Boies ecològiques per regenerar el fons marí de la Costa Daurada

TarragonaQuatre municipis de la Costa Daurada ja s’han afegit a un projecte únic a nivell mundial que converteix les boies que delimiten les zones de bany a les platges en autèntiques reserves de vida per als ecosistemes marins. La idea va sorgir fa dos anys de la mà de Miquel Rota, expert en aquariofília -cria de peixos-, que va dissenyar uns contrapesos per a les boies amb un elevat potencial biològic. En lloc de ser els clàssics blocs rectangulars de formigó que s’utilitzen en aquests casos per fixar les boies, els biòtops dissenyats són grans peces de forma cònica fabricades amb una combinació de carbonat de calci i d’un ciment especial de pH neutre que se sol utilitzar en obres submarines. A banda de ser un material idoni per acollir vida marina, la morfologia dels biòtops, amb múltiples cavitats, fa que es converteixin en refugi per a una gran quantitat d’espècies de peixos, i es regenera també la flora marina.

El primer municipi a instal·lar-los va ser Torredembarra el 2012, gràcies al patrocini de l’empresa Repsol. La prova pilot va ser un èxit i això va fer que l’any següent s’hi sumessin dos municipis més: Altafulla i l’Ametlla de Mar. Aquest estiu ha sigut Salou, la capital de la Costa Daurada, qui ha apostat per instal·lar biòtops a les seves platges. L’alcalde del municipi, Pere Granados, ho té clar: “Cada vegada més, el turisme que ve a les nostres costes no es conforma amb sorra i unes bones platges per banyar-se -afirma-. Cal donar-los un producte relacionat amb el medi ambient i amb experiències de valor afegit”. La demanda per practicar submarinisme ha crescut últimament. “El paisatge marí de la Costa Daurada no és tan atractiu com el de la Costa Brava, per exemple, però si amb els biòtops aconseguim regenerar de mica en mica la fauna i la flora serem més competitius com a destinació turística”, apunta Rota.

Regenerar l’ecosistema marí

Els biòtops que s’han instal·lat a la Costa Daurada tenen una alçada que frega els dos metres i fan un metre i mig d’ample. Pesen entre 800 i 1.600 quilos i, a diferència dels contrapesos tradicionals, no es retiren quan acaba l’estiu, sinó que es queden al fons del mar per continuar fent la seva tasca biològica durant l’hivern. El sistema ja ha captat l’atenció d’altres municipis de platja fora de Catalunya, com és el cas de Màlaga, que s’ha interessat per instal·lar aquests biòtops de cara a l’estiu vinent. Els impulsors dels biòtops ja pensen en un projecte més ambiciós a la costa de Torredembarra. Es tracta d’Antina, una gran muntanya submergida feta de materials similars als dels biòtops i que suposaria un gran impuls en aquesta lluita per regenerar el fons marí. L’estructura tindria uns 18 metres d’alçada i s’ubicaria a 30 metres de profunditat, i esdevindria un epicentre d’activitat biològica. Rota té el suport del port i l’Ajuntament de Torredembarra.

Antina requeriria una inversió d’uns 300.000 euros, uns recursos que l’impulsor de les boies ecològiques creu que es podrien trobar en l’àmbit privat. Miquel Rota està convençut que la mesura seria rendible, no només des d’un punt de vista mediambiental sinó també econòmic, per la captació de turistes aficionats al submarinisme. Rota posa l’exemple de les costes de Florida, on es van gastar 19 milions d’euros a descontaminar un portaavions enfonsat a 24 milles de la costa. El vaixell es va convertir en una reserva biològica de gran interès turístic que ha generat un retorn estimat en 90 milions d’euros al mateix territori.