Cancel·lat i ho saps!
El mem recurrent de Julio Iglesias com a mascle que corria pels grups de WhatsApp està oficialment cancel·lat. La broma no era tal després de les acusacions de dues de les seves extreballadores, revelades en una recerca periodística d’eldiario.es i Univisión. La Fiscalia investigarà la denúncia contra el cantant per agressió, assetjament sexual i tràfic de persones. Els testimoniatges, llegits en context, remeten a un cacic de república bananera, més propi de societats esclavistes.
La dreta més rància i un grapat de starlettes s’han llançat a defensar el truà i senyor, com si el seu èxit l’eximís de poder comportar-se com una persona repugnant. Els mateixos que clamen per la presumpció d’innocència, menyspreen la declaració de les víctimes. D’entrada, el relat és consistent, coherent i parla d’un sistema jeràrquic mitjançant el qual dones també al servei d’Iglesias captaven les d’estaments més baixos per a, en principi, fer net i cuinar. El patró es repeteix: havien de ser joves, guapes i mostrar-se agraïdes per les promeses d’uns luxes que, suposadament, acabaven en múltiples formes de violència i humiliació.
Els magazins televisius varen ficar el nas en la recerca periodística i varen asseure Ana Obregón (sempre té una opinió incorrecta per a tot) per defensar el cantant amb l’argument que ella va viure dos anys a ca seva i la va tractar com una reina. Serà que ella era una igual, amiga de la família, i a la qual el servei atenia com al cap. Privilegis. La revista de capçalera d’aquesta gent, l’Hola!, ja ha posat en marxa el blanqueig de l’acusat amb tota la redacció cursi i eufemística de la qual és capaç. Però faltava Ramón Arcusa, membre del Duo Dinámico, qui va defensar l’amic amb un argument per a la història: “Si et violen i no denuncies l’endemà, i et continuen violant durant mesos, això ja és una relació”.
En casos com el d’Obregón o Arcusa no parlam d’opinions, sinó de responsabilitat periodística i social. De dones que denuncien cops, agressions físiques i haver de “xuclar-li la perdiu i l’anus al senyor durant tota la nit” per alleujar-li la ciàtica. Parlam de controlar els seus telèfons, de no deixar-les sortir de casa, de fer-les saber que estaven a les seves ordres per un sou miserable. Ni l’artista espanyol internacional ni ningú està per sobre de la dignitat d’aquestes treballadores. I ho saps, que diria Julio.
