PalmaDesprés del canvi de la batlessa Aina Calvo pel batle Mateu Isern el 2011, la crisi del turisme durà alguns anys més, fins que el 2014 el nombre de passatgers tornava a estar igual que abans. El nou batle, que al principi del mandat va prometre ordre, austeritat i eficiència per governar per a tots els ciutadans, era nou en política. Expert en gestions immobiliàries com a advocat, era membre d’una família d’empresaris molt coneguda a Ciutat. El fitxatge havia estat de l’omnipotent José María Rodríguez, que havia tornat a la batalla política de Palma, una vegada desplaçada Catalina Cirer. Encara que el nou batle va intentar dirigir l’Ajuntament amb personalitat pròpia, no podia deixar de rebre les ‘recomanacions’ dels poderosos del partit (Bauzá, Gijón i Rodríguez), que finalment li varen impedir tornar-se a presentar.
Els primers dos anys del seu mandat municipal varen ser de queixa pel gran endeutament que els havia deixat el govern de progrés. Per això, deien, amb una fórmula que es repetia a tot Espanya, havien de fer retallades i rebaixar o suprimir alguns serveis públics. El primer que va fer va ser desmuntar el carril bici de les Avingudes, fet que el mateix regidor de Mobilitat reconeixeria com un error. Però, sens dubte, el projecte més complicat d’aquells anys fou el de la façana marítima. La protecció de l’edifici de Gesa havia trencat les expectatives del grup immobiliari Núñez i Navarro de construir habitatges de luxe en els solars de primera línia de l’antiga indústria elèctrica i en els que ocupava l’edifici de Ferragut. Finalment va guanyar l’opció protectora i el projecte es va haver de modificar i es va estancar.
El que sí que va continuar va ser el Palau de Congressos, amb el qual Isern va preveure que generaria 50 milions d’euros anuals. En canvi, la realitat era que el 2019 l’Ajuntament xifrava els ingressos nets pel lloguer al Grup Melià en 2.727.000 € anuals. També Isern va dir que les obres acabarien el 2013, però no es va inaugurar fins al 2017.
Les lluites internes dins el seu partit no li varen ser favorables el 2015 per renovar la candidatura com a batle. Encara que va ser la llista més votada, el maig del 2015 va formar govern el bloc d’esquerres. Poc després, els vents canviarien i va ser candidat al Congrés dels Diputats el desembre del 2015 i va guanyar l’escó, que finament abandonà al cap d’uns mesos anunciant la seva sortida de la política i no repetint a les eleccions generals del 2016. Però, sorprenentment, va tornar a ser candidat a la batlia el 2019 i, en no poder formar la majoria que el faria repetir com a batle, va abandonar una altra vegada la vida política.
