, giraven i s’ajupien per cavalcar l’aigua, que creixia al seu pas per un escull i es cargolava al llarg de la llacuna. Les onades dibuixaven falques de l’altura d’un home, abans de trencar i calmar-se formant petites ones suaus. Era un dia de proves més a l’NLand Surf Park, una atracció que, després de molts endarreriments, s’està desenvolupant impulsada per Doug Coors, hereu d’una de les grans nissagues del món de la cervesa dels Estats Units.

La idea d’oferir onades artificials on es pugui practicar surf no és nova ni tampoc única. El surfista professional més llorejat, Kelly Slater, té plans ambiciosos per a l’extensa piscina d’onades de tub que ha desenvolupat a la Vall Central de Califòrnia, la primera del que espera que es converteixi en un seguit de centres d’entrenament i competició d’elit construïts arreu del món en col·laboració amb la Lliga Mundial de Surf, el principal circuit professional d’aquest esport.

Un portal i un congrés

NLand i Kelly Slater Wave Company són només dues d’almenys mitja dotzena d’iniciatives que malden per portar el surf als que viuen en terra ferma. Nland, el projecte de Coors, s’ha concebut com una cadena de parcs de surf i, després de dècades d’esforços i milions de dòlars invertits, ha arribat a la fase de prova definitiva en què es troba actualment. Atès que el surf passarà a ser esport olímpic als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 -si bé allà es competirà a l’oceà-, els promotors de parcs de surf veuen en la cita olímpica una manera d’obtenir la mateixa mena de publicitat i d’oportunitat motivacional que els Jocs han aportat a l’ snowboard i l’esquí. “Ara, més que en cap altre moment de la història, el món parla sobre destinacions de surf fetes per l’home, s’hi inverteix i se’n desenvolupen”, diu John Luff, fundador de Surf Park Central, un portal digital d’informació sobre parcs de surf que ha participat en l’organització de la segona edició del congrés del sector, la Cimera dels Parcs de Surf, celebrada fa avui tot just dues setmanes, el 7 de setembre.

Des del sector, que mou milers de milions de dòlars, es considera que l’adveniment d’onades fetes a mida té el potencial de contribuir a incrementar l’atractiu del surf i que practicar-lo en aquestes condicions podria convertir-se en una experiència per la qual la gent pagui. “Arribar a ser surfista vol molt de temps”, diu Fernando Aguerre, president de l’Associació Internacional de Surf, l’òrgan rector d’aquest esport a escala mundial. “Passar una hora al mar i agafar sis o set onades ja és tenir molta sort. Aprendre a fer surf és com aprendre a tocar la guitarra podent tocar un acord només una vegada cada 30 segons”, explica.

Alguns dels que han practicat el surf a NLand afirmen que és exactament com fer-ho amb onades naturals, però amb cavalcades més freqüents i prolongades (de fins a 35 segons), cosa que dóna més temps per adoptar la posició adequada als surfistes principiants i perquè els avançats puguin efectuar més maniobres. Aguerre assenyala així mateix que la tecnologia podria ser apta per fer-la servir en competicions, atès que la uniformitat i la flexibilitat de les onades artificials faria la competició més justa i més fàcil de jutjar.

Litigi als tribunals

Coors, que té 48 anys i va començar a fer surf el 1991 a Hawaii, explica el seu projecte mentre divisa la llacuna artificial de NLand, que té les dimensions d’uns nou camps de futbol americà. “Vaig pensar: hi ha d’haver una manera de construir una onada lluny del mar amb què la gent pugui aprendre a fer surf”, explica. Abans, però, ha d’obrir aquest parc. El cas és que això no li serà permès fins que es resolgui un litigi en què el comtat esgrimeix que la llacuna -que conté uns 41, 5 milions de litres- ha d’estar subjecta als mateixos procediments sanitaris que una piscina pública. NLand, que ha interposat un recurs davant dels tribunals federals, sosté que la llacuna és massa gran per satisfer els nombrosos requisits que s’exigeix a les piscines, però que disposa d’un sistema de filtració sofisticat que compleix, potser fins i tot amb escreix, els requisits reglamentaris.

Sovint els esforços per possibilitar el surf amb onades artificials han topat amb dificultats. El 1969 el campió del món, Fred Hemmings, va fer surf a la fastuosa inauguració de la primera piscina d’onades dels Estats Units, la Big Surf, situada a Tempe, Arizona. Si bé el parc de Tempe segueix obert, tan sols s’hi permet practicar surf una hora al dia i està destinat principalment al bany. Peter Townend, que va guanyar el primer campionat mundial de surf el 1976, va assessorar Disney en el disseny de la piscina Typhoon Lagoon, construïda el 1989 a la vora d’Orlando. Tot i això, aquesta instal·lació poques vegades acull surfistes. Townend també va invertir en el Ron Jon Surfpark d’Orlando, que estava previst que obrís el 2008. Prometia produir onades d’entre 2,5 i 3 metres d’altura i fer que les piscines d’onades artificials passessin de ser atraccions de parc aquàtic a instal·lacions autònomes. La prova d’onades feta al Ron Jon Surfpark va ser “increïble”, recorda Townend, “però en va trencar el fons”. Els inversors van perdre milions de dòlars en l’experiment fallit.

American Wave Machines i Wave Loch, dues empreses que han fet fortuna generant onades estàtiques aptes per al surf que caben en centres comercials, restaurants i parcs aquàtics, estan centrant els seus esforços en l’onada pneumàtica (fer servir impulsos d’aire per empènyer l’aigua) amb l’objectiu de fabricar piscines de nova generació més grans i amb onades mòbils.

Simular la natura

Els progressos de la informàtica han facilitat la construcció de piscines, perquè permeten simular amb més exactitud com es comportarà l’aigua i controlar les variables de manera més sofisticada. Canvis lleugers en els temps, la pressió o l’angle de l’aigua poden determinar que l’onada es cargoli formant un tub (el Sant Grial dels surfistes experts) o una gepa suau més fàcil de cavalcar.

Wavegarden, l’empresa del País Basc que ha dissenyat la llacuna de NLand, també ha concebut la de Surf Sowdonia, que va obrir l’any passat a Gal·les i ha atret un gran nombre de visitants. Les onades de NLand, com les de Slater a Califòrnia -que funcionen amb una tecnologia pròpia zelosament guardada-, es generen mitjançant una quilla d’hidròpter. L’enorme quilla es desplaça per l’aigua i fa que adopti formes en topar contra el fons amb relleu. La pala es desplaça per sota d’un moll central i genera onades que flueixen pels dos costats fins que arriba a l’extrem del moll, on fa mitja volta. L’aigua prové d’un sistema de captació i filtració de la pluja. A més, aquest mètode consumeix menys energia, tot i que per generar una onada en cal molta: si fa o no fa l’equivalent a fer anar deu cotxes. No en va, Coors s’està plantejant instal·lar plaques solars que ajudin a generar electricitat.

Molts surfistes veuen el sorgiment del moviment de les onades artificials amb entusiasme. “Estic 100% a favor de fer més onades, per qualsevol mitjà, i reduir en un cert grau la pressió a què estan sotmesos els llocs naturals (i massificats) on es practica el surf”, declara Sean McPherson en un correu electrònic. McPherson es va criar fent surf a Malibu i és propietari de diversos hotels i restaurants de Los Angeles, Nova York i Montauk (Long Island), on fa surf actualment. Tanmateix, els puristes temen que convertir una activitat gairebé clandestina i itinerant en un passatemps de parc d’atraccions destrueixi el romanticisme d’estiu etern del surf. Un d’ells és Davina Grincevicius, autora de vídeos de surf que viu i fa surf a Rockaway Beach (Nova York) i a Puerto Rico. “El surf té alguna cosa molt emocionant i divertida de compartir que potser no serà igual si diem «Buf, he estat una hora a la piscina d’onades i finalment l’he clavada: he fet aquesta retallada espectacular»”, il·lustra.

Coors diu que espera que els parcs com l’NLand complementin, no suplantin, l’experiència de fer surf al mar. “El surf tal com el coneixem avui dia és fantàstic i no tinc cap intenció de posar-hi bastons a les rodes”, diu des del seu parc. “La idea és fer arribar l’esport a més gent i fer-lo créixer, però d’una manera responsable”, afegeix.