Societat 10/01/2020

Miquel Àngel Maria: “La balearitat no ha de ser una qüestió d’identitat, sinó d’utilitat i conveniència”

El conseller insular de Cultura de Menorca parla de les celebracions del pròxim 17 de gener

Ivan Martín
4 min
“La balearitat no ha de ser una qüestió d’identitat, sinó d’utilitat i conveniència” Miquel Àngel Maria

MaóMenorca entra a la setmana més reivindicativa de l’any amb més d’un centenar d’actes a tots els municipis per la diada de l’illa. És la festa de la menorquinitat, però també una gran oportunitat per recordar les singularitats de l’illa. El conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria, analitza tot el que envolta el 17 de gener i parla dels dubtes, les polèmiques i les particularitats de la Menorca més autèntica.

Què celebren exactament els menorquins cada 17 de gener?

El 17 de gener va ser instituït com la Diada del Poble de Menorca l’any 1981 pel Consell Insular. Així s’institucionalitzava la festa tradicional de Sant Antoni, que ja se celebrava secularment a Ciutadella, com a mínim des del segle XVI, en commemoració de la conquesta de l’illa per part del rei Alfons III d’Aragó. Celebram la incorporació de Menorca a la comunitat de llengua catalana i a la cultura europea, la nostra identitat com a poble.

La història de Menorca fa evident l’estret vincle que té amb Catalunya. Per què en reneguen partits com el PP, Ciutadans i Vox?

Em sembla lamentable que a l’estat espanyol hi hagi gent que vulgui construir la identitat espanyola damunt la negació de la diversitat nacional, cultural i lingüística dels pobles que formen aquest estat. Hi ha qui vol imposar una identitat nacional única en lloc de promoure el reconeixement mutu. Consideren la diversitat com un problema que s’ha de resoldre i no com una riquesa que cal potenciar. Aquesta és una malaltia crònica de la història d’Espanya que cada cert temps rebrota.

Diada o Dia del Poble de Menorca?

El nom amb què fou instituïda aquesta festa pel Consell de Menorca el el 1981 fou Diada del Poble de Menorca.

El PP sempre ha criticat el terme ‘diada’, però quan ha governat no ha dubtat a emprar-lo.

Cap dels governs que ha tingut el Consell de Menorca des de l’any 1981 ha rebutjat el terme ‘diada’, ni ha canviat el nom de la festa. ‘Diada’ és una paraula històricament coneguda a Menorca i perfectament viva, amb el significat de dia assenyalat de festa o de celebració d’un esdeveniment memorable. Em sembla ridícul discutir sobre aquest nom.

Sou partidari que soni l’himne d’Espanya a la processó dels Tres Tocs?

La interpretació de l’himne d’Espanya va ser introduïda durant el franquisme, en el context de la reivindicació mítica d’una Espanya eterna, que existia com a mínim des dels temps dels romans, cosa que, des del punt de vista històric, és un disbarat com unes cases. Per Sant Antoni celebram la incorporació de Menorca a la Corona d’Aragó l’any 1287, i aleshores Espanya no existia. La interpretació de l’himne d’Espanya en la festa de la menorquinitat era una equivocació, suprimir-lo va ser correcte, perquè s’havia inclòs amb una intenció política concreta que avui està fora de lloc.

Com es poden sentir ‘més’ menorquins els residents que procedeixen d’altres indrets?

Segurament no fent-se gaire aquesta pregunta, sinó participant activament en la vida social de Menorca amb tota normalitat, que és el que fa la immensa majoria. Menorca és una illa multicultural, hi viu gent procedent de tots els racons del món. La menorquinitat no té a veure amb el llinatge, sinó amb la voluntat de cadascú de formar part d’aquest poble que vol preservar un territori fràgil i delicat. La menorquinitat de les persones residents a Menorca té més a veure amb una actitud personal i col·lectiva davant el present i el futur que amb les arrels de cada persona en particular.

Hi ha més sentiment de pertinença a Menorca que a les Balears?

Sí, sens dubte. El concepte de balearitat no genera sentiment de pertinença. Ens sentim de cadascuna de les nostres illes. I això no és dolent, és fruit de la història i dels condicionants que ens han dut fins aquí. Forçar una identitat balear sol generar prevenció, quan no rebuig. Segurament el pes demogràfic de Mallorca damunt el conjunt hi té molt a veure. A Mallorca s’empra el concepte balear com a sinònim de mallorquí, hi ha una identificació entre la part i el conjunt. A les altres illes això no és concebible. La balearitat no ha de ser una qüestió d’identitat, sinó d’utilitat i conveniència: la suma de les identitats insulars des de la igualtat, el reconeixement mutu de cada illa com a societats diferenciades i com a subjectes polítics amb capacitat de decidir, i a partir d’aquí, la voluntat de cooperar.

Qui homenatgen enguany, per la Diada?

El ple de la Diada es dedica enguany a Giuseppe Chiesa Baratti, un pintor d’origen italià establert a Menorca el segle XVIII i pare d’un altre pintor menorquí destacat, Joan Chiesa Bagur. L’obra de Chiesa és un testimoni de la Menorca de la Il·lustració, mostra el dinamisme i les turbulències que va viure la nostra illa durant el segle XVIII, amb els conflictes internacionals que van provocar diversos canvis de sobirania, l’obertura als intercanvis culturals europeus i la puixança del comerç. Qui ens en parlarà al ple serà la historiadora de l’art Àngels Hernàndez, una de les persones que millor coneixen l’obra de Chiesa.

Quins actes de la Diada destacaríeu?

La festa tradicional inclou la coneguda processó dels Tres Tocs a Ciutadella, en commemoració de la conquesta. És un dels actes més representatius, especialment a la ciutat de Ponent. A l’àmbit institucional, el Consell de Menorca celebra la Diada amb un ple extraordinari, que inclou una conferència sobre algun tema d’interès general i d’actualitat per a l’illa. Després també és habitual un concert al teatre Principal de Maó. Al costat d’açò, hi ha un munt d’activitats culturals, socials, esportives i lúdiques organitzades pel Consell, els vuit ajuntaments i diverses entitats ciutadanes de Menorca. La festa és una suma de múltiples aportacions.

stats