Un catedràtic d'Ètica, condemnat a un any de presó per assetjar una professora de la UIB

El tribunal absol un professor i la institució acadèmica, a qui l'acusació considerava responsable civil subsidiària

El tribunal ha condemnat a un any de presó un catedràtic d'Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) per fer 'mobbing' a una companya, segons dues fonts amb accés a la decisió judicial, que s'ha notificat aquest dimarts a les parts. La sentència, en canvi, absol per manca de proves l'altre professor que va seure al banc dels acusats i n'exculpa, també, la institució acadèmica, a qui l'acusació particular considerava responsable civil subsidiària.

La jutge Francisca Ramis considera el catedràtic responsable d'un delicte d'assetjament i li imposa un any de presó, inhabilitació especial durant el temps de la condemna i un allunyament de 200 metres de la víctima, a més de la prohibició de comunicar-s'hi durant dos anys. La magistrada també li carrega la meitat de les despeses processals i una indemnització de 6.000 euros per a la professora, en concepte de dany moral. Mentrestant, absol el professor i també la UIB tot i que, segons les fonts amb accés a la resolució, remarca la gravetat dels fets que foren objecte de judici. 

‘Mobbing’ i amenaces a una professora de la UIB

Cal recordar que la víctima de l'assetjament denuncià, per un costat, una sèrie de suposades intimidacions i insults provinents del catedràtic i la seva parella i, per altre costat, un seguit de telefonades –al despatx i a casa–, publicacions a les xarxes socials i correus anònims que es referien a qüestions acadèmiques i personals. La Policia, però, no en va esbrinar l'autoria perquè s'havien utilitzat sistemes d'anonimat a la xarxa i servidors de l'estranger. "Et farem fora de la Universitat", "els teus dies a la UIB estan comptats" i "ets una criminal" són alguns exemples dels missatges que va rebre.

La Fiscalia i l'acusació particular mantingueren al final del judici la petició de dos anys de presó per als dos acusats, a més de cinc d’allunyament i una indemnització de 9.000 euros pels danys morals a la víctima, perquè consideraren que l’assetjament i les amenaces havien quedat "plenament acreditats". Per contra, els acusats defensaren amb vehemència la seva innocència i demanaren l’absolució apuntant la "inexistència de proves". I és precisament aquest l'argument que esgrimeix la jutge per absoldre el professor com a autor de  l'assetjament electrònic i telefònic. 

Altres professors, testimonis de la causa, també varen rebre correus anònims, segons varen explicar durant el judici.   Alguns docents atribuïren als acusats i al seu entorn –la majoria, adscrits a una altra àrea del departament– la intenció d’assumir una assignatura impartida els darrers cursos per professors de l’àrea de la perjudicada. 

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF