La Biblioteca de Catalunya exposa les millors obres de Ramon Llull 700 anys després de la seva mort
L'exposició 'Ramon Llull: Ha mester paraules i llibres' té com a objectiu la divulgació de la vida i l'obra de l'autor en tots els seus vessants
PalmaManuscrits, incunables i impresos del filòsof, poeta i teòleg Ramon Llull, així com dels seus seguidors, i un retrat sobre taula datat el 1503 s'exhibeixen des d'avui a la Biblioteca de Catalunya en l'exposició 'Ramon Llull: Ha mester paraules i llibres' , que commemora el 700 aniversari de la seva mort.
L'exposició, dividida en cinc àmbits, està formada per 108 documents i llibres de gran valor dels fons de la Biblioteca, "amb els quals es volen descobrir les diferents facetes d'aquest pensador balear i mostrar als ciutadans la potència de les obres que custodia", segons ha destacat la seva directora, Eugènia Serra.
Un dels comissaris de l'exposició, Joan Santanach, ha explicat que la col·lecció que es presenta és "potent" perquè "la Biblioteca de Catalunya té un fons lul·lià molt destacat, tot i que té només una mica més de cent anys i la seva trajectòria no ha estat fàcil".
La mostra, que abasta obres dels segles XIV fins al XX, arrenca amb una pintura de Ramon Llull de Joan Desi de 1503, que formava part del retaule de la Trinitat de l'Església del Sant Esperit de Palma, que pertany a la col·lecció Marès de la Biblioteca.
Com a testimoni de l'època medieval, segons Santanach, destaca un manuscrit de la primera meitat del segle XIV de la 'Doctrina pueril' molt fragmentat, compost entre 1274 i 1276, i en el qual Llull tracta diverses disciplines bàsiques per formar els joves.
En l'apartat dels inicis de la impremta al segle XVII, quan la seva obra va ser objecte d'interès i de comentaris d'intel·lectuals europeus, una obra rellevant que es pot veure és la primera edició impresa de la versió catalana del 'Llibre de l'orde de cavalleria', publicada per Marian Aguiló a partir d'un còdex del segle XV.
També destaca, de l'apartat dedicat al segle XVIII i la defensa de l'ortodòxia, un exemplar de la traducció al llatí de l'obra completa de Llull, de vuit dels deu toms, feta per Joannem Georgium Haffner, entre 1721 i 1742.
D'aquesta època és també el 'Llibre Fèlix', o 'Meravelles del Món', editat a Mallorca a la impremta de la vídua Fuar, que va fer una aposta per la traducció al castellà d'alguns dels títols lul·lians més representatius.
