El bloqueig judicial passa factura a la imatge internacional d'Espanya

BarcelonaNo fa ni tres mesos que The Economist qualificava per primer cop la democràcia a Espanya de "defectuosa". El seu principal argument era l'erosió del poder judicial: "Es rebaixa la puntuació a causa de les divisions polítiques per elegir els nous membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'organisme que administra el sistema judicial i que té la missió de garantir-ne la independència", deien les conclusions de l'informe. La valoració no és una anècdota, perquè fa anys que Espanya perd punts als principals índexs de qualitat democràtica que es fan a escala mundial. Primer, arran del Procés. I, després, per la situació del poder judicial.

A l'informe de The Economist -elaborat per Economist Intelligence Unit- es puntua Espanya amb un 7,94 (per sota del 8, que fixa la màxima categoria), en la posició 24 dels 167 països analitzats. Segons el seu parer, el bloqueig del CGPJ posa en qüestió la independència judicial i també augmenta les possibilitats de politització de la justícia. Un risc que s'ha constatat aquesta mateixa setmana amb el xoc inèdit entre el Tribunal Constitucional i les Corts espanyoles.

Aquesta anàlisi encaixa amb l'informe que fa la Comissió Europea sobre l'estat de dret a la Unió Europea d'aquest 2022, on expressa preocupació pel retard en la renovació del CGPJ i també per la "coincidència" del mandat del fiscal general i el govern. Al mateix temps constata els nombrosos casos de corrupció "d'alt nivell"; deixa clar que l'ús de sistemes d'espionatge com Pegasus han de respectar els drets fonamentals, i demana un canvi en el sistema d'elecció de la cúpula judicial, una petició també reiterada del Consell d'Europa a través del grup d'estats contra la corrupció (Greco). Aquest ens demana des de fa temps que el poder polític no intervingui en l'elecció de membres del CGPJ -el sistema que defensa la dreta- i que siguin els mateixos jutges de la carrera judicial els que els elegeixin. Actualment, els membres del consell s'elegeixen a través del poder polític i no hi ha consens per canviar-ho: deu al Congrés i deu al Senat per majoria de tres cinquenes parts, i un president elegit pel ple del CGPJ entre "membres de la carrera judicial o juristes de reconeguda competència".

Espanya tampoc surt benparada a l'índex V-Dem, elaborat per més de 3.000 acadèmics, perquè al 2022 hi veu un augment de la polarització -juntament amb els Estats Units, Portugal i Alemanya- i perd qualificació en els indicadors que tenen a veure amb la igualtat en la participació política dels diferents grups socials i el respecte a la llibertat d'expressió i associació. Per això, baixa posicions respecte als 179 països analitzats: del 13è lloc passa al 18è.

¿I què en pensen, els ciutadans de l'estat espanyol, de tot plegat? En l'informe de la UE del 2022 sobre la percepció del sistema judicial -fet a través de dades de l'Eurobaròmetre-, més de la meitat creuen que la independència dels jutges està en una situació dolenta o molt dolenta -és la sisena pitjor valoració de tots els països de la Unió Europea- a conseqüència de la "intervenció del poder polític" i, en segon lloc, per la incidència dels poders econòmics.

Una tendència que s'inicia amb el Procés

Aquest retrocés de la democràcia espanyola va començar a aflorar en els indicadors de l'any 2018 i 2019, en plenes conseqüències del referèndum de l'1 d'Octubre. L'índex elaborat per The Economist ja apuntava a l'informe del 2018 que Espanya podia deixar de ser una democràcia "plena" per convertir-se en una democràcia "amb defectes". Ho deia sobretot arran de la reacció que havia tingut l'Estat a l'hora d'afrontar l'1-O i per les restriccions en la llibertat d'expressió a artistes i cantants.

L'altre índex internacional de prestigi sobre la qualitat democràtica, Freedom House, que sempre ha mantingut Espanya com un país "lliure", també alertava en el seu informe del 2018 que l'Estat havia utilitzat mètodes "agressius" per sufocar el problema català i rebaixava la qualificació global de la democràcia espanyola perquè s'havia produït un referèndum -el de l'1-O- que no respectava les decisions judicials i "sota condicions que no garantien el vot amb llibertat".

L'any següent, el mateix rànquing internacional advertia de l'augment dels encausats per enaltiment de terrorisme o delictes vinculats amb l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, mentre que en l'informe del 2020 feia retrocedir Espanya per no haver respectat els drets dels líders independentistes durant el judici de l'1-O. Es basava en la conclusió del grup de treball de detencions arbitràries de les Nacions Unides i també en el fet que Oriol Junqueras no va poder prendre possessió de l'escó d'eurodiputat, malgrat una resolució favorable de Luxemburg, perquè el Tribunal Suprem no va autoritzar-lo a sortir de la presó. Alhora, feia referència a la condemna dels tres joves d'Altsasu a Navarra. Per tot plegat, detectava un augment de la polarització a l'Estat i alertava dels seus efectes en la governança picant la cresta als partits per no haver estat capaços de formar govern després de les eleccions del 28 d'abril del 2019 i haver abocat l'Estat a una repetició electoral.

Espanya només aconsegueix una millora dels indicadors entre el 2020 i el 2021, quan després de la repetició de les eleccions del 10 de novembre del 2019 el PSOE va poder formar govern amb Unides Podem i l'Estat va entrar en un període de més o menys tranquil·litat després d'estabilitzar el conflicte amb Catalunya. La pacificació, en tot cas, no ha durat gaire: aquest cop no (només) pel Procés, sinó (sobretot) per la batalla oberta entre la dreta i l'esquerra per controlar el poder judicial.