“He d’esbrinar quan televisen el Barça, que és una font d’emocions”

ManacorQuan les obligacions que tenc no són específiques, procur evitar fermar-me a un calendari estricte. M’agrada gaudir de la màxima llibertat i anar improvisant. Ja vaig estar fermat a horaris i entrevistes al llarg de 40 anys. Dilluns aniré a fer un cafè, curt i amb escuma, que em beuré lentament mentre llegesc la premsa.

A mitjan dematí hauria de llegir, però la prioritat serà escriure l’epíleg d’un llibre que commemora el 50è aniversari de les monges benedictines a Manacor. Tenc un record entranyable d’aquestes monges, que ens ensenyaven les oracions en català l’any 1954 i els següents, tot i les pressions del rector Barraquetes i del bisbe.

He d’esbrinar quan televisen el Barça, que, per mi, és una font d’emocions; no totes agradables. Actualment, no juga bé -només Messi i el porter són indiscutibles-, però a mi no m’agradaria ser d’un equip que guanyàs per decret.

Tenc alguns projectes literaris que voldria anar acabant. Fa potser 12 anys es va representar a Portocristo una Passió, que és el monòleg d’un home semblant a Jesús. Total 12 minuts. Aquest treball l’estic passant a vers per millorar-ne la qualitat, no per fer poesia. Serà una versió lliure, diferent del primer monòleg, però amb la mateixa intenció: més que moralitzar, denunciar.

Una altra tasca iniciada em durà temps, però entre dimarts i dimecres m’hi he d’aferrar. Estic rellegint Blai Bonet, amb qui vaig tenir una molt bona relació. L’objectiu és seleccionar-ne alguns fragments i vincular-los a anècdotes personals d’ell. Això és un encàrrec de Joan Gomila, de La Fornal, que té pensat una mena de recital-espectacle, senzill i clar sobre la figura humana i literària de Blai. De la seva obra, jo en tenc una visió intensa, però no deixa de ser subjectiva. Era lleial i deslleial alhora. Apassionat i contradictori. Genial.

També tenc a l’agenda vacunar-me contra el grip, encara que no tenc el dia exacte marcat. És necessari, perquè tenc un munt de tares que em converteixen en blanc perfecte dels virus hivernals. Però com que les meves malalties no són físicament doloroses, puc fer vida normal. És una sort, que no sé fins quan durarà.

Divendres he d’anar a Carn Fresca a demanar si em poden preparar una porquetta. És una porcella que han buidat d’ossos i l’han tornada a cosir. Es fa al forn, com la porcella de sempre, i té el mateix gust, però es pot tallar sense entrebancs. És tota una delícia. Aquests sistema el vaig descobrir a un poblet a prop de Roma, quan escrivia una narració.

I per cert, he d’acabar -estic segur que la setmana no em bastarà- una narració que conta que una dona es desenamora del seu home i entra, ella, en crisi: continuar, amb educació, però sense amor o rompre i patir les conseqüències d’una desfeta familiar?