EDUCACIÓ

El català a l’escola: un malalt que encara necessita cures

El Decret de mínims no es compleix en un 34% dels centres de l’ensenyament concertat

La salut del català a l’escola encara necessita cures i medicació, malgrat haver resistit la infecció vírica del TIL. La feina dels darrers 40 anys necessita una adaptació a les circumstàncies sociopolítiques del segle XXI perquè no es perdi. Cada pic hi ha més alumnes nouvinguts i més famílies que desconeixen el català a les aules illenques, i sense una intervenció efectiva per part dels centres docents, sempre amb el suport de l’administració, es perdrà l’oportunitat que el català sigui un element cohesionador de la societat.

Les xifres no enganen. Després de més de trenta anys del Decret 92/1997, conegut com a Decret de mínims, encara hi ha un 34% de centres de l’ensenyament privat concertat que no l’aplica. Així ho reflecteix l’ Estudi sobre l’ús del català als centres educatius que ha elaborat el sindicat STEI durant el curs 2017-2018. Aquest treball abasta escoles públiques i concertades de tots els nivells educatius no universitaris.

El Decret de mínims afecta tot l’ensenyament no universitari i garanteix que tots els centres de les Illes Balears (públics, concertats i privats) facin el 50% de l’ensenyament en català. A més, preveu que es pugui fer el 100% en català amb el consens de la comunitat educativa.

L’estudi es basa en una enquesta feta a 108 dels gairebé 400 centres que hi ha a l’Arxipèlag. El 97% dels públics tenen el català com a llengua vehicular en els projectes lingüístics de centre (PLC), mentre que el nombre de concertats minva al 88%. Però que l’ús d’una llengua quedi reflectit en un document no vol dir que sigui una realitat.

Les Illes Balears són la comunitat de l’Estat que acull més alumnes nouvinguts, circumstància que fa més necessaris que mai els Plans d’Atenció Lingüística i Cultural (PALIC) als centres. Durant el curs 2016-2017, el percentatge d’alumnat estranger als centres públics va ser del 16,2%, mentre que als privats i concertats va ser d’un 9,4%. Els recursos queden curts novament davant la realitat: un 30% de centres concertats no disposa de PALIC, xifra que és del 22% en el cas dels centres públics.

Quant a la tria de la llengua del primer ensenyament, és a dir, el dret de pares, mares o tutors legals per efectuar-la, un 23% ha elegit una llengua diferent de la del Projecte Lingüístic del centre dels seus fills. Aquest dret, reconegut a la Llei de Normalització Lingüística de 1996, va ser regulat amb una Ordre pública pel Partit Popular el 2004.

El Decret de mínims també s’ha de complir en el cas de matèries no lingüístiques, com les naturals i les socials, que s’han d’impartir obligatòriament en català. En aquest cas, quasi un 89% dels centres les fa en català.

En el cas de les llengües estrangeres, un 53% dels centres privats fan una matèria no lingüística en una llengua estrangera. El percentatge es redueix a un 47% en els centres públics. Una altra dada cridanera és que el 70% dels centres disposen d’auxiliars de conversa i desdoblament de grups per fer llengua estrangera, mesura que seria molt bona també per a la llengua catalana.

Necessitats de tot tipus

L’estudi inclou un apartat en què els centres indiquen les seves mancances per poder fer l’ensenyament del català en bones condicions i promoure’n un ús quotidià i normalitzat. No només s’apel·la a les necessitats de tipus material, sinó que també es fa una referència explícita a la manca de compromís per part de l’Administració. Calen més professors de suport per atendre els alumnes que no coneixen el català, a més de dinamitzadors lingüístics, i això que han passat de ser 3 a 50 en un any.

Cal assenyalar que un 27% dels centres no té a hores d’ara una comissió de normalització lingüística. En aquest aspecte hi ha un clar retrocés, ja que les xifres aportades per Inspecció Educativa el curs 2016-2017 parlen del 22%.

En definitiva, perquè el català sigui una llengua del tot sana en el sector educatiu balear, s’ha de menester una bona mescla de voluntat i recursos, tant per part de la comunitat educativa com de les institucions implicades. Així mateix, els equips de treball han de ser interdisciplinaris i han de disposar de les corresponents partides pressupostàries.

Ús del català als centres

L’estudi no girà només entorn dels coneixements de català dels alumnes, sinó que un dels seus eixos és també l’ús que en fan als centres. Aquest ús afecta la comunicació interna i externa, les associacions de mares i pares (AMIPA), els claustres i reunions als centres, activitats didàctiques i extraescolars, i els menjadors.

La llengua de comunicació externa i interna del 86,67% de centres és el català. En el cas de la comunicació de les AMIPA, el percentatge descendeix fins al 59,14%. Als claustres, sessions de coordinació i departaments, un 96,30% dels centres afirmen utilitzar el català. Quant a sortides escolars i activitats dins els centres, l’ús del català és del 84,76% i 82,24%, respectivament.

Un dels punts més problemàtics es presenta en la capacitació lingüística del personal que desenvolupa les activitats extraescolars i que té cura dels menjadors. El 53% dels centres no demanen monitors que parlin català per a les activitats extraescolars. En el cas dels menjadors, el percentatge de centres que no exigeixen que el personal tingui com a mínim un A2 és del 48%.

En el cas de les classes de català per a pares i mares, es podria dir que la situació és crítica. Aquestes classes eren una mesura prevista en el Pla general de normalització lingüística i en el Pla d’actuacions en matèria de política lingüística per al quinquenni 2016-2021. Així i tot, només un 6% dels centres ofereixen classes de català i, a més, en un horari proper al d’entrada i sortida dels alumnes.

Conclusions de l’estudi

Després d’enllestir aquest estudi, l’STEI considera del tot necessari que es faci una avaluació, centre a centre, “de la situació del català als centres educatius de les Illes, i que les dades es donin a conèixer als sindicats presents a la mesa sectorial d’educació i a la resta de la comunitat educativa”.

D’altra banda, no és possible eliminar el Decret de mínims “sense tenir una alternativa que faci avançar la normalització del català en l’ensenyament, pilar bàsic de la normalització en la societat”. Més enllà de la normativa, l’aposta de l’STEI és “fer l’ensenyament 100% en català a tots els centres”. I, sobretot, s’ha d’anar més enllà d’un coneixement purament teòric, desvinculat de la pràctica. “És important que l’ús del català estigui regulat en la vida del centre” i que, progressivament, s’arribi “a la igualtat plena de les dues llengües oficials”. Una bona normalització del català requereix “implementar totes les mesures contingudes al Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears”, dins i fora dels centres educatius.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF