Societat 13/05/2023

El canvi climàtic afavoreix l'expansió dels alvocats, que maduren un cop collits

L'extensió passa de 9 hectàrees a 16 en just un any. Segons els pagesos, venen el caixó a uns vint euros i la collita pot ser molt variable

4 min
Ara, els alvocats fets aquí tenen la mida de l'ungla del dit gros. No serà fins per Tots Sants quan els començaran a collir.

PalmaEls 500 alvocaters que el pagès Jaume Pocoví té en una finca a prop de Son Reus, dins el terme de Marratxí, formen part de les 16,5 hectàrees dedicades a aquest arbre fruiter que consten en el registre de la Conselleria d’Agricultura. Aquestes xifres fan referència a l’any 2022 i signifiquen un gran creixement en relació amb el 2021, perquè aquell any la superfície declarada era de nou hectàrees.

El canvi climàtic ha afavorit l’expansió dels alvocaters, però segons Pocoví ho ha fet de manera relativa: “En els darrers anys, els estius han tornat més llargs i més intensos. Això, a simple vista, pareix que afavoreix el creixement de superfícies dedicades a cultius tropicals. Ara bé, si el mes de gener o febrer fa una gelada molt forta, et pot fer malbé la collita. Tot i així, els alvocaters estan més ben preparats davant el fred extrem que no altres espècies tropicals, com és el mango. És ver que de poc ençà l’hivern és curt, però també és cert que, encara que el fred just duri 15 dies, pot arribar a fer molt de mal al camp, com hem vist enguany mateix”, explica Pocoví.

Aquest pagès fa devers deu anys que és productor d’allò que a Mèxic anomenen “or verd”, perquè la seva exportació cap als EUA comporta ingressos milionaris. “Fer alvocats a Mallorca no és cap negoci milionari. Al mercat poden arribar a pagar-se a 6 o 7 euros el quilo, però el caixó jo el venc a uns vint euros”, comenta qui també és productor d’hortalissa i de porcs.

Un altre dels impediments per a l’extensió del cultiu és que cada arbre, per un any bo que té, en té dos de xerecs. “Això fa que la collita no sigui mai gaire grossa. A més, a diferència dels alvocats que es fan en països tropicals, els fets a Mallorca solen ser de la mida d’un puny. Encara que són petits però gustosos, la gent es decanta més per alvocats ben grossos, d’aquells que entren per la vista”, comenta Pocoví.

“Quan vaig començar a dur aquesta finca, ja m’hi vaig trobar els alvocaters. Aleshores n’hi havia uns 350. Després de reposar els exemplars morts i completar la parcel·la amb altres arbres, vaig arribar a tenir-ne uns 500. He de dir, però, que amb el negoci dels alvocats no obtens grans beneficis. Si hagués estat així, n’hauria sembrat en altres finques de què em cuid. Allò que té de positiu l’alvocat és que madura un cop l’has collit. Per tant, pots jugar un poc amb els terminis i els caixons no es fan malbé dins les cambres”, especifica el pagès.

Els alvocaters de Mortitx, els primers

S’atribueix a l’escultor i col·leccionista Ben Jakober el mèrit d’haver estat el primer a sembrar alvocaters a Mallorca. Això va ocórrer a principis dels anys setanta, quan l’austríac s’establí a Mortitx, dins el terme d’Escorca, però a prop de la partió amb Pollença.

“Quan compràrem la finca per sembrar-hi la vinya, ens trobàrem que ja hi havia els alvocaters. A la part on es troben aquests arbres, no interfereixen amb la producció de raïm i per això els hi deixàrem”, explica Biel Ferragut, gerent de vinyes Mortitx. “Nosaltres no els comercialitzam, els alvocats, però els oferim als visitants que venen a tastar el vi i berenen a la finca o hi fan qualque menjada”, afegeix Ferragut en relació amb la plantació que Jakober va posar en marxa fa cinquanta anys, juntament amb els primers kiwis fets aquí.

La tria de Jakober no és gens casual, perquè les zones amb una pluviometria més elevada i arrecerada per les muntanyes són les més bones per a aquest tipus d’arbres. “A la part de Sóller i Fornalutx, i a Pollença, és on els alvocaters van més bons, perquè hi ha humitat i bona bona terra”, apunta Pocoví.

“S’ha demonitzat molt el cultiu dels alvocats, perquè l’exemple que més es difon és el d’explotacions molt intensives que es reguen amb molta d’aigua i que es troben a Centreamèrica o, en el cas d’Espanya, a Màlaga”, comenta l’agrònom Miquel Serra, tècnic de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema).

“Sabem, però, que un alvocater, a l’estiu, no ha de menester molta més aigua que altres arbres fruiters. De fet, hi ha cultius que encara en consumeixen més, com per exemple l’hortalissa sota hivernacle. L’aigua ha de ser per al camp, no per omplir piscines, regar jardins i usos recreatius. Una vegada ho veim així, ens podem qüestionar altres aspectes, com si tenim aigua per a totes les finques que en demanen o si és per a un producte consumit aquí”, diu Serra.

Jaume Pocoví confirma les necessitats d’aigua d’aquests arbres. “A l’estiu , entre els mesos de juny i setembre, un arbre d’aquests se’n beu 100 litres cada dia. És la mateixa quantitat que ha de menester un taronger per ser productiu. Si els en donàs més, per ventura els meus alvocats serien més grossos. Baldament siguin petits, però, els que jo faig són molt gustosos”, diu el pagès.

stats