Manolo Galán: "Artà no vol cap plaça turística més, la situació social no s'aguanta"

ArtàEl ple d’Artà va aprovar a final de setembre de manera inicial una modificació de les Normes Subsidiàries que limita les places turístiques al municipi i restringeix el lloguer turístic en plurifamiliars, edificis catalogats i el nucli antic. L’acord, aprovat amb els vots del PSIB-PSOE i El Pi i l’abstenció d’UIA-MÉS i el PP, suspèn durant dos anys les tramitacions incompatibles i ara s’ha obert a informació pública durant 45 dies hàbils.

Artà és el primer municipi que aprova una mesura per reduir les places turístiques. Com s’hi ha arribat? Què ha fet que l’Ajuntament fes aquest pas abans que les institucions supramunicipals, com el Govern i el Consell de Mallorca?

— S'arriba aquí després d'una anàlisi del que està passant, no només a Artà, sinó a tota Mallorca, i després d'escoltar molt la ciutadania, que diu i manifesta que no està en contra del turisme, sinó en contra de la massificació i de la manca de control que hi ha. Si a tot això afegeixes una tendència, en què hi ha molta oferta legal, però també n'hi ha molta d'il·legal, ens plantejam què podem fer. Ha estat un procés una mica llarg, perquè fa un any mig que ho vàrem iniciar. La pregunta que vàrem llançar als nostres tècnics era quines competències teníem i com podíem regular la qüestió de les places turístiques.

Com decidiu fer aquest pas, quin marge teníeu?

— La pregunta que ens vàrem fer va ser què podíem fer i quines competències teníem. Els tècnics, després de xerrar entre ells, varen trobar que la manera era mitjançant el Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT). El PIAT es va aprovar el 2020 i marcava un període de quatre anys en què els ajuntaments s'hi havien d'adaptar, però cap ajuntament no ho havia fet. Els serveis d'Urbanisme i l'equip jurídic varen plantejar que el pertinent era fer-ho via una modificació de les Normes Subsidiàries, ja que és on establim els usos dels habitatges i usos que poden tenir els diferents immobles. A partir d'aquí, varen concloure que el que era més adient era fer aquest estudi, que vàrem encarregar a una empresa externa. El mes de març ja teníem les primeres resolucions i el juliol ja vàrem tenir una proposta de modificació. A partir d'aquí, vàrem començar a parlar amb els partits polítics fins a arribar al ple, en què la proposta es va aprovar sense cap vot en contra.

Quantes places turístiques té Artà?

— Artà actualment té 4.400 places turístiques, més o menys. Si tenim en compte que tenim una població d'unes 8.000 persones, t'adones que representen la meitat de la població de tot el municipi. Si passeges per Artà el mes d'agost o juliol, fàcilment hi pot haver 12.000 persones al municipi. Tot això, comptant només l'oferta legal.

La mesura s'ha aprovat sense cap vot encontra. Això us fa pensar que perdurarà independentment de l’equip de govern que hi hagi?

— Per a nosaltres és important, perquè cap força política no ha manifestat descontentament o el vot en contra a aquesta modificació. Això fa preveure que serà una mesura que es mantindrà. Potser hi haurà algun matís, però perdurarà, perquè la situació social que tenim no s'aguanta. Crec que ara difícilment cap força política tornarà a recular una mesura de contenció i, en aquest cas, que suposi tornar a obrir la porta a més places turístiques. Jo crec que ni tan sols el Govern s'atrevirà a incrementar les places turístiques.

En què consisteix exactament la modificació de les Normes Subsidiàries que heu aprovat inicialment?

— El que hem fet amb aquesta modificació és bàsicament dir que Artà no vol cap plaça més, que no n'hi haurà cap ni una de nova. Partim de la base que hi havia 4.336 places turístiques, de les quals 2.117 en sòl urbà i 2.229 en sòl rústic; el PIAT, però, només fa referència a places i densitats del sòl urbà i no a les places que estan en sòl rústic. En els primers estudis que vàrem fer vàrem aplicar la zonificació que ens deia el PIAT, del nucli urbà residencial i dels nuclis urbans més turístics. Si aplicàvem les sis places per hectàrea que marca el PIAT en sòl urbà, de les 744 places que tenim dins el nucli d'Artà, vàrem veure que en sobraven 156. Després, el debat amb les diferents forces polítiques; tenint clar que el missatge era que no volíem cap plaça més havíem de saber què fèiem amb els altres nuclis.

— Als nuclis costaners de la Colònia de Sant Pere, Montferrutx, l'Estanyol, Betlem i Sant Pere, el PIAT diu que la densitat pot ser d'entre 6 i 12 places per hectàrea. Si n'hi aplicàvem 12, evidentment no hi havia reducció i fins i tot en alguns llocs encara es podien incrementar centenars de places. Per això, d'aquesta manera no aconseguíem el nostre objectiu. Per tant, vàrem cercar una densitat que permetés que a tots els nuclis sobrassin places, i aquesta densitat és 7.

Amb una densitat de sis places per hectàrea al nucli urbà d’Artà i de set a les zones costaneres, quantes places turístiques quedaran?

— De les 2.117 places que hi havia inicialment passaríem a 1.456: en reduïm 661. Què vol dir això? Que l'Ajuntament d'Artà eliminarà 661 places? No, perquè nosaltres no tenim la competència per fer-ho. El que hem fet és marcar el sostre de 1.456 en sòl urbà. Sabem que hi ha uns 29 habitatges que són 100 places en edificis plurifamiliars i que s'han de renovar cada cinc anys. I és aquí on nosaltres podem actuar: no els renovarem, perquè l'Ajuntament d'Artà opta perquè no hi hagi lloguer turístic dins plurifamiliars. Això significa que aquestes 100 places s'amortitzaran a mesura que es demani el certificat a l'Ajuntament. Això és una reducció del 31% en sòl urbà i un 9,87 en sòl rústic. En total, un 20% entre totes dues. Aquesta és la feina que el Consell de Mallorca ens va encomanar fa sis anys que ningú ha fet i que nosaltres sí que hem fet. Hauríem pogut ser més restrictius? Sí, probablement sí. Però bé, ja no hi ha gaire marge amb els paràmetres que marca el PIAT.

Els plurifamiliars són on primer es veurà la mesura?

— Aquest dijous ens hem de veure amb el conseller insular de Turisme, Guillem Ginard, i li explicarem quin és el nostre objectiu. Primer, li volem demanar que les inspeccions siguin més sòlides i que n'hi hagi més, perquè nosaltres tenim informacions que diuen que aquest nombre podria estar una mica inflat, perquè hi ha gent que les va comprar quan eren gratuïtes i no les va arribar a comercialitzar, perquè, per exemple, el fill no té on anar a viure i realment tenen l'ús d'habitatge o d'altres que són lloguers de llarga estada. Nosaltres entenem que aquestes places podrien ser menys si hi hagués una més inspecció i després ordenació per donar-les de baixa.

I què passarà amb les places turístiques en sòl rústic?

— El PIAT no marca cap densitat de places turístiques en sòl rústic. Com que en teníem 2.200, vàrem arribar a l'acord de fixar el topall en 2.000 places i es reduirien de la mateixa manera: gent que no les comercialitza o gent que en aquest temps ja no compleix la normativa.

Com s’explica que un municipi com Artà tingui 2.200 places turístiques en sòl rústic?

— Això suposa gairebé un 20% de tots els habitatges que hi ha en sòl rústic. És a dir, un de cada cinc té allotjaments turístics. Tot i que aquí diríem que hi ha de tot: hi ha gent que té la seva casa de foravila per llogar perquè no arriba a final de mes o per tenir un ingrés més; i n'hi ha d'altres que compren cases a foravila o que en construeixen ja amb l'objectiu de comercialitzar-les, que són la majoria.

En quin termini pensau que es podrà materialitzar aquesta reducció de places a Artà, tenint en compte que és una mesura que s’aplicarà molt a poc a poc?

— L'horitzó és aquest dijous la reunió amb el Consell, i plantejarem aquestes qüestions, perquè nosaltres volem saber quanta gent s'ha inspeccionat a Artà i quantes places hi ha realment. Probablement, aquells habitatges que algú té llogats en ETH, i té un fill, o dos o tres, i necessita aquest habitatge, s'alliberen del lloguer vacacional per passar a ser un habitatge per als fills, bàsicament. Sabent que el sòl d'Artà és molt car i que els habitatges es cotitzen, doncs, probablement, si jo tinc un fill i tinc un habitatge llogat en ETH, doncs, tot el temps que l'he d'alliberar va bé, però probablement aquest habitatge tornarà al mercat i no el podrà consolidar. Quin temps? Fa molt mal dir-ho. Tret que el Consell de Mallorca faci una passa més i redueixi les places com va dir que faria i no ha fet... Però el que cal tenir en compte és que l'ordenació no depèn de l'Ajuntament.

Quines competències té l’Ajuntament en aquesta matèria i quin marge de maniobra té?

— A les comunitats de plurifamiliars depenem de si feim un certificat de zona apta o no apta. Ara, el que sí que he dit abans: no donarem cap plaça més. Ara, si el Consell obrís places un altre cop i la gent hi volgués optar, el certificat que nosaltres hauríem de donar seria negatiu. Per tant, no podria fer noves llicències. Ja està manifestat: fins aquí, no n'hi haurà més. Nosaltres feim el certificat per declarar una zona apta o no apta, i si aquest certificat no es demana, els ajuntaments ja no tenen cap manera. Fins quan serà així, no ho sé, perquè el Consell ho podria modificar. Per tant, els requisits perquè una persona pugui comercialitzar les seves places fins ara havien estat, sobretot en ETH, que necessitaven que un dels ajuntaments declaràs la zona apta o no apta, com marca el PIAT.

El Consell va dir que efectivament reduiria el sostre de places a través del PIAT i ara diuen que la tramitació és massa llarga i que no hi haurà temps.

— Que el Consell digui que és un procés llarg és ver, però s'ha de començar en algun moment. Que sigui un llarg no t'ha de privar de començar en algun moment, no? Potser no comences amb un 100% d'objectius, com podria ser aquí, però tenim un mínim.

En quin punt es troba la tramitació?

— Ara està en exposició pública i hi haurà al·legacions, probablement, que haurem de resoldre. Hem fet una feina que entenem que no és la millor, no al 100% del que políticament haguéssim volgut, però sí que és un mínim que hem acordat entre tots, alguns amb una abstenció i alguns amb vot favorable. A l'hora de negociar hi havia postures més radicals, n'hi havia de no tan radicals, però no vàrem tenir cap vot en contra i això està bé.

Quina és la situació de l’habitatge a Artà? El municipi s’ha declarat zona de mercat residencial tensionat?

— A Artà tenim un problema, com tothom, amb l'habitatge i entenem que hi ha molts d'aquests habitatges que es comercialitzen com a places turístiques: al cap i a la fi l'únic que fan és llevar habitatge per als artanencs i artanenques. Nosaltres no deim que en siguin la causa exclusiva, perquè hi ha més coses, però sí que és cert que és un fet que ha marcat i ho hem de tenir en compte. Vàrem demanar al Consell de Mallorca i al Govern que el municipi fos declarat zona residencial tensionada, però ens han dit que no. Vàrem fer un estudi a través de la UIB com el que va fer Manacor i evidentment complim els requisits amb escreix.

Quina problemàtica relacionada amb l’habitatge us trobau més sovint: joves que no es poden emancipar, segones residències que passen a ser habitatges principals, infrahabitatge...?

— Ja no és que qui no pot accedir a l'habitatge és el que va als Serveis Socials. Ja fa temps que no és això. Els joves no poden accedir a un habitatge. Moltes segones residències s'han convertit en primers habitatges dels fills. Davant això, només ens queda comprar solars per cedir-los a l'Ibavi. Ara tenim licitació per a un bloc de 12 habitatges que farà l'Ibavi.

Heu rebut pressions arran de la mesura?

— Abans d'aprovar la mesura ja em vaig trobar amb l'associació empresarial. Ells estan d'acord a regular això un poc. Les pressions que he tingut són d'aclariment. Ens trobam amb una casuística diversa, en què hi ha gent que havia comprat places, però que encara no les té comercialitzades. Hem de veure a ordenació quanta gent d'Artà ha comprat places i no les té comercialitzades, perquè és una dada que m'interessa saber.

D’aquí a deu anys, com voldríeu que hagués canviat Artà?

— Per a mi, Artà hauria de poder mantenir la qualitat de vida que hi tenim. Com el tòpic de l'essència del poble. Això és el que m'agradaria que mantingués. Què hauria de canviar? La situació d'habitatge és clau. La gent d'Artà no se n'hauria d'anar a altres pobles per poder trobar un habitatge. Molta gent de Mallorca se n'ha d'anar a la Península i hi hem de fer alguna cosa. Crec que hem de trobar l'equilibri entre consumir territori i optimitzar tots els habitatges que tenim. Ara, pel que fa al padró, farem feina per veure quants habitatges buits tenim, és una dada que a mi m'interessa saber. Davant aquest greu problema les forces polítiques s'han de posar d'acord. És imprescindible que en les polítiques d'habitatge es puguin pactar quatre, cinc, sis mesures i no es toquin en deu anys, per veure si donaran fruit. Crec que l'estabilitat és necessària per saber primer com respon el mercat, el que sempre diuen els constructors, que tinguin seguretat jurídica i temps perquè aquestes polítiques donin fruits. Necessitam altesa de mires.