El calop blanc i la xeixa

A l’espera de l’aigua

Ara tot està a veure si plourà en els pròxims quinze dies

Són moltes setmanes sense ploure i amb unes temperatures anormalment altes. En conreus com el de la patata això ha representat un avançament de la collita i és probable que repercuteixi en una elevada producció. Per un cantó sembla que el bon temps ha anat bé als pagesos per poder fer les feines que s’havien de fer dins els sementers, però per l’altre ja es comença a fer evident la sequedat. Les pastures pateixen set i ara tot està a veure si plourà en els pròxims quinze dies. Si no plou, les pastures s’acabaran d’esvair i no hi haurà menjar per als animals, però si plou tot se salvarà. Els sembrats de cereals van bé perquè aprofiten l’aigua caiguda en els mesos anteriors, que va ser abundant. La dependència del temps és consubstancial a l’agricultura i a la ramaderia.

Patata poblera

Els poblers reforcen la presència en altres mercats europeus

La preocupació per les conseqüències d’un Brexit no acordat sobre el sector exportador de fruites i verdures de l’estat espanyol és un fet generalitzat. Els exportadors tenen pànic d’una situació en la qual el Regne Unit passarà a ser un país tercer més, amb els consegüents aranzels, controls duaners, duplicitats administratives, nous procediments en les cadenes logístiques, traves fitosanitàries i canvis fiscals i legals, amb la conseqüència d’un encariment dels costos d’exportació i, el que és encara pitjor, amb una major lentitud dels processos que, en els casos de productes frescs, pot ser letal. Els poblers treballen per poder atendre aquesta nova situació sense que hi hagi un daltabaix i, per un altre costat, estan reforçant la seva presència en altres mercats europeus com l’escandinau i els dels països de l’Est.

El calop blanc

A les Balears, ha estat una varietat predilecta de raïm de taula

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha inclòs la varietat calop blanc en la categoria de raïms de vinificació autoritzats a les Balears. La petició havia estat cursada per la Societat Rural Menorquina Sant Josep, de Ferreries, en la qual s’ha fet una plantació experimental que produirà el seu primer vi l’any 2010. L’any 1982 es declararen 39 ha de calop per a vinificació i 107 per a raïm de taula de calop. La primera referència és de l’any 1730, per tant es tracta d’una varietat antiga. El calop, a les Balears, ha estat una varietat predilecta de raïm de taula. Sembla que els estudis moleculars apunten que el calop blanc és a l’origen tant del manto negre (per encreuament primer amb el giró ros i després amb el sabater) com del callet (per encreuament amb el giró ros i després amb el fogoneu). Els estudis diuen que els vins de calop blanc presenten un grau alcohòlic alt i una acidesa mig alta que els fa aptes per elaborar varietals frescs o per barrejar-los amb raïms blancs de menor acidesa.

Del palop al calop

És de les poques varietats de raïm que tenen una subvarietat moscada

El palop, que està relacionat amb el raïm anomenat pansa o pansal, està documentat al País Valencià en el segle XVI i el mot, palop, encara és usat a Eivissa per anomenar el que a les altres illes es diu calop. El nom pot estar relacionat amb el poble de Polop (antigament Palop), a la Marina Baixa alacantina. Des d’aquí s’hauria estès al sard (galop o palòppo). És una de les poques varietats de raïm que tenen una subvarietat moscada (el calop moscatell o aiguardenter). La seva importància es constata amb l’ús d’una paraula com caloper ‘home que cultiva vinya de calop’. L’origen del raïm palop/calop és incert. Els seus antecessors es remunten a temps remots. S’observa una rellevància valenciana, començant pel nom, amb una expansió en totes direccions: cap a l’interior peninsular, Catalunya i les Balears, Occitània, Sardenya i el nord d’Àfrica. Considerant que Sardenya va fer part de la Corona d’Aragó fins al segle XVIII i les relacions valencianes i balears amb Algèria al llarg dels segles XIX i XX, aquesta distribució regional no és estranya.

La xeixa salvada a Eivissa

Enguany se n’hi han sembrat un total de 20 hectàrees

La història de la xeixa es continua escrivint cada dia i es caracteritza per un cert èxit, a partir de les qualitats diferencials d’aquest cereal, però que podria arribar a ser espectacular si es desenvolupaven totes les seves possibilitats. A Menorca i Mallorca la xeixa va fent el seu camí. A Eivissa semblava que la xeixa havia desaparegut o que estava a punt de desaparèixer. Però enguany se n’han sembrat 20 hectàrees, a través d’un projecte que vincula el Consell d’Eivissa, els forners i els agricultors i té com a objectiu reintroduir els productes derivats de la xeixa (pa i pastisseria) en els canals comercials. Els tècnics diuen que la xeixa és més nutricional i digestible, amb un baix contingut de gluten, que altres blats. També diuen que es tracta d’una varietat particular i diferenciada de xeixa, adaptada a les condicions d’Eivissa.