Una bomba demogràfica que ha posat fi a la qualitat de vida a les Illes
Les Balears són una societat més diversa i envellida, amb un mercat laboral que depèn en gran mesura de l’arribada de migrants
Palma“Bomba demogràfica”, així qualifiquen experts com el catedràtic jubilat de Geografia Humana de la UIB Pere Salvà el creixement de població que han experimentat les Balears els darrers 25 anys. La causa d’aquest fenomen només és una: la migració. Perquè els illencs de cada vegada tenen menys fills. De fet, l’arribada de migrants no ha pogut revertir el procés d’envelliment de la població. Ara bé, un augment d’aquesta magnitud en un territori limitat ha afectat de ple la qualitat de vida dels residents, els quals, a més de pèrdua de poder adquisitiu, veuen com és gairebé impossible accedir a un habitatge avui dia.
L’any 2000, les Balears rondaven els 800.000 habitants, i 25 anys després superen els 1,2 milions. Mai, en tan poc temps, les Illes no havien viscut una transformació demogràfica tan intensa, ràpida i profunda. “És un increment molt important, semblant al de les dècades dels 60 i 70 a escala mundial”, explica Salvà, a més de remarcar que més del 80% de l’augment de la població es deu al saldo migratori, un percentatge que s’enfila al 99% si s’analitzen els darrers set anys.
La migració, qüestió de classe
Els migrants que han arribat a les Balears al llarg d’aquest temps també estan travessats per l’eix de la classe social. D’una banda, les Illes han acollit ciutadans europeus d’alt poder adquisitiu: mentre que en les dècades dels 80 i 90 hi va haver una migració de jubilats, posteriorment ho varen fer professionals que poden continuar vinculats al seu país d’origen en l’àmbit laboral.
D’altra banda, el mercat laboral illenc ha integrat una gran quantitat de mà d’obra no qualificada per cobrir les necessitats del sector serveis i de la construcció. “Són sectors que exigeixen poca formació”, diu el catedràtic de Geografia de la UIB Macià Blázquez, qui destaca que “el magnetisme migratori rau en la desigualtat”. “El problema no és la quantitat [de migrants] sinó la desigualtat”, afegeix.
A més, ha augmentat de manera significativa l’arribada de migrants irregulars per via marítima, malgrat que l’aeroport continua sent la principal porta d’entrada de persones en situació irregular. La consolidació de la ruta algeriana, la més perillosa de la Mediterrània, ha permès que arribin a les Illes persones no només del nord d’Àfrica, sinó també migrants subsaharians de procedències comSenegal, Mali i Somàlia. El que l’any 2018 va començar com un degoteig de persones, avui dia és una de les principals portes d’entrada a Europa, amb centenars de víctimes mortals –segons l’ONG Caminando Fronteras, més de 320 persones han mort intentant arribar a les Illes.
Així i tot, l’envelliment de la societat illenca no s’ha frenat els darrers 25 anys i no sembla que ho hagi de fer en els vinents. La situació de l’habitatge a les Illes fa que hi hagi més migrants que prefereixen venir tots sols, sense la família. També “arriben adults d’edats més avançades”, apunta Salvà, a més de “dones que venen per a la cura de la gent gran, una professió de futur”.
Durant aquest temps, hi ha hagut dos períodes en els quals la immigració ha augmentat de manera més moderada: durant la crisi immobiliària del 2008-2013 i en els anys 2020-2021, els de la pandèmia de coronavirus. “La tendència era molt alta, gairebé vertical, i en aquests dos moments es va estabilitzar una mica. Però no es va produir cap baixada important de persones. La corba no reflecteix una tendència a la baixa”, explica Salvà. Precisament la pandèmia va intensificar el fenomen del teletreball i les Illes varen reforçar el seu atractiu com a lloc per viure, més enllà de la feina durant la temporada turística.
Els illencs també han emigrat
Pel que fa a l’emigració d’illencs a altres països, Salvà remarca que no és tant una qüestió de quantitat com de qualitat. “Afecta un grup significatiu perquè se n’han anat i se’n van persones ben formades que aquí no tenen perspectives”, continua. La raó? Novament, l’estructura econòmica de les Balears, que prioritza els llocs de feina de baixa qualificació, un problema que no han pogut minvar els governs, ni progressistes ni del PP. Així, Salvà apunta que una mitjana de 3.000 persones deixen cada any les Illes a la recerca d’oportunitats laborals i condicions econòmiques adequades a la seva formació acadèmica. I moltes d’elles no hi tornen més que per passar-hi unes setmanes de vacances.
