Indignació al Port d'Andratx: un estranger milionari tanca un dels pocs accessos a la mar

PalmaEls veïns del Port d’Andratx estan farts de trobar-se cada vegada amb més obstacles per arribar a la mar. El tancament d’un dels accessos tradicionals del camí de Sant Carles, en direcció a la Mola, per part d’un milionari estranger que hi té una mansió ha tornat a encendre el malestar entre els residents, que denuncien una progressiva "privatització" dels camins que condueixen al litoral. Per a aquest dissabte, 29 d’agost, han convocat una trobada veïnal per reclamar que es recuperi el pas situat entre els números 22 i 24 del carrer.

La convocatòria, sota el lema 'Defensam els accessos públics a la mar', proposa una reunió informativa a les 11.00 h al mateix camí de Sant Carles, seguida d’un intercanvi d’opinions i propostes, un pícnic popular i un bany a la zona situada al final de l’accés bloquejat. "Com més siguem, més força tindrà la nostra petició", assenyalen els organitzadors.

El conflicte no és nou. De fet, el mateix Ajuntament d’Andratx ja va abordar el cas al ple de setembre del 2024 arran d’una moció de MÉS per Andratx per recuperar o obrir l’accés a la mar del número 24 del camí de Sant Carles. En aquella sessió, el grup municipal va denunciar que al lloc s’havia instal·lat una barrera amb un cartell que advertia de "propietat privada", un altre que indicava que hi havia alarma i una càmera de vigilància. També afirmava que el pas havia estat obert durant anys i que els residents del Port l’havien utilitzat tradicionalment per arribar a la mar.

La qüestió va generar una discussió sobre la naturalesa del pas. Segons consta en l’acta municipal, l’equip de govern va sostenir que l’accés no era públic i que mai ho havia estat, mentre que els promotors de la moció defensaven que els veïns l’havien vist obert "tota la vida" i aportaven documentació i imatges que, segons asseguraven, demostraven que havia estat accessible fins a poc abans. La moció per recuperar el pas va ser rebutjada pel ple: va obtenir sis vots a favor, deu en contra i una abstenció.

Ara, gairebé dos anys després, els residents tornen a posar el conflicte damunt la taula. I amb una reivindicació que va més enllà d’aquest punt concret: que es garanteixi que els accessos tradicionals al litoral no acabin desapareixent a mesura que les propietats de luxe ocupin les zones més properes a la costa.

Una barrera, una càmera i una mansió

El cas que ha motivat la nova mobilització és, segons els organitzadors de la trobada, especialment paradigmàtic. El pas situat entre els números 22 i 24 del camí de Sant Carles hauria estat tancat després de l’arribada d’un propietari estranger amb una gran fortuna. Els veïnats denuncien que, a més de la barrera, s’hi han instal·lat sistemes de videovigilància. La imatge que acompanya la convocatòria mostra el pas estret entre les dues propietats, actualment bloquejat, que condueix cap a la costa. Per als residents, el problema és que una zona que durant dècades havia funcionat com a pas cap a la mar i zona de bany de molts mallorquins ha quedat incorporada de facto a l’espai privat de les propietats contruides a la línia de costa.

El malestar s’emmarca en una preocupació més àmplia dels veïnats del Port: que cada vegada sigui més difícil arribar a determinades cales i punts del litoral, perquè els grans habitatges construïts sobre la costa, amb murs, barreres i sistemes de seguretat (no sempre legals), acaben fent desaparèixer els accessos tradicionals. De fet, el resident a la mansió en qüestió havia orientat les càmeres cap al carrer, un fet que incompleix la normativa referent als drets d'imatge. Arran d'una denúncia, les va moure per orientar-les exclusivament cap al camí.

L'inventari municipal de béns i drets d’Andratx inclou una secció específica d'accessos al mar, dins la qual figura l’"Accés a la mar – camí de Sant Carles, s/n", juntament amb altres accessos del municipi. Aquesta dada és un dels elements que els residents consideren que s’ha d’aclarir. El debat no consisteix únicament a determinar si una barrera concreta es pot mantenir o no, sinó en establir quina és la naturalesa jurídica de cada pas i garantir que els que tenen caràcter públic o estan protegits per algun dret d’accés es mantinguin. Perquè una cosa és clara: arribar a peu fins a la mar al Port d’Andratx per nedar fa anys que és una odissea. Hi ha pocs punts de bany.

Un pas amb història

En el ple del 2024, MÉS per Andratx relatava que pel pas del número 24 "hi passava tothom, portenys i portenyes, principalment, però també forans". El grup denunciava que la clausura generava indignació entre els residents que havien utilitzat aquell accés durant anys. La formació també va reclamar a l’Ajuntament que revisàs què havia succeït durant la tramitació de les normes subsidiàries i, si era necessari, que impulsàs una modificació puntual per recuperar el pas. La proposta incloïa igualment instar la Direcció General de Costes a restablir a l’estat natural una zona on, segons la moció, s’havia instal·lat un "solàrium" a prop de la baixada cap a la mar. Dos anys després, els veïns consideren que el problema continua sense una solució satisfactòria. La nova reunió pretén recuperar la pressió ciutadana i reclamar que les administracions revisin els accessos que han quedat tancats.

La protesta té també una dimensió simbòlica. El Port d’Andratx és un dels punts de Mallorca on la pressió immobiliària ha transformat de manera més profunda el litoral. Les grans propietats ocupen les vessants que envolten el Port i els residents alerten que aquesta privatització residencial té conseqüències també sobre l'ús de la costa. Per als organitzadors de la trobada, el que no es pot permetre és que el poder adquisitiu dels propietaris determini fins on pot arribar la ciutadania.

Els veïns tenen clar que no volen resignar-se a veure com els passos tradicionals cap a la mar desapareixen un darrere l’altre. Aquest dissabte, a les 11.00 h, es trobaran al mateix camí de Sant Carles 22-24. La proposta és deliberadament veïnal: informar-se, compartir opinions, reclamar l’obertura del pas i acabar amb un capfico a la cala situada al final de l’accés tancat. Una manera de recordar, enmig d’una de les zones més exclusives de les Balears, que arribar a la mar també és una qüestió d’espai públic i, especialment, un dret.