Burocràcia versus voluntariat: les vies per acollir ucraïnesos des de les Illes

PalmaLa invasió a Ucraïna ha desembocat en una allau d'ajuda humanitària descontrolada. Primer, amb els enviaments massius de productes de primera necessitat. I, ara, amb l'acollida de persones que fugen del conflicte. En aquest sentit, la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears es remet al pla d'acollida estatal, elaborat pel govern espanyol, que recomana a qualsevol voluntari que es posi en contacte amb els quatre centres de recepció establerts a Barcelona, Madrid, Alacant i Màlaga.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha posat a disposició de qualsevol persona que vulgui ajudar el telèfon (+34) 91 047 44 44, des del qual poden sol·licitar informació sobre aquests Centres de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE). "La consigna principal és que s'ha d'organitzar", sobretot perquè hi ha moltes persones particulars que volen ajudar, adverteixen fonts de la Delegació de govern estatal a les Illes.

Aquest és el cas de Raúl López, un bomber que va partir fa uns dies amb altres 13 voluntaris procedents de Mallorca, els quals van desplaçar un autocar i cinc furgonetes fins a la frontera amb Ucraïna. En aquests moments ja estan de tornada amb una vuitantena de persones procedents del país en conflicte, la majoria menors. Entre aquests nins, assenyala López, n'hi ha molts que són "orfes a causa de la guerra".

Pla d'acollida per persones desplaçades procedents d'Ucraïna

"Si esperam, no farem res"

Actualment, es troben en un poliesportiu de Nuremberg i, abans d'arribar a Barcelona, hauran de fer una altra aturada a França. Segons el bomber, la majoria –prop "d'un 80%"– podran arribar a Mallorca, perquè els voluntaris ja han aconseguit famílies que podran acollir aquestes persones. Però tot això s'haurà de concretar una vegada passin a disposició de les autoritats estatals, en arribar a Espanya.

En referència a aquest procés de recepció, el voluntari apunta que la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo, s'ha posat en contacte amb ell per oferir-li "les directrius a seguir" i per "ajudar-los", atès que el seu cas ha esdevingut mediàtic. López entén que aquestes actuacions ha d'estar coordinades, però també demana que "s'agilitzin al màxim possible" els tràmits. "Primer cal informar-se per fer les coses bé. Però si quedam a esperar, no farem res. Ara hem obert el meló", declara.

337 sol·licituds de protecció

"Nosaltres hem tingut la iniciativa d'ajudar aquesta gent, ara les administracions hi han de respondre", reivindica el bomber. En aquest sentit, la Delegació del govern espanyol a les Balears explica que s'està creant una borsa de famílies voluntàries, però que això encara "està en construcció". Cal tenir en compte que per formar part d'aquesta llista s'ha d'estar disposat a acollir durant mínim d'un any aquests refugiats i garantir-los les necessitats bàsiques.

Així, de moment, les CREADE distribueixen les persones arribades en funció de les places disponibles a cada comunitat autònoma. Aquesta és una xifra que no deixa d'evolucionar. En un principi, les Balears en van oferir unes 250, a l'hotel covid. Però aquesta expira aquest 30 de març i ara el Govern espera que les cadenes hoteleres contestin a la petició que els va enviar per aconseguir més places. L'única dada de la qual es té un recompte oficial a l'Arxipèlag és la de sol·licituds de protecció temporal, que ja sumen 337 entre les tramitades a les comissaries de Palma, Maó i Eivissa.