Catalina, la padrina que viu feliç entre els ‘hooligans’ de Magaluf

PalmaCatalina Feliu seu a la porxada de ca seva de Magaluf, que va conèixer l’estiu de 1935, tan sols un parell de dies després de néixer. D’allà hi veu sortir el sol cada dia a 89 anys. Mentre s’engronsa a un balancí de tela de llengües blau destenyit per la saladina i la humitat, diu que ca seva és la primera que es va construir a Magaluf, concretament l’any 1930. La casa ha passat de ser pionera al municipi a una de les tres darreres que hi queden.

En aquella dècada, “tot era pinar” a Magaluf. “No hi havia ni carreteres, ni aigua, ni llum, ni res de res”, assegura. De fet, per construir ca seva, varen haver de dur els materials amb barca, perquè era l’única manera possible. Ara, el xalet està envoltat de bars, tendes de souvenirs, apartaments i hotels que se sustenten amb el turisme de gatera que caracteritza la zona. Catalina ha viscut el canvi en primera persona i des de primera línia de platja, experiència que l’ha fet protagonista del curtmetratge Catalina i Magaluf per contar-hi –a través del seu testimoni– com el turisme ha transformat el territori i la vida dels veïns.

Després d’un dinar, el pare de Catalina va anar a veure la mar a Magaluf i va pensar que en aquell solar de primera línia hi podria construir una casa per anar a passar-hi els estius amb la família. El va comprar al Banc de Crèdit Balear. En morir els pares de Catalina, els germans hereus varen decidir posar la casa a la venda. “Ningú la volia perquè gairebé tothom tenia les seves”, conta. De fet, ella va adquirir dos apartaments junts al municipi per poder-hi ficar els seus vuit fills. Però volia continuar estiuejant allà, on atresorava tants records familiars. Va acordar comprar la propietat als nou germans per poder passar-hi temps amb els seus fills i nets. “Tots em deien ‘compra-la!’”, recorda. “I, per això, la casa mai se n’ha anat de la nostra família”, diu, orgullosa.

A diferència dels anys 20, quan el terreny era d’un banc, ara tothom té clar que la casa enorme que hi ha a primera línia de platja és de la família Feliu, com indica al cartell que hi ha a la porta del costat.

Tant a l’interior com a l’exterior de la casa hi ha senyals que evidencien que sempre hi ha viscut una família nombrosa (i molt). En entrar-hi, està plena de taules i cadires plegables que treuen al porxo cada dissabte, quan s’ajunta tota la família per dinar. També hi ha fotografies de molts de membres del clan repartides per tots els racons. “Sempre hem estat molt units. Tenc clar que si m’agrada estar tota sola a estones és perquè quan vull tenir companyia no me’n falta, perquè si no, per ventura no m’agradaria tant”, comenta.

A causa de l’especulació immobiliària, i també per les increïbles vistes que té la casa, a Catalina li han arribat a oferir xecs en blanc, però mai no ha volgut saber què l’hi donarien. No la vol vendre perquè, per a ella, “l’estiu no seria estiu si no anàs a Malaguf”. Tal com va fer sa mare, anirà a passar els estius al municipi “fins que pugui”. “Ella hi va venir fins un parell de mesos abans de morir-se i jo faré el mateix”, recalca. Malgrat això, cada estiu hi ha qui, des de darrere les barreres que limiten el xalet, demana als asseguts a la porxada si està en venda. “Fins i tot fan fotos de la casa”, conta. Ara bé, té molt clar que el dia que es mori, la seva família ha de fer “el que vulgui” amb la casa. “Ja basta el que ens aferram a les coses en vida per haver de fer-ho quan ens morim”, etziba.

A Catalina no li molesta conviure amb el turisme perquè s’hi ha acostumat. “Ho aguant, perquè, si no, què he de fer?”, demana sense esperar una resposta. Està envoltada de bars i d’un carrer de comerços amb rètols cridaners que se sustenten del turisme i alguns són propietat de la seva família, però diu que “fan molta bonda”.

Ha integrat en la seva rutina estiuenca tasques com cridar la Policia perquè turistes gats dormen a la seva porxada. “Per mi és una cosa normal. Si els trob, els dic que se’n vagin o telefon a la Policia i ja està. Tampoc no passa cada dia”, relativitza. També ha cridat els municipals per donar-los bosses i carnets d’identitat que, després de nits de desenfrenament, han aparegut dins el seu corral. Va arribar a comprar un sonòmetre amb el qual mesurava els decibels de la música que moltes nits ressonava pel seu carrer per enviar fotografies a l’Ajuntament i també a les autoritats.

Aquestes coses les va haver de fer fa anys, quan “semblava que els joves venien a Mallorca només per engatar-se” i li feien “desastres”. Actualment, resta importància als fets i assegura que això es va acabar fa anys. “Ara tot és molt diferent, perquè la majoria de les persones que venen de vacances a Magaluf són famílies amb infants, matrimonis i gent tranquil·la. Sembla que es vol arreglar el problema de Magaluf de tanta gent jove i de tants de desastres. I s’està solucionant”. Relaciona aquest canvi de perfil en els turistes del municipi amb l’increment de la qualitat dels hotels. “La situació de Magaluf va empitjorar perquè tot eren hotels barats i hi venia molta gent jove, però ara tots els que hi ha són bons i hi ve gent més seriosa”, detalla.

Avantatges del turisme

Magaluf no tenia aigua, ni carreteres, ni electricitat als anys 30. Catalina recorda que el seu pare els deia que si s’acabaven l’aigua de l’aljub tornarien a Palma. “I no es va acabar mai. Anàvem molt alerta perquè tots volíem quedar a Magaluf”, conta. Vivien també sense gelera. “Dúiem el gel des de Palma amb el cotxe i l’embolicàvem amb una flassada perquè no es fongués, encara que molts de pics arribava líquid”, recorda.

Magaluf no tenia cap botiga, els seus pares havien de dur gairebé tot el menjar per a onze persones des de Palma cada vegada que anaven a Magaluf. Si els faltava alguna cosa, enviaven els nins a la Porrassa –localitat costanera de Calvià– a cercar-la. “Els meus germans hi anaven amb bicicleta i amb una lletera per omplir-la. També cercàvem carn perquè hi feien matances i així la teníem fresca”, exposa.

Tampoc no hi havia carreteres ni transport públic i a ca seva només tenien un cotxe per a onze persones. Com a solució, els més grans anaven de Palma a Magaluf amb bicicleta a les sis del matí, quan encara no feia sol ni hi havia molt de trànsit. “Si durant la setmana volien tornar a Ciutat i justament coincidia amb un dels dies que el pare no havia d’anar-hi a treballar, demanaven veí a veí si algú hi tornava i tenia llocs de sobra al cotxe”, relata.

Tot això va canviar amb el desenvolupament del turisme. “Hi ha algunes coses que ens varen perjudicar, com l’arribada de tanta gent, però d’altres varen ser beneficioses, com l’electricitat, per exemple”, diu. Carrers asfaltats, llum i supermercats varen modernitzar Magaluf per acollir el negoci de la indústria turística. Als ulls de Catalina, l’adaptació del municipi al fenomen turístic va aportar “comoditat” als residents.

Les modificacions urbanístiques que s’han fet al municipi, de vegades, l’han perjudicada. No pot entrar per la porta principal, perquè quan varen arreglar el passeig, li varen cruiar una de les columnes que l’aguanta, i no s’obre. Per altra banda, l’Ajuntament ha col·locat plantes enmig de la platja que, en créixer, li llevaran visibilitat. Ja no podrà vigilar els seus nets més petits des de la seva porxada mentre són a la platja. Malgrat això, insisteix que el turisme li ha donat “més comoditats”, tot i que ha perdut l’accés directe a la mar per les remodelacions urbanístiques. Però continuarà nedant tres vegades cada dia –el que més li agrada fer– a l’arenal que ella i la seva família netejaven amb les seves mans quan Magaluf era un paradís natural envoltat de pins.