Bankia haurà de tornar 98.000 euros de preferents a un jubilat

PalmaBankia haurà de tornar els 98.000 euros que un obrer pensionista per una incapacitat permanent absoluta va comprar entre l’agost de 2010 i l’abril de 2011, a més dels interessos legals des de la data de la presentació de la demanda, el maig de 2014, i les costes judicials. És el que diu la sentència del Jutjat de Primera Instància número 2 de Manacor de dia 17 de novembre. Passat el termini, l’entitat bancària no ha presentat el recurs d’apel·lació a què tenia dret, per la qual cosa la sentència és ja ferma. El jutge estima que Bankia va ometre informació important sobre l’operació i, per tant, l’anul·la.

Concretament, el titular del jutjat, Alberto García Madé, considera que, basant-se en l’article 1266 del Codi Civil, “l’error invalida el consentiment prestat per l’actor, i per aquest motiu és nul el contracte subscrit entre les parts”.

Com en les nombroses sentències que s’han succeït, el cas d’aquest obrer jubilat és el d’una persona que no va ser ben informada per part de l’entitat bancària, en aquest cas Bankia SA, dels riscos que comportava el producte financer que se li oferia. “Així, quan el senyor S.J.C. va emetre el seu consentiment, ho va fer desconeixent els riscs i la naturalesa de les participacions preferents”, diu la sentència. La complexitat del producte financer, “que no arriba a entendre un consumidor mitjà, i en molts casos tampoc els mitjans i petits empresaris”, són una de les circumstàncies que s’han tingut en compte a l’hora de dictar la condemna a Bankia. Igualment, “per l’especial dificultat i obscuritat que entranyen les seves clàusules [de les preferents], l’entitat hauria d’informar de manera substancial i completa sobre la naturalesa del contracte”, fet que el jutge reconeix que no es produí.

En tercer lloc, apunta la sentència, “és especialment rellevant el perfil de la persona que contracta amb l’entitat bancària, ja que es requereixen experts coneixements en matèria financera”. Tots aquests motius, diu el jutge García Madé, s’han de posar en relació i no poden ser valorats de manera independent per acabar determinant “l’existència d’un error inexcusable”.

Els magistrats s’han mostrat cada pic més durs en les resolucions de les reclamacions de quantitat formulades pels perjudicats per les inversions preferents. Especialment contundents han estat les que han acreditat que la persona que les adquirí ho va fer basant-se en la confiança amb algun dels empleats del banc, i sense tenir els coneixements específics en productes financers per avaluar correctament els riscs d’un producte gens senzill.