L’"amenaça" catalana plana sobre el 25è aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca

Josep Piqué i Antón Costas comparen la societat civil independentista amb la de l’Alemanya nazi a l’acte de celebració de l’entitat

L’economista Antón Costas i l‘exministre popular i exdirector general de convergència Josep Piqué han protagonitzat aquest dimarts al vespre la part central de l’acte del vint-i-cinquè aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca, al castell de Bellver, amb un col·loqui entre tots dos centrat en el concepte de societat civil. De fet, però, han aprofitat el col·loqui per carregar contra la societat civil catalana, en concret –i sense anomenar-les–, contra les entitats que defensen la independència de Catalunya. Tots dos han arribat a comparar la societat civil independentista amb la de l’Alemanya de just abans i durant l’auge del nazisme.

“No hi ha una bona qualitat democràtica en cap país si no hi ha el substrat d’una societat civil dinàmica”, ha declarat Costas al principi del seu parlament, i ha afirmat que les Balears “tenen una bona societat civil” i el Cercle d’Economia de Mallorca n’és un exemple. Tot i això, Costas també ha fet una prevenció contra “un discurs massa optimista” sobre la societat civil que “pot voler dur” a la subsitució de la política convencional.

Costas ha arribat a dir que una societat civil molt dinàmica pot ser “molt perillosa per a la democràcia” i ha posat l’exemple de l’alemanya nazi. Tot seguit ha afegit que ara, a Catalunya, hi ha “una societat civil molt dinàmica” que ha estat “un element d’amenaça per a la democràcia”, en referència al procés independentista. Piqué també ha fet referència al Procés, ha dit que no s’ha de posar al mateix nivell la societat civil que defensa "els interessos generals" que la que defensa “interessos particulars” i cerca la “divisió” i la “partió moral” de la societat. En aquest sentit, com Costas, Piqué ha tornat a fer referència a la situació d’Alemanya durant l’aparició i l’auge del nazisme.

Piqué ha afirmat que hi ha moltes societats civils, no una, i que quan se’n parla ara es fa més referència a les entitats que defensen l’interès general, i no uns de particulars, i que per això és interessant que es dirigeixin al poder públic, però també a la societat en general. Ha posat d’exemple, com a casos en què és necessari, desafiaments com la revolució tecnològica, el canvi climàtic i el “repte demogràfic”.

Putin com a referent

Piqué ha afegit, en referència al repte tecnològic i citant el president rus Vladimir Putin, que “qui domini la intel·ligència artificial dominarà el món”. Ha dit que en aquesta revolució el factor de producció més important són les nostres dades personals, i ha explicat que no tothom pensa que les dades són propietat dels individus. Segons Piqué, debats ètics com aquest és molt difícil que els promoguin els governs, i és la societat civil qui ho ha de fer. Ha insistit en el perill que la revolució tecnològica “deixi molta gent a la voravia” i ha assegurat que la guerra entre els EUA i la Xina és una pugna per veure “qui domina la tecnologia”.

La presidenta, Francina Armengol, ha qualificat el col·loqui de “xerrada profunda i intel·lectual” i l’ha posat com a exemple de la feina del Cercle, que ha agraït perquè és “necessària”. Ha assegurat que el Cercle fa “pedagogia social” i té les portes obertes a la societat i l’ha definit com “una de les petites joies que té aquesta societat”, que ha ajudat el poder polític a prendre decisions. Ha recordat que l’entitat va liderar la Plataforma profinançament autonòmic i ha estat un gran actiu a l’hora d’explicar què significa la insularitat i cercar maneres de compensar-la.  "Hem de continuar treballant units perquè Balears pugui aconseguir el tan anhelat Règim Especial de les Illes Balears”, ha sentenciat la presidenta.

Presència d'autoritats

A més d'Armengol, a l’acte, que s’ha fet al pati d'armes del castell de Bellver, hi han assistit autoritats i polítics com la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; el president del Parlament, Vicenç Thomàs; el batle de Palma, José Hila; el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes; el conseller de Treball i Model Econòmic, Yago Negeruela; el portaveu de MÉS al Parlament i expresident del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat; el líder d’El Pi, Jaume Font, i el diputat popular Toni Costa.

José María Vicens, president del  Cercle  d’ Economia , ha enaltit en el seu discurs la importància de l'entitat , com “un ens local, de pensament i debat, on s'escolten les opinions dels socis, es  consensua  una veu que es fa arribar a la societat i s'implica en les diferents activitats socioeconòmiques de la societat mallorquina i balear”.

Durant la seva intervenció, el president també ha recalcat la implicació del Cercle, i ha posat com a exemples l'estudi 'Repensar  Balears', una eina d'anàlisi de la situació en la qual es troba la comunitat balear en l'actualitat i sobre la qual s'estableixen una sèrie de punts que s'han de tenir en compte en el futur. “No som els encarregats d'establir quines han de ser les mesures que s'han de dur a terme, tan sols establim quins són els punts en els quals ens hem de centrar”.  Vicens ha enaltit la labor dels presidents que han dirigit el  Cercle  al llarg dels seus 25 anys d'història. “Estem aquí, celebrant aquest dia, gràcies a la seva labor”. 

Tot i que l’acte s’ha fet gairebé íntegrament en català, després d’una actuació musical inicial s’ha projectat un audiovisual sobre els 25 anys del Cercle d’Eeconomia de Mallorca amb declaracions sobre l’entitat –només en espanyol– de tota mena de personalitats i autoritats illenques.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF