Societat 24/07/2021

Pares privilegiats, fills precaritzats: crònica d’un relleu generacional

Analitzem els canvis socials i econòmics des dels ‘boomers’, fills del progrés, fins als de la generació Z, marcats per les crisis i la precarietat

5 min
Il·lustració de la bretxa generacional entre 'Boomers' i zetes
Dossier Bretxa generacional Desplega
1.
Pares privilegiats, fills precaritzats: crònica d’un relleu generacional
2.
‘Boomers’ vs. Zetes: dues generacions cara a cara
3.
Ja t’han dit “OK, boomer”?

Barcelona“Les diferències entre generacions i els conflictes entre elles han existit des de sempre. Ja a l’Antiga Mesopotàmia trobem registres d’aquests enfrontaments entre els més joves i els més grans”. Ho explica Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra, que destaca que Aristòtil també parlava d’aquests conflictes en alguna de les seves obres. “En totes les societats hi ha hagut aquesta bretxa, és normal”, diu, però avui en dia estem vivint un conflicte peculiar entre dues generacions que tenen contextos històrics, socials i econòmics molt diversos, gairebé antagònics. D’una banda, hi ha baby boomers –o senzillament boomers– que arreu del món són la generació que va néixer les dues dècades després de la Segona Guerra Mundial –a Catalunya i Espanya s’allarga una mica més fins als nascuts a principis dels 70–; i de l’altra hi ha l’anomenada generació Z, la dels nascuts a finals dels 90 i fins a l’actualitat.

“Els boomers són una generació privilegiada: van arribar a la Transició i van ocupar el poder econòmic, polític, acadèmic... Van viure en ple desenvolupament de l’estat del benestar i això va protegir el seu camí cap a la vida. En canvi, els de la generació Z tenen un context social oposat: sense futur, amb molta precarietat i la consciència que viuran pitjor que els seus pares”, resumeix Feixa. 

Una època d’expansió

Ferran Giménez, professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació a la UOC, entra una mica més en la descripció d’aquestes dues generacions. “La generació boomer va viure tota l’expansió de polítiques dels estats del benestar, tot i que el cas espanyol és una mica particular i va amb retard respecte a la resta, però als EUA i gran part d’Europa viuen una expansió econòmica i són les primeres generacions que tenen accés a l’educació superior gratuïta, a sistemes de salut més amplis, a una estabilitat laboral i unes condicions que van millorant al llarg de la seva vida”. En definitiva, és una generació que encara la vida amb un horitzó de progrés. En canvi, segons Giménez, la generació Z “es troba un panorama totalment precari: l’accés als serveis públics tradicionals –com educació i salut– és més difícil i hi ha hagut privatitzacions de serveis bàsics; per tant, el paradigma és un altre”. Segons aquest expert, “avui la gent jove ho té molt difícil per gestionar un projecte de vida perquè hi ha una incertesa constant, una gran inestabilitat laboral i vital i això porta, tot sovint, a una crisi d’expectatives vitals”, diu aquest expert. 

Tot i que els conflictes generacionals sempre han existit, la situació actual entre boomers i zetes és particular perquè “aquestes grans diferències d’oportunitats vitals es donen entre dues generacions que estan separades per un lapse de temps relativament curt”, resumeix Giménez. Carles Feixa apunta com a tret diferencial respecte a altres conflictes anteriors que els joves actuals “no tenen sortida, no hi ha camí per construir la seva vida". "Ni tan sols els joves amb més capital econòmic i cultural tenen camins per emancipar-se”, diu, i alerta que això fa que “la frustració augmenti”. 

Prosperar era possible

Analitzem algunes qüestions concretes per veure les diferències de perspectives entre les dues generacions: per exemple, un dels grans temes que diferencien la realitat actual dels més joves de la que van tenir els més grans és l’habitatge. La generació boomer mai va veure l’accés a l’habitatge com un problema. Van ser una generació que va estudiar, va trobar la seva primera feina i van començar a prosperar i, per tant, a estalviar, i aviat van poder comprar un pis a preus molt més raonables que els d’ara. La generació Z, en canvi, “veuen l’habitatge com un problema, com una barrera per emancipar-se, ja que per a ells és gairebé impossible poder accedir a un pis de propietat”, destaca Ferran Giménez, que explica que l’accés a una vivenda és molt rellevant perquè va lligat a altres expectatives vitals que es veuen truncades. Així, si els joves no poden accedir a un pis, hi ha un retard molt gran en l’edat d’emancipació o en l’edat de tenir el primer fill. I això té un impacte demogràfic important. 

Aquest expert i professor de la UOC també explica que els boomers van ser la primera generació que van viure l’esclat del model de societat capitalista. “Van ser els que van anar de vacances per primer cop, els que havien estalviat per comprar el primer cotxe, el pis... Van entrar en la modernitat de ple i van anar progressant al llarg de la vida”, resumeix. Els zetes en canvi estan vivint el procés al revés: "Molts han vist com les seves famílies ja no poden marxar de vacances perquè van patir molt la crisi del 2008. Han vist com els pares i mares perdien la feina i ells no en podien trobar i això dificulta les seves possibilitats de vida". 

Estudiar vol dir tenir feina

Un altre exemple del canvi de paradigma és que per als boomers l’accés a l’educació superior era garantia de feina. I aquesta seguretat va marcar la seva vida, l’accés als estudis i a les primeres feines. “Per a un membre de la generació Z l’educació superior no és garantia de res”, diu Giménez, que recorda que “avui en dia tenim gent superqualificada fent de riders de Glovo” i denuncia aquesta “deriva tan bèstia que ha portat una degradació de les titulacions acadèmiques acompanyada de la precarització de la feina”. 

Una altra gran diferència és el context ideològic que han tingut les dues generacions. Els boomers neixen després de la Segona Guerra Mundial i hi ha un context de moderació a Europa, de reconstrucció, de valorar els estats positivament i d’augment del benestar. “Tot això va lligat amb la moderació política”, diu Giménez. Però amb el pas de les dècades les idees es comencen a polaritzar i amb l’arribada del neoliberalisme augmenten les desigualtats socials i llavors comença una forta polarització ideològica que és la que viuen els joves de la generació Z.

“Un dels trets polítics més definitoris dels joves actuals és la seva despolitització –diu Giménez–, perquè han vist que les promeses dels polítics no es compleixen”. En la mateixa línia apunta Carles Feixa, que destaca que “en el cas espanyol la joventut ha vist com els dos nous partits que han nascut recentment –Ciutadans i Podem–, que volien atraure els joves, al final no han fet polítiques per a la joventut”. Això ha provocat un gran desengany que pot portar els joves cap als extrems, alerta Feixa. “L’extrema dreta té un vot juvenil important, però el desengany també pot portar a l’abstenció o cap a nous moviments neoanarquistes o neocomunistes, com ara tot el moviment que es va veure durant les protestes per Pablo Hasél”, diu. Caldrà veure, amb el temps, cap on porta aquest descontentament polític. Mentrestant, la generació Z haurà de continuar bregant amb la precarietat mentre els boomers veuen com els més joves no poden arribar mai al seu nivell de vida.

El perquè d'aquestes etiquetes

Segons explica Ferran Giménez, de la UOC, “els anglesos són els més proclius a etiquetar les generacions”. I d’allà neix aquesta tendència a posar noms a determinats grups generacionals en funció dels anys de naixement, però també de les vivències que comparteixen i els marquen. 

Per a Carles Feixa, de la UPF, el concepte de generació va molt lligat a la idea d’una joventut que comparteix valors i referents i això, diu, va començar a passar de manera destacada amb la generació que va viure la Primera Guerra Mundial. “En aquell conflicte va morir molta gent jove i els que van tornar a la vida civil van assumir una consciència generacional molt marcada, estaven molt units pel trauma de la guerra, i això es va traduir en les teories de les generacions que autors com Karl Mannheim i Ortega y Gasset van recollir”, diu. Segons explica Feixa, “les generacions serveixen sobretot per situar-se en la història”, i afegeix que en els últims anys també han estat “molt marcades per les protestes, les reivindicacions i les demandes de canvis socials i econòmics, sobretot a partir de la dècada dels 60 i fins a l’actualitat”. 

Dossier Bretxa generacional
Vés a l’ÍNDEX
stats