Antoni Serra Crespí: "Vaig treure set persones de dins els pous"

Antoni Serra Crespí de Can Panxa (sa Pobla, 1923). L’amo en Toni va compaginar les feines de forner i bussejador. Arriscà la vida desenes de vegades amollant-se dins els pous per arreglar muntures i treure’n persones. Pescador d’anguiles, caçador i, per sobre de tot, buferer.

Heu fet molta vida dins l’Albufera, no és cert?

L’he trescada molt tota la vida perquè hi he pescat, hi he caçat, hi hem conrat arròs... L’hem viscuda molt, sa Bufera (1). És molt gran; pensa que té 4.444 quarterades (2) i molts de racons. Crec que els he trepitjat tots.

És cert que hi havia tantes anguiles a l’Albufera?

N’hi ha que no ho creuran, però en un sol dia envam pescar 14 tones. D’allò fa poc més de 60 anys. Les pescàrem amb la parança: és una síquia modificada que tenia una comporta. Les anguiles hi entraven, però no podien sortir-ne perquè les tancàvem amb la comporta. Quan n’hi havia moltes buidàvem la síquia d’aigua i les trèiem.

Qui us comprava tantes anguiles?

Normalment es venien a Mallorca, però aquestes les va comprar totes un vaixell italià per fer-les fumades a Itàlia. Férem molts de viatges amb un remolc i les carregàrem al vaixell, dins el Gran Canal. Hi havia anguiles escampades per tot el camí, botaven del remolc.

No tots els anys se’n pescava tanta supòs.

No, però altres anys en trèiem 3 o 4 tones de dins la parança. Llavors en pescàvem molta d’encesa també. El vespre s’encén un fanal dins un bot, un rema a poc a poc i l’altra dóna fitora al peix que veu. També es pescava anguila amb moranell i de cuc, o cucada (3), sobretot els vespres de mal temps. Quan fa trons i llamps i el torrent ve ple, elles es mouen més.

Hi havia altres maneres de pescar-les?

N’hi havia tantes que dins un siquió de qualsevol vela (4), en treien per menjar les que volien. Amb un llençol i quatre canyes n’agafaves. Hi havia gent que caminava per dins les síquies i canals palpant el fang i agafant-les amb les mans, n’aguantaven amb les dents i tot.

Hi ha moltes castes d’anguila?

Hi ha l’anguila correguda. És la que ja se’n va a la mar a criar, té la panxa blanca i la carn és més fluixa. Després hi ha el cabot, que és una anguila gruixada, i també hi ha la borda, que s’agafa a l’estiu. També record que d’al·lots trobàvem pilots d’anguila molt petita. Jugàvem a desfer-les amb les mans per desbaratar-les. És anguila que just arriba a l’Albufera.

Es pescava cap altre peix?

Orada sobretot. Amb la parança en trèiem molta, de fins a quatre quilos. També amb l’arquet (5) se n’agafaven. Quan els pescadors veien ruer (6), era que les orades feien esbart per sortir cap a la mar. “Allà hi ha ruer!”, i els paraven l’arquet per mirar d’agafar-les. També agafaven pelaies (7) i llops, i dins el fang trèiem molta copinya (8) amb les mans.

Com és que ja no hi ha tantes anguiles?

Perquè l’aigua ja no és neta. La brutor del poble pega a l’Albufera i, a més, els hotels xuclen l’aigua bona que hauria d’arribar-hi. Llavors, ja no se sembra arròs, i l’albufera s’ha closa i està massa bruta. Aquí on nosaltres sembràvem arròs, ara just hi ha canyet i les síquies ja no hi són.

Com va ser que us vau fer bussejador?

Un conco meu s’hi dedicava professionalment. Es tirava als pous a arreglar les muntures (9), sense botelles. Vaig acompanyar-lo a un pou i em va dir: “He deixat una clau al fons, m’hauré de tornar a tirar perquè tu no hi arribaràs; hi ha 20 pams d’aigua”. M’hi vaig tirar i la vaig treure. Va ser una prova que em va fer; jo tenia 14 anys. L’endemà, però, ell va morir al pou de Can Llebre, que feia gas (10). De llavors ençà en vaig agafar el relleu.

A banda d’arreglar muntures, quines altres feines fèieu dins els pous?

En vaig treure gent que moria a dins. Vaig treure set persones de dins els pous. El primer pic, jo i un amic traguérem tres homes. Hi havien tirat dinamita. Dins el pou hi havia gas, i allò els va matar un després l’altre. També vaig treure una dona que s’havia penjat d’un; la corda es va rompre i caigué dins el pou.

Com van ser els altres casos?

Una altra dona que havia desaparegut feia 8 dies la trobaren dins un pou i em demanaren per treure-la’n. Llavors dos homes m´ñes d’un altre també per haver alenat gas. Mai no vaig voler cobrar un cèntim a ningú per treure un mort. També vaig treure un bomber a punt de morir i el vam reanimar. Varen ser moltes situacions de perill, però sempre vaig estar tranquil i per això ho podia fer.

Com es podia saber si un pou feia gas?

Jo anava baixant i a mitjan pou encenia una cigarreta. Llavors baixava a poc a poc, si la cigarreta s’apagava, era que hi havia gas i havies de pujar tot d’una.