El català a les escoles d'Eivissa: "Hi ha nous docents que no l'empren perquè no en saben"
Una professora assegura que hi ha alumnes i mestres que tenen la percepció que és una "llengua pagesa i inútil"
PalmaLa presència del català a les escoles d'Eivissa va a la baixa, condicionada per l'arribada de la gent de fora i pel fet que molts alumnes es relacionen entre ells en castellà. Ara bé, un problema detectat per diferents docents consultats per l'ARA Balears és que hi ha professors que no compleixen els projectes lingüístics dels centres i deixen de banda la llengua pròpia.
![Per a molts estudiants, l’ús del català en l’àmbit escolar és l’única manera d’accedir a la llengua de què disposen.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
"Passa arreu dels centres. Hi ha un determinat perfil de docent que no empra el català amb els alumnes", assenyala un docent de l'illa, que ha estat director d'un centre durant molts d'anys. De fet, aquest és un problema, assegura, que s'ha plasmat en "moltes de les reunions de l'Associació Professional de Docents d'Eivissa". En aquestes, molts dels associats reflecteixen aquesta problemàtica, "que continua a l'alça", assenyala Amorós.
Catalanofòbia entre els alumnes
Un altre dels problemes és que "les noves generacions de docents que surten de la seu universitària d'Eivissa tenen el castellà com a llengua materna, i a l'hora de fer classe o d'adreçar-se als alumnes els costa fer-ho en català", explica. Aquest darrer extrem el confirmen diferents docents destinats a l'illa.
Una docent que va estar a l'IES Quartó de Portmany critica la "poca implicació" que va notar per part dels docents, pel que fa a l'ús del català. "Al Departament de Llengua Catalana ens queixàvem d'això, que si els mateixos docents no mostràvem la utilitat de la llengua, l'alumnat la rebutjaria", assenyala.
A Eivissa, continua, "hi ha molta catalanofòbia, així com la concepció que el català és una llengua pagesa i inútil". Un altre dels problemes detectats és amb l'alumnat adult. "En alguns casos, no són gens receptius amb el català". Ara bé, enguany, a l'institut d'Eivissa on fa feina, ha trobat un projecte lingüístic més compromès amb el català. Una altra docent és contudent. "Hi ha molta gent nouvinguda, pero hi ha un problema afegit: Hi ha molts alumnes eivissencs que odien la llengua pròpia", lamenta.
