Societat 15/05/2022

Així vol transformar la UIB els estudis per ser mestre

Un projecte educatiu de facultat, formació per a docents i mestres que acompanyen alumnes en pràctiques i proves d’accés específiques, entre les accions per impulsar el canvi

5 min
La Facultat d'Educació de la UIB.

Palma“Socialment, encara tenim la imatge del mestre que es posa dins una aula i quan ha acabat se’n va”, exposa el degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Miquel Oliver. Però això ja no és –o no hauria de ser– així. “Anam cap a projectes educatius connectats amb la comunitat i amb el territori”, apunta. Perquè aquesta realitat s’expandeixi al món educatiu –exposa Oliver–, calen mestres que treballin de manera coordinada, acompanyant cada infant en l’aprenentatge i portant la tasca docent més enllà de les parets del centre, per anar de la mà de les famílies i l’entorn. És des d’aquest paradigma que treballen des de fa dècades en els països del nord d’Europa, pioners en educació, i és cap aquí on vol encaminar-se la UIB.

Per impulsar el canvi, la universitat s’ha immers en un pla de transformació dels estudis de mestre. L’estratègia va en la tònica de la innovació que planteja la nova llei educativa espanyola, LOMLOE: cap a un ensenyament basat en competències i en l’experiència (i no tant en la memòria), perquè els alumnes adoptin les aptituds per desenvolupar-se de manera autònoma, resolutiva i crítica en la vida.

Projecte educatiu de facultat

Cap a un consens entre la comunitat universitària sobre l’ensenyament 

Una trentena de professors de la universitat, juntament amb mestres d’escoles illenques, han participat en l’elaboració d’un projecte educatiu de facultat que vol fixar els estaments sobre els quals es formen els futurs professionals. Oliver admet que no ha estat una feina fàcil, sobretot per arribar a consensos. “Som més de 400 professors i hem de pactar una manera de fer”, apunta. El document aborda la part metodològica, que es planteja més activa, reflexiva i vivencial, cosa que tampoc és fàcil: “Lluitam contra la comoditat de l’alumne, que tota la vida ha rebut un aprenentatge passiu”. Però no només això, sinó que també inclou molts altres aspectes, com ara “quin tractament hem de tenir de la llengua catalana quan estam formant el professorat o el nivell d’exigència per tenir connexió amb la recerca educativa, etc.”, exemplifica el degà. És un document novedós, ja que no se sol fer a escala de facultat, i es podrà començar a implantar el curs següent, sobretot en els graus d’Infantil i Primària.

Pràctiques ‘realistes’

Tutors formats per acompanyar millor els alumnes practicants

Un altre factor important per al canvi de model són les pràctiques: el primer contacte dels futurs mestres amb la professió. L’objectiu és passar de la imitació a l’acompanyament. Així ho explica Iñaki Monge, un de la desena de docents que formen tutors d’estudiants en pràctiques: “Fins ara, la tendència era que tu tenies un alumne en pràctiques, ell veia com ho feies i ho replicava”. Ara, plantegen que la tasca del tutor sigui “acompanyar i interpel·lar els practicants a partir de l’experiència i de la realitat de cada context”.

La formació es fa juntament amb la Conselleria d’Educació i ara com ara ja hi ha mestres de devers 25 escoles formats. A la llarga, quan tots els centres puguin tenir accés a la formació, la idea és que aquesta sigui un requisit perquè un centre pugui rebre practicants. De la mateixa manera passa a la universitat:ara com ara s’estan instruint alguns docents, però més endavant pretenen que tothom que vulgui tutoritzar pràctiques tingui la formació específica.

Més enllà de les pràctiques, Monge defensa que la transformació als graus universitaris és fonamental pel seu impacte:“Se sap que durant els primers anys com a mestre ensenyes com t’han ensenyat; si es fa el canvi, ja poden començar a treballar a l’escola diferent”. 

Xarxa de centres col·laboradors

La UIB treballa conjuntament amb escoles que aposten per la innovació

Dins el projecte, la UIB fa feina amb una xarxa de centres educatius col·laboradors, que també aposten per la innovació educativa –ara com ara en són una vuitantena. A l’hora d’enviar alumnes de pràctiques, ells són prioritaris. Joana Maria Mas és directora del CEIP Ses Rotes Velles de Santa Ponça, centre col·laborador i presidenta de l’associació de directors i directores d’escoles d’Infantil i Primària de Mallorca. Per la seva experiència, constata que “el nivell de competències amb què venen els practicants és bastant fluix”. I, de fet, alerta que en alguns casos no coneixen allò més bàsic de les metodologies innovadores:“Necessitam que la universitat els posi al dia, perquè alguns estan als antípodes”.

Veu imprescindible el canvi en els estudis superiors, però opina que, perquè es faci efectiu, “tothom s’hi ha d’implicar”. En aquest sentit, defensa que hi ha la implicació des del deganat, però també “gent amb la seva càtedra que costa moure”. La directora planteja una altra barrera rellevant, que és l’accés al funcionariat:“Les oposicions són l’antisistema per detectar bons mestres”, adverteix. I considera que és urgent canviar el mètode, perquè “estudiar-se de memòria 40 temes i vomitar-los en un examen només garanteix que tens capacitat de memoritzar molt i defensar-ho bé davant un tribunal, però no que siguis un bon mestre”. A més, els membres del tribunal es trien de manera aleatòria.

Proves d’accés

Per segon any consecutiu, la universitat convoca les PAP

El curs 2020-21, la Universitat balear va estrenar les proves d’admissió als graus d’Infantil i Primària (PAP), uns exàmens específics per entrar als estudis de mestre que els aspirants han d’aprovar, a banda de la Selectivitat. És una de les poques universitats a l’Estat que posa aquest filtre, que té com a objectiu principal que accedeixin als graus aquells alumnes que realment tenen la vocació i les competències per desenvolupar aquesta professió. Enguany es repeteixen i s’amplien al nou doble grau d’Infantil i Primària. 

En la primera convocatòria s’hi varen presentar unes 600 persones i varen aprovar més del 80%. A més, ja d’entrada hi va haver un efecte dissuasori, perquè molts estudiants no es varen apuntar al grau pel fet d’haver de passar les proves. Així, es varen perdre devers 500 matrícules. “Ens ha passat a nosaltres i a tot arreu on es fan proves, però en dos o tres anys es normalitza”, afirma el degà.

Oliver explica que la part oral de les proves (una videopresentació i una entrevista en grup) serveix “per detectar banderes vermelles, aquelles persones que clarament no tenen el perfil per ser mestres”. Però allà on hi va haver més suspensos va ser a la part escrita, que es planteja també des del prisma competencial. “Hi ha alumnes que no resolen coses que són de sisè de Primària perquè els hem fet un ensenyament d’estratègia per aprovar la Selectivitat i hem oblidat la formació competencial”, alerta el degà. Per aquest motiu, considera urgent el canvi de les proves d’accés a la universitat, que s’està estudiant a tot l’Estat.

Instal·lacions innovadores

Arquitectura que facilita l’ensenyament competencial

Les taules i cadires fixades a terra i aules amb nivell pensades per classes magistrals queden desfasades en el paradigma d’aprenentatge cap al qual camina la universitat. Es varen adonar que havien de canviar les aules per fer-les més adaptables: amb mobiliari que es mou fàcilment amb rodes, que es plega i adopta formes diferents. De moment hi ha tres aules d’aquest estil –que anomenen ‘vives’– i una d’elles està dotada tecnològicament amb micros i càmeres. Joana Maria Mas apunta que aquesta inversió també és necessària a les escoles públiques, “però per a això fa falta molta inversió i que l’educació sigui una prioritat per a un país”.

Amb tot plegat, en quin punt està el procés transformador a la universitat?“Tenim el full de ruta clar i estam experimentant”, indica Oliver. La passa següent és “començar a generalitzar l’experimentació, a poc a poc, a partir de grups de docents impulsors, i anar, així, fent com una taca d’oli”.

stats