Societat 22/04/2022

Les Balears aspiren a tenir el 70%dels infants de 0 a 3 anys escolaritzats el 2027

La Conselleria d’Educació preveu incrementar un 25% les places a les escoletes, entre centres públics i els adherits a la xarxa complementària. S’hauran d’oferir com a màxim abans que acabi el 2024

6 min
Les Illes tenen el 38% de la població de zero a tres anys escolaritzada.

PalmaLa recomanació de la Unesco és clara. En l’Agenda 2030, defensa que “s’ha de vetlar perquè totes les nines i tots els nins tinguin accés a un ensenyament preescolar de qualitat” i també “serveis d’atenció preescolar de qualitat i serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infància”. Després de dècades menystingut, el primer cicle d’Infantil (de 0 a 3 anys) comença a rebre reconeixement. Tant la llei educativa espanyola (LOMLOE) com la balear (LEIB) el qualifiquen formalment com una etapa educativa i es fixen com a gran objectiu l’accés universal i gratuït.

Actualment, a les Illes Balears el 38% dels infants de 0 a 3 anys estan escolaritzats: són 11.547, mentre que la població total és de 30.254 nins i nines. La taxa està lleugerament per davall de la mitjana espanyola, que se situa en el 42%. L’aspiració del Govern balear és aconseguir que aquest percentatge arribi “al 65% o el 70%” en els pròxims cinc anys, assegura la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández.

Amb aquest horitzó, han posat en marxa diferents línies d’inversió i ajuts per incentivar la creació de places noves i fomentar l’accés de les famílies. La convocatòria més important és per crear noves places públiques abans que acabi el 2024 i està dotada amb 14,4 milions d’euros, entre fons propis i europeus. En concret, Educació dona als ajuntaments i als consells insulars devers 9.000 euros per plaça creada. “Per ara, hem aconseguit que tots els pobles, menys dos que són molt petits, tinguin aules obertes”, assenyala Fernández. La previsió és que s’estrenin 1.731 places noves i s’obrin 38 centres nous. D’altra banda, hi ha la línia perquè els centres no autoritzats per la Conselleria facin les reformes necessàries per rebre l’autorització i incorporar-se a la xarxa complementària (CEI), formada per escoletes privades que han signat el conveni de col·laboració amb la Conselleria d’Educació i ofereixen les places juntament amb la pública. Per a aquesta convocatòria s’han sol·licitat 669 places i Educació calcula que 18 escoles més passarien a la xarxa. En global, les Balears passarien de tenir 108 escoletes públiques a 158, i de 38 de la xarxa complementària a 56.

Pel que fa a les places, entre públiques i dels CEI, s’aconseguiria pujar de les 9.602 disponibles avui (7.265 de públiques i 2.337 de la xarxa) a un total de 12.002. Això suposa un increment del 25% de les places. Amb aquesta inversió, Fernández calcula que es pot fer créixer la taxa d’escolarització al 44% i “cobreixen la demanda que tenim actualment”. Cap al 2027, la projecció és del 70% i “una universalització d’etapa educativa, perquè totes les famílies tinguin la possibilitat d’accedir-hi”. La directora general explica que no s’aspira al 100% perquè hi ha els nadons acabats de néixer fins als que tenen un any, que moltes vegades no s’escolaritzen.

“Educativament, està més relacionat amb els d’1-2 i sobretot de 2-3”, aclareix. Ara bé, la gratuïtat encara queda enfora, ho veu com una fita a llarg termini. En aquest sentit –i una vegada més–, l’augment de la població que experimenta l’Arxipèlag any rere any és el gran hàndicap. “Les infraestructures que tenim no ens basten, perquè la població creix i sempre n’hem de crear de noves”, recorda la directora general.

Les públiques, saturades

La gran fita és arribar a un accés gratuït en aquesta etapa precisament perquè la quota és una barrera important per a moltes famílies. Per començar, no hi ha una quota unificada ni en les escoletes públiques i ni en les de la xarxa. A la pública, cada institució té una manera de fixar preus i bonificar les famílies amb menys recursos, mentre que a la complementària la quota mitjana és de 250 euros. Com que a la privada els preus se solen enfilar encara més, queden places buides, mentre que les públiques pateixen una sobredemanda. Segons el registre d’Educació, hi ha 38 centres privats autoritzats, amb 1.945 places a les Balears.

La presidenta de les escoletes i guarderies de PIMEM, Francina Picornell, assegura que, entre centres privats autoritzats i les guarderies (que no es consideren educatives i no estan autoritzades), hi ha devers 930 places lliures. Per aquest motiu, defensa que, en lloc de crear places, “es podrien invertir els diners a pagar el cost de la guarderia o escoleta de cada infant i així omplir les places”. En aquest sentit, Amanda Fernández insisteix que “la xarxa complementària està oberta” i, si es reconverteixen, “ompliran les places buides”.

Els municipis més densos són els que tenen les escoletes públiques més saturades. És el cas de Palma, on devers 250 famílies estan en llista d’espera, segons explica el regidor d’Educació, Llorenç Carrió. L’Ajuntament té la titularitat d’11 centres, tres dels quals són de gestió directa, mentre que els vuit restants els gestionen empreses. En el seu cas, la quota que es cobra depèn de la situació econòmica de cada família, de manera que pot costar entre 13 i 330 euros. Amb vista al 2024, projecten quatre noves escoletes públiques amb 294 places, que se sumarien a les 1.048 places actuals i “donarien resposta a la demanda”, assegura Carrió. La que està més avançada és la de plaça de Toros, que ja té el projecte arquitectònic fet.

Per arribar als infants amb menys recursos, l’Ajuntament de Palma treu cada any la convocatòria del bo escolar –en què actualment inverteixen 350.000 euros–, el qual arriba a unes 400 famílies. A escala autonòmica, Educació destina 5,7 milions anuals als ajuntaments i consells insulars. D’aquesta manera, la Conselleria subvenciona cada plaça amb un mínim de 7.000 euros i també els cobreix el 80% dels ajuts d’escolarització que aquestes institucions destinen a les famílies. En les escoletes de la xarxa complementària, hi inverteix 950.000 euros en ajuts directes abaixar la quota a les famílies.

Regulació pionera de les guarderies

Les Balears són capdavanteres en la regulació de les guarderies: Menorca ja ha aprovat el seu reglament, Mallorca en té un esborrany aprovat i Eivissa està treballant en la redacció del seu. L’objectiu d’aquestes normatives és marcar unes condicions mínimes per a aquests centres, que fins ara no tenien cap mena de regulació. És més, ni el Govern ni els consells saben quants centres d’aquests tipus hi ha a les Illes i, per tant, és impossible tenir-ne un control. “Per primera vegada tindrem un registre de totes les guarderies que hi ha a Mallorca”, assegura la consellera insular de Drets Socials, Sofia Alonso, que ha impulsat el reglament. Una vegada s’aprovi definitivament –la previsió és que sigui a principis del 2023–, les guarderies tindran tres mesos per inscriure’s al registre. El càlcul estimat és que, com a mínim, hi ha 150 guarderies a l’illa, que acullen devers 4.000 infants.

En concret, el reglament estableix condicions de seguretat, de sanitat, d’espais, d’horaris i de formació. Per exemple, dicta que s’han d’assegurar zones a l’exterior i que les treballadores han de tenir la formació professional d’Educació Infantil. Una alta mesura important és que els infants no podran estar-hi més de 8 hores: “No hem de tenir nins que hi passin de les 8 del matí a les 8 del vespre, són massa hores”, sosté Alonso. En definitiva, volen evitar que hi hagi “guarderies de primera i de segona”, que és el que passa en l’actualitat segons la zona on estan ubicades. En aquest punt, Picornell afirma que “fa 10 anys que en demanam una regulació”, però afegeix que “no tothom està d’acord” amb la proposta, perquè “hi ha exigències gairebé com a centres educatius i no ho són: són assistencials, fan una tasca social”. Amb tot, admet que “hi ha centres que no haurien d’existir” i que alguns “hauran de tancar”.

La precarietat de les treballadores

Hi ha consens en la importància de l’etapa 0-3 perquè els infants socialitzen, adquireixen hàbits i es corregeixen desigualtats socials. Però s’arrossega un problema, que és la precarietat de les treballadores de les escoletes. Es regeixen per un conveni estatal signat el 2019 i “la gran majoria no arriben als 1.000 euros i fan 39 o 40 hores setmanals”, assegura el portaveu de la branca educativa de Comissions Obreres (CCOO), Mario Davis. És una realitat de bona part del col·lectiu perquè, fins i tot les que són públiques, la majoria són de gestió indirecta i, per tant, les treballadores depenen del conveni. “És paradoxal que el més preuat que tenim a casa [els infants] els deixem amb persones que els cuiden tant de temps com nosaltres i que cobrin un sou precari”, reflexiona Davis. I recorda que aquesta realitat és fonamentalment femenina –més del 90% dels contractes són de dones– i agreuja la bretxa salarial.

“La situació econòmica en què ens trobam no es té en compte”, lamenta Clara Suau, que és educadora d’una escoleta a Palma. No només això, sinó que les ràtios d’infant per adult són molt altes: “Per exemple, pot haver-hi vuit infants de 0-1 per adult i al voltant de 13 d’1 a 2 anys”. Com que és una etapa amb molta demanda, aquestes ràtios dificulten la part pedagògica: “Mentre canvies bolquers, no pots fer res més”, apunta Suau, la qual considera que el lloc de feina “té una caducitat” per l’exigència corporal. En el seu cas, són dos professionals per aula, “però no és allò habitual”. Amb tot, ressalta que fan feina amb objectius i compromisosm, i n’està convençuda: “És una etapa fonamental, perquè sembram les bases”.

stats