Les Balears d’aquí a 50 anys: una postal que s’esvairà (si les coses no canvien)

PalmaCom seran les Balears el 2075? L’ARA Balears ha consultat experts i tots ells llancen un missatge comú: si no es prenen mesures contundents i de gran importància per revertir determinades tendències, el panorama que es presenta a l’horitzó de les Illes en 50 anys no és gens optimista. Més població, dependència del turisme, polarització política, residus i destrucció del territori. Menys habitatge i recursos bàsics, com l’aigua, mentre es fa front a l’aprofundiment dels efectes del canvi climàtic. Les Balears afronten una cursa contra rellotge i no hi ha garantia si no s’hi actua.

Demografia

La població continuarà creixent gràcies a la importació de mà d’obra

Les previsions de l’INE per a 2037 assenyalen un increment de gairebé 200.000 habitants i una població que arribaria a l’1,5 milions de persones a les Balears. “Si continua la mateixa tendència que ara, se superarien totes les línies vermelles”, assenyala el catedràtic emèrit de Geografia Humana de la UIB, Pere Salvà. D’aquesta manera, si el creixement demogràfic no s’estabilitzàs, les Illes podrien superar els dos milions d’habitants, una xifra amb conseqüències difícils d’afrontar. “Es passaria d’una densitat de població de 200 a 500 habitants per quilòmetre quadrat”, continua. Absorbir els nous residents implicaria un creixement en vertical, amb una acumulació d’edificacions semblant a indrets com Hong Kong i Singapur. El creixement no serà vegetatiu –diferència naixements i defuncions– sinó que es continuarà alimentant de la migració, mà d’obra indispensable per al turisme. “La necessitat d’aigua i la generació de residus es multiplicarien”, diu, i recorda que es tractaria d’una població més envellida. “Tenc esperances que la societat es desperti i reivindiqui. Esper que n’hi hagi una estabilització”, finalitza Salvà.

Política

Una societat que camina cap a més polarització

“La societat camina cap a la polarització, amb reivindicacions individualistes i fragmentàries”, apunta per part seva el politòleg Toni Fornés, que considera factible que es perdi “la lluita global, transversal i sistemàtica”. També adverteix que, a més individualisme, més possibilitat d’enfrontament social. “És lògic pensar que el conflicte amb els migrants pugi i que es vegin com a enemics, causants dels mals propis”, diu Fornés. La tensió serà tant amb la migració poc qualificada, que “genera competició al mercat laboral”, com amb la migració d’alt poder adquisitiu, que “tensa el mercat de l’habitatge i provoca una tendència inflacionista”. Altres amenaces, com el canvi climàtic i el desenvolupament de la intel·ligència artificial, podran accentuar encara més els conflictes. “La situació convida a replantejar les polítiques públiques”, afegeix. I adverteix que “l’extrema dreta es pot erigir com a alternativa davant les injustícies del govern liberal i el fracàs de gestió de les forces d’esquerres”.

Economia

Un sistema subsidiat, que continuarà depenent del turisme

Si es projecta a futur la inèrcia econòmica actual, s’arriba a “una economia completament bolcada en el turisme”, diu el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas. “L’economia serà subsidiada, perquè continuarà havent-hi gent que treballi entre sis i vuit mesos a l’any i cobrant l’atur uns quatre mesos”, explica. Quant al turisme, “s’acabarà subvencionant el transport perquè la màquina funcioni, no només el local”, afegeix. “La idea de fixació a un punt per tenir una continuïtat haurà desaparegut. La gent farà tota la caixa que pugui [durant la temporada] i després cercarà llocs alternatius per viure [durant l’atur]”, assenyala l’economista, qui remarca que això implicarà “no involucrar-se en el patrimoni col·lectiu, com associacions de veïns, de pares i polítiques”, mentre que “l’empresariat faria del país el seu negoci”. López Casasnovas reclama decisions polítiques al respecte: “Hi ha d’haver una planificació”. “L’oferta respon pensant només en un sector sense tenir en compte la resta de variables, que a unes illes són importants [com la disponibilitat d’aigua]”. L’economista recorda que contenir, mantenir el que tenim ara, “vol dir que la taxa de creixement ha de ser del 0%”. “No és cap èxit un creixement del 3%”, remarca.

Territori

Les conseqüències més pernicioses del model s’agreujaran

Les solucions basades en la liberalització del sòl, molt d’ell en rústic, per construir-hi “agreugen les conseqüències del model”, diu la portaveu del GOB, Margalida Ramis, qui remarca “la pèrdua de sòl fèrtil, l’empenta a l’especulació i la negligència pel que fa a la disponibilitat de recursos hídrics”. Segons Ramis, “la dinàmica és de fugida cap endavant”, mentre que els recursos “seran de cada vegada més escassos”. “És una inèrcia molt perillosa, perquè ja som un continuum urbà, una ciutat-illa”, continua. “Les polítiques d’atracció demogràfica” per tenir mà d’obra posaran encara més en perill un territori que ja està colonitzat pel turisme. A això caldrà afegir el consum de sòl que haurà provocat l’expansió de les instal·lacions de parcs fotovoltaics. “És una indústria que acapararà més sòl amb l’argument de la crisi climàtica”, critica Ramis.

Energia

Sense una reducció del consum, les plaques solars no són la panacea

L’activista ambiental i exconsellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, destaca que no és viable substituir completament els combustibles fòssils per les renovables, per molt que es plantegin com a opció per mantenir el consum energètic en un futur i recorda que el primer objectiu de les empreses energètiques és el “guany econòmic”. “Anam a un escenari farcit de plaques i consumint encara combustibles fòssils”, diu en referència a com serà de complicat que els avions no els facin servir, per exemple. “Hi haurà una dependència brutal, una necessitat de xuclar energia d’allà on sigui”, continua, ja que l’arribada de turistes implica de cada vegada “més consum energètic”. “Un territori cobert de plaques: aquest és el model que han triat”, sentencia.

Habitatge

Els preus no deixaran d’augmentar de manera accelerada

L’economista i expert en habitatge Eduard Robsy assegura que, “mentre que hi hagi impuls demogràfic i lloguer vacacional, els preus de l’habitatge augmentaran cada vegada més”. “Tret que hi hagi una crisi mundial que toqui la butxaca de qui compra ara, s’acceleraran les pujades de preus”, insisteix, i critica que les mesures que es posen ara sobre la taula impliquin més construcció. “Durant la crisi del 2008, quan s’havia fet habitatge com mai a Espanya, els preus es varen duplicar”, diu. “Aquestes illes no aguantaran d’aquesta manera 50 anys seguits. Ens enfrontam a una situació de col·lapse, de grans canvis. Si no, la realitat ens passarà per damunt”, comenta Robsy, que considera que “les estadístiques ja són insuportables”.

Mobilitat

Un escenari catastròfic en només una dècada si no es fa res

“L’escenari, no en 50 anys, en 10 anys, serà catastròfic: més cotxes, menys territori sense tocar i una vida quotidiana més complicada”, apunta la geògrafa i experta en mobilitat Pilar Vega, qui assenyala les causes d’aquesta situació: “Un turisme que no deixa de créixer, amb un grau alt de motorització i un ús elevat dels vols; un model territorial que afavoreix els desplaçaments en cotxe; una cultura favorable a l’ús del vehicle privat; una planificació urbanística que afavoreix la construcció de més aparcaments, que al seu torn indueixen a fer servir el cotxe; i la manca d’una xarxa ciclista i per a vianants”. Si volem un futur menys catastròfic, Vega recomana “un desenvolupament urbà compacte perquè els desplaçaments siguin a peu i bicicleta; reduir el trànsit per carretera i a ports i aeroports per no consumir territori per fer infraestructures, ni tampoc per ampliar-les; i donar prioritat als vianants”. De fet, l’experta proposa una imatge de les avingudes “convertides en un formidable bulevard”. “Si desitjam un escenari sostenible que permeti a la població viure millor, s’hauran d’aplicar mesures transformadores”, remarca.

Ecosistemes

Cultius que es tornaran inviables i condicions semiàrides

L’impacte del canvi climàtic transformarà els ecosistemes marins i terrestres que coneixem ara. “Hi haurà cultius inviables”, diu el catedràtic de Física de la Terra de la UIB, Damià Gomis, a més d’assenyalar que “s’avançarà en les condicions semiàrides” pel que fa a la vegetació. “El pi aguantarà més, però l’alzina cada vegada es reduirà més a zones d’ombra permanent. Els arbres que necessiten més aigua aniran desapareixent, perquè la vegetació s’adaptarà a les condicions”, continua.D’altra banda, “augmentaran les malalties transmeses per vectors com els mosquits, que de cada vegada resisteixen millor l’hivern”. Hi haurà més dengue i malària, per exemple. Segons Gomis, el més preocupant a la mar és la posidònia. “Si l’aigua està per sobre dels 28 graus, comencen a morir els feixos de posidònia”, assegura. Aquesta planta “és la base de l’ecosistema marí” i, si minvàs o desaparegués, l’impacte seria “molt important”. “De vegades, hi ha sorpreses: mutacions o adaptacions inesperades”, apunta Gomis, i recorda que “la posidònia s’ha adaptat a les condicions de la Mediterrània oriental”. Ara bé, “no és el mateix fer-ho en mil anys o en trenta”, conclou.

Canvi climàtic

L’augment de temperatura podrà fer que vinguin menys turistes

Malgrat que és factible “suavitzar el canvi climàtic”, aquest no li sembla el camí al meteoròleg Agustí Jansà. “Si la mitjana augmenta moderadament, es dispara la probabilitat de fenòmens extrems que, quan vinguin, seran més forts”, recorda, a més de remarcar que ja hem superat d’1,5 graus d’increment respecte de l’època preindustrial. “El futur no té gràcia”, afirma. “La calor i l’excés de mortalitat estan relacionats, i també serà complicat el tema de l’aigua. D’aquí a 50 anys, el nivell de la mar podrà pujar més de mig metre i les edificacions estaran en perill”, explica. Tots aquests elements tindran conseqüències a la principal indústria de les Illes: “El turisme podrà disminuir perquè la gent no voldrà venir a passar calor i els estius seran més agradables als seus països”, afegeix. Jansà dubta que es puguin reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i destaca que avui dia “estan augmentant”.