Els barris de Palma amb menys renda també són els que tenen menys arbres

PalmaUna dona amb dues bosses a cada mà, un home amb una ronyonera i una gorra, una altra dona arrossegant un carretó; tots suen el sagí. Una escena quotidiana. Avancen enganxats a la façana dels edificis, com una filera de formigues, com si una força invisible els hi estiràs. En realitat, passa just el contrari: és la calor la que els empeny a cercar la poca ombra que projecten els blocs del carrer. Tots es dirigeixen cap a la plaça de Miquel Dolç des del carrer de Josep Darder amb propòsits diferents, però amb un objectiu secundari compartit: que els toqui tan poc com sigui possible el sol implacable d'un dematí de juliol.

La plaça de Miquel Dolç, antigament coneguda com a plaça del tinent coronel Franco, és una rotonda enorme que fa de cruïlla de camins entre els barris de Pere Garau, Son Gotleu i la Soledat, al Llevant de Palma. Segons l'informe d'Amigues de la Terra Com garantir el dret a la natura?, que analitza la relació entre renda i accés a zones verdes urbanes, aquests barris formen part de les àrees on cal incrementar la dotació d'espais verds de més d'una hectàrea.

L'estudi identifica les zones que pateixen una doble desigualtat: una renda més baixa i una menor disponibilitat de parcs de proximitat. A Palma, gairebé la meitat de la població amb més ingressos –el quintil amb més renda– disposa d'una zona verda de més d'una hectàrea a menys de 300 metres de casa. En canvi, la resta de quintils de renda es troben en una situació clarament pitjor. "Als barris de menys renda, la superfície de zona verda per habitant és inferior a la de les zones amb més ingressos, a causa de la major densitat poblacional", conclou l'informe.

Mentre fa net el portal del bloc on viu, al carrer de Josep Darder, Pilar Trujillo observa com els vianants caminen aferrats a les ombres escasses dels edificis i riu. "Tots estam igual", resumeix. Es mostra partidària d'augmentar les zones verdes, però n'adverteix: "El problema és que després no es cuiden. Les places del barri fan pena".

Un discurs semblant comparteix Sofia Villanueva. Està de baixa per maternitat i surt del gimnàs quan explica que es va traslladar al barri fa un parell d'anys, després de viure a la Rambla. "La diferència és abismal", assegura. "Aquest barri sembla oblidat, així que qualsevol ombra és benvinguda". També recorda la tala recent d'arbres que entitats veïnals com Flipau amb Pere Garau han denunciat reiteradament com un "arboricidi".

Villanueva explica que, per trobar una zona verda amb condicions, han d'anar fins al parc de les Estacions o al parc Kristian Krekóvitx, perquè el parc Wifi ofereix molt poca ombra. A més, aprofita per criticar els plans urbanístics previstos a l'entorn de l'edifici de Gesa: "Ho he comentat amb molts veïns i tots coincidim en el mateix: tot és ciment".

"No hi ha cultura del jardí"

En declaracions a l'ARA Balears, l'històric conservacionista Pere Llofriu, figura clau en la defensa del patrimoni natural de Mallorca, considera que la manca d'arbrat a Palma respon a una absència de cultura del jardí, de professionalització, i al fet que, històricament, les zones verdes s'han tractat com un "doiarro". "Els polítics pensen en les pròximes eleccions i els arbres necessiten més de quatre anys, el que dura una legislatura. Tenen el seu propi ritme, i aquesta visió a llarg termini no existeix a Mallorca", lamenta.

Llofriu també és crític amb alguns dels principals espais verds de Ciutat. "A Palma, els grans parcs, com la Riera o el parc de la Mar, tenen més a veure amb Abu Simbel –el conjunt arqueològic del sud d'Egipte– que amb un parc de bon de veres", assegura. Segons explica, els espais basats en "zones dures" continuen essent els preferits perquè resulten més còmodes per a arquitectes, constructors i també per als ajuntaments, que s'estalvien els costos i les dificultats de manteniment que comporten les zones enjardinades.

Son Canals

L'informe d'Amigues de la Terra considera prioritari garantir a Son Canals –barri adjacent a Pere Garau– uns mínims de verd urbà, amb més arbrat viari, mitjanes enjardinades i escocells correguts, a més de l'ús de sòls urbanitzables com a futurs refugis climàtics comunitaris.

També al Llevant palmesà, l'estudi assenyala com a zones d'actuació prioritària el Rafal Vell, Son Cladera, la Indioteria i Son Fortesa Nord. A Ponent, identifica Son Cotoner i Camp d'en Serralta, mentre que al Districte Nord posa el focus sobre el Camp Redó.

Sense accés a una zona verda

Les dades són contundents. Segons l'informe, prop de 285.000 persones residents a Palma –dos de cada tres habitants si es pren com a referència la població del 2023– no tenen accés a una zona verda de més d'una hectàrea a menys de 300 metres de casa. L'anàlisi es basa en la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut coneguda com la regla 3-30-300: poder veure almenys tres arbres des de la finestra, viure en barris amb un 30% de cobertura vegetal i disposar d'un parc d'almenys una hectàrea a menys de 300 metres.

L'estudi també destaca que Palma només disposa de 8,33 metres quadrats de zona verda per habitant, molt per sota de la mitjana de 13,4 metres quadrats de les ciutats analitzades per Amigues de la Terra. La comparació, a més de Palma, inclou Madrid, València, Saragossa, Sevilla, Valladolid, Badajoz, Ourense, Santiago de Compostel·la i Eivissa.

Pel que fa a la ciutat d'Eivissa, l'estudi assenyala que "no hi ha corredors verds reconeixibles ni una xarxa articulada que connecti els diferents espais". A excepció dels jardins de Dalt Vila, el Parc de la Pau i el parc Maria Vilangómez, les zones verdes presenten una qualitat ambiental limitada i abunden les places de ciment. A les àrees de renda més alta, el verd és predominantment privat. Fora del nucli més dens, als retalls agrícoles i de matoll mediterrani se sumen els aiguamolls de les Feixes, la qual cosa conforma, en conjunt, un paisatge fragmentat que, malgrat la seva riquesa potencial, no té una estructura contínua i accessible.

A Eivissa, només el 28% de la gent té manca d'accés a espais verds

A Eivissa, l'anàlisi mostra que només 14.000 persones, el 28% de la població, tindria manca d'accés a prou espais verds, el valor més baix entre les ciutats analitzades. Les àrees amb més dèficit d'accés es concentren a l'oest de la ciutat. A aquests àmbits s'hi afegeix el Puig dels Molins, la proximitat del qual a un gran espai obert no es tradueix en accessibilitat real, atès que es tracta d'un parc arqueològic amb accés de pagament.

Amigues de la Terra assenyala que la gran tasca pendent és la conservació, restauració i protecció de les Feixes. A més, com a mesura d'alt impacte i de caràcter estratègic, l'obertura del Puig dels Molins permetria incorporar de manera immediata un gran espai verd per a gaudi quotidià de la població resident. Tot i això, destaca que la zona principal d'intervenció se situa sobre Ca n'Escandell i Cas Serres, entre el carrer de Corona, l'EI-20, i l'avinguda de Sant Josep de sa Talaia, amb part de la zona al sud d'aquesta avinguda.