Societat 02/04/2022

Les Balears, mirall del turisme sostenible

La llei turística posa les Illes a l’avantguarda del sector en matèria social, mediambiental i territorial

3 min
Les Illes fan una passa més per adaptar el turisme als estàndards de qualitat i serveis d’avui.

La nova normativa turística balear posa les Illes a l’avantguarda en aquesta matèria, impulsant i liderant el nou turisme de la postpandèmia. La sostenibilitat social, mediambiental i territorial, tres dels quatre grans eixos de la nova regulació, se situen així en el centre del sector més important de la Comunitat, cosa que permet que la indústria turística transiti cap a un model més sostenible i sumi el seu bagatge, coneixement i cadena de valor al conjunt de l’economia illenca.

Després de dècades en què les Balears s’han posicionat com una de les destinacions mundials de referència, s’ha fet una passa més per afrontar els nous reptes que planteja el turisme, adaptant els estàndards de qualitat i servei a les exigències d’avui. Un dels objectius principals és que el sector sigui un motor d’impactes positius per a tota la societat i el medi ambient. Per tant, que repercuteixi satisfactòriament en els ciutadans illencs i alhora maximitzi l’experiència del visitant. La reforma implica, d’aquesta manera, una millora del model turístic i una aposta pel creixement inclusiu i sostenible, cosa que permet que aquesta indústria continuï el camí de la qualitat i deixi de banda el camí dels excessos, amb una promoció del patrimoni, la riquesa ambiental i la cultura local. Una regulació, així, amb la qual les Balears tornen a ser pioneres i referents en la voluntat de transformar el sistema productiu per fer-lo més sostenible.

Quatre grans eixos

La llei impulsada pel conseller de Turisme, Treball i Model Econòmic, Iago Negueruela, es basa en quatre grans eixos: la sostenibilitat social, mediambiental i territorial, a part de la modernització i la simplificació administrativa. A més, el Govern proporcionarà un total de 60 milions d’euros en ajudes directes al sector que facilitin i accelerin la transformació que es pretén. En l’àmbit social, una de les mesures més importants que recull el decret és la implantació, segons les previsions, de 300.000 llits elevables elèctrics o mecànics en substitució dels llits actuals. Aquesta és una de les reivindicacions històriques de les cambreres de pis, un col·lectiu molt castigat per la sinistralitat laboral. De fet, un estudi fet per Ibassai-Melià conclou que les cambreres de pis sofreixen el 27,3% dels accidents en el sector turístic, i d’aquests accidents, un 35% estan relacionats amb els sobreesforços, els quals es reduiran amb els llits elevables. La rellevància d’aquesta mesura es veu en el fet que l’Executiu hi destinarà el 25% de les ajudes econòmiques, amb un calendari per fer la renovació de fins a sis anys en funció de la categoria de l’establiment.

D’altra banda, en matèria mediambiental es fa una clara aposta per la circularitat, i les Balears són la primera destinació que exigirà a les empreses tenir plans de circularitat, i que disposaran d’una injecció per dur-los a terme de 45 milions d’euros dels 60 totals. Cada any els establiments turístics hauran de fer una anàlisi de la gestió dels recursos i dels residus generats, i a partir d’aquí elaboraran una planificació quinquennal per estipular els objectius de reducció i la manera d’arribar-hi. Dins aquest eix estratègic, es farà una traçabilitat del peix i del marisc per prioritzar el producte local i es prohibirà fer ús d’espècies que estiguin classificades com a amenaçades. Per reduir la contaminació, el decret preveu la substitució de les calderes de fuel-oil per alternatives més sostenibles, per eliminar, així, una de les principals fonts de gasos d’efecte hivernacle del sector.

Dins l’eix territorial, la normativa ha bloquejat el creixement de places turístiques a totes les illes durant quatre anys, i deixa després en mans dels consells insulars la decisió de mantenir la moratòria en funció de l’evolució dels objectius de residus i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Un dels aspectes més rellevants és que, des del moment de l’aprovació de la nova regulació, cada vegada que una plaça turística es doni de baixa s’incorporà a la borsa, però no tornarà a sortir-hi. Per tant, es garanteix una reducció de facto i gradual de les places turístiques.

L’aposta per la qualitat

El decret llei ha actualitzat també els criteris per establir les categories del sector hoteler, amb la finalitat d’augmentar la competitivitat del sector i que prevalgui la qualitat en comptes de la quantitat de pernoctacions. D’aquesta manera, entre altres mesures, els estàndards de les categories més baixes s’han incrementat, per poder augmentar la qualitat mínima, i s’han simplificat i modernitzat els criteris generals. Tot això amb l’objectiu que el parc hoteler sigui més sostenible mediambientalment i socialment.u

stats