Alerta a Europa pel consum de cocaïna, implicada en una de cada quatre morts per sobredosi

BarcelonaFarlopa, neu, pols, dama blanca, perico, merca... Tot això són noms diferents per referir-se a la mateixa droga, la cocaïna. És la segona substància estupefaent més consumida a Europa després de la marihuana, i es calcula que 2,7 milions de joves –dues vegades la població de Barcelona– en van consumir durant l'any passat. En el seu últim informe, l'Agència Europea de Drogues (EUDA, en les seves sigles en anglès) alerta que cada cop hi ha més cocaïna disponible al continent i que això ha provocat un increment "significatiu" dels "costos sanitaris i socials" vinculats a aquesta droga.

La cocaïna ja és la droga més present en les atencions hospitalàries d'urgència per sobredosi. I va a l'alça: el 2022 a França les urgències per cocaïna van augmentar gairebé un 20% i a Espanya aquesta substància va estar implicada en el 60% de les morts induïdes per drogues. En l'àmbit europeu, el 2023 aquesta dada va caure fins al 26%, una quarta part de les morts.

A més, cada cop hi ha més persones que inicien tractament d'addiccions per cocaïna. A tot Europa s'estima que el 2023 van ser 35.000 persones, la majoria de les quals homes. Des del 2018, aquests inicis de tractament han pujat un 31%, i molts dels consumidors són persones vulnerables amb problemes econòmics. L'EUDA també alerta que està pujant el consum de crac, un cristall que es fuma i que es pot fer a partir de la pasta de la coca; una droga que encara està més vinculada a la marginalitat.

Riscos per a la salut

Amb tot, l'EUDA creu que s'estan infravalorant els danys de la cocaïna, sobretot pel que fa als problemes cardiovasculars. "El consum s'associa amb diverses conseqüències adverses per a la salut, que poden incloure agitació, psicosi, taquicàrdia, hipertensió, arrítmia, dolor toràcic i accidents cerebrovasculars", indica l'informe. I tot plegat s'ha accentuat en els últims anys, ja que, tal com va explicar diumenge l'ARA en un dossier i també apunta l'EUDA al seu informe, la cocaïna que arriba a Europa cada cop és més pura.

Quin és el motiu? Cada cop hi ha més camps per produir-ne a Sud-amèrica i el preu està baixant. La policia cada cop està intervenint també més quilograms de cocaïna, que entren per contenidors marítims en ports estratègics, com els holandesos i els espanyols, amb especial protagonisme de València i Barcelona.

L'EUDA també alerta de la perillositat de barrejar substàncies, una tendència a tot Europa. Per exemple, tal com va apuntar aquest diari, l'haixix s'està barrejant amb medicaments i ha nascut el karkubi. Unes drogues que cada cop es compren més online i des de la distància, un canvi de tendència que també apunta l'informe.

Les sintètiques

L'agència europea també es mostra preocupada per l'ascens de les drogues sintètiques, i pel fet que cada cop es produeixen més en laboratoris europeus. El 2023 es van desmantellar a tot Europa fins a 93 laboratoris d'amfetamina, 250 punts de producció de metamfetamina i 53 de catinones sintètiques, que es promocionen com a substituts assequibles d'altres estimulants, com les amfetamines i la cocaïna.

Un altre dels elements de l'alerta és la situació a l'Afganistan: la prohibició dels talibans de cultivar rosella i opi podria provocar un buit en el mercat de l'heroïna (aquest país en produeix el 80%) i que ascendissin elements substitutius, com les pastilles sintètiques o fins i tot el fentanil.

Un d'aquests nous elements són uns opioides sintètics coneguts com a nitazens, que es van desenvolupar originalment a la dècada del 1950 com a analgèsics però mai s'han comercialitzat legalment per a ús mèdic. Són “altament potents i poden causar sobredosi fatal”, afirma l'EUDA. De fet, es consideren més potents que la morfina i el fentanil. El 2024 es van notificar set nous opioides sintètics al Sistema d'Alerta Primerenca de la UE, tots ells nitazens, que han estat implicats en nombroses morts per sobredosi als països bàltics, segons les dades de l'EUDA.

Les noves formes de la marihuana

El cànnabis és la droga il·lícita més consumida a Europa: 24 milions d'adults europeus l'han consumit l'últim any. Tal com va alertar també l'ARA aquest diumenge, sobretot preocupen dos elements. En primer lloc, que cada cop hi ha marihuana més potent i modificada genèticament. El 2023, la potència mitjana de la resina confiscada era del 23% de THC, més del doble que la de l'herba confiscada, que era de l'11%.

Això és preocupant perquè amb la resina es fabriquen llaminadures i vapejadors que estan canviant el consum, el segon element que preocupa a l'EUDA. S'estima que un 8,4% dels adults europeus han consumit cànnabis l'últim any, i aquest percentatge puja al 15% en els joves. A més, la marihuana és responsable de més d'un terç de totes les admissions a tractament per drogues a Europa. L'EUDA posa el focus en Espanya com un dels principals productors de cànnabis i fa un avís: "És necessari avaluar l'impacte dels canvis de política introduïts", conclou l'agència europea.