Un debat per fer
La massificació turística i poblacional afecta directament la qualitat de vida
Les conseqüències de la massificació turística, de la sobrecàrrega poblacional, de l’estrès dels ecosistemes i de la urbanització extensiva són tan evidents que, cada vegada amb major intensitat, afecten de manera directa les condicions de vida de la població. La situació pandèmica encara ha agreujat més aquestes percepcions, que no són més que senyals d’un model que funciona molt bé, i per això creix any rere any, però que ho fa a costa d’empitjorar la qualitat de vida de la majoria de la població. Les imatges de les processons humanes per davallar al caló del Moro o les de les cales atapeïdes amb milers d’embarcacions fondejades, una devora l’altra, s’han convertit en virals. Però sols són la punta de l’iceberg de la transformació descontrolada que s’està operant cada dia.
Anam bé o no anam bé?
El turisme de masses és el model que genera més riquesa, però és el més letal
Fa estona que una part de la societat balear s’ha adonat que el camí on ens hem amollat no és tan bo com sembla i que, comptat i debatut, ens fa ser cada vegada més pobres. I a aquesta conclusió s’hi pot arribar sense patir turismofòbia o sense ser un radical antisistema. Basta observar una mica la realitat que tenim davant el nas. És absurd pensar que el problema es redueix a la contraposició turisme sí o turisme no, perquè el bessó de la qüestió no és en el turisme en general, és en el model concret de turisme de masses que s’ha imposat a les Illes, que és letal a tots els efectes. No és que sols hi hagués un camí a seguir, sinó que entre la diversitat de tiranys que teníem al davant n’hem triat un dels pitjors. Hem triat el camí més fàcil i el que, en aparença, genera més riquesa i més aviat, sense tenir en compte les conseqüències.
Tornar a l’arada?
Els esforços per cercar remeis a la massificació solen ser desqualificats
Una de les maneres de desprestigiar una proposta és tergiversar-la fins a l’esperpent, per tenir bo de fer desacreditar-la. Fa cinquanta anys que evitam entrar en un debat a fons sobre el model econòmic balear pel camí de desqualificar qualsevol intent de reflexió alternatiu. La via que du al desastre, la que estam seguint, es presenta com l’única possible, fora de la qual tot són utopies forassenyades. Fa anys que els que defensaven la no urbanització de la Dragonera o de Mondragó eren presentats com uns tronats que predicaven el retorn a la vida a la prehistòria talaiòtica o al temps de la mula i l’arada. Encara ara, en aquests temps pandèmics que posen de bell nou sobre la taula el tema de la diversificació econòmica, és corrent que els esforços per cercar remeis a la massificació siguin desqualificats d’entrada.
Una nova mirada
El sector agrari i agroalimentari podria adquirir una nova dimensió
L’opció, evidentment, no és el retorn als temps passats. No podem prescindir de la realitat turística consolidada que determina l’economia de les Balears. Però també són assenyades les paraules del batle de Calvià quan diu que no podem pensar sols en un creixement quantitatiu i hem de fer un canvi de mirada. Alfons Rodríguez va dir que no és la rendibilitat a curt termini obtinguda gràcies al volum allò que marcarà l’èxit de les futures temporades, sinó la competitivitat a mitjà termini vinculada a la qualitat de l’oferta i del servei, i a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Seria dins aquesta nova mirada, sempre que es controlàs la devoradora hidra immobiliària, que la resta de sectors productius podrien jugar un paper diversificador i redistributiu de la riquesa social. Fins i tot el sector agrari i agroalimentari, permanentment i conscientment invisibilitzat, podria adquirir una nova dimensió.
Diversificar
Cal impulsar línies de desenvolupament per afavorir la sostenibilitat general
No es pot tornar enrere, però l’arada tampoc no pot deixar de llaurar. La innovació i la recerca, veritables motors de la diversificació, no s’han de moure en un laboratori desconnectat de la realitat social. Es tracta de veure per on va la societat i estalonar i impulsar aquelles línies de desenvolupament que més afavoreixen la sostenibilitat general. I és aquí on el sector agroalimentari (producció, transformació i comercialització) tindrà les seves cartes. La diversificació, tot i que es pot veure beneficiada per la inversió pública, vindrà sobretot de la iniciativa de les empreses i les persones. L’objectiu ha de ser crear les millors condicions possibles perquè aquesta iniciativa trobi oportunitats.
