Com era Cata Coll segons el seu pare: “Era impossible que miràs la televisió o llegís una estona”

Fernando Coll és el pare de Cata Coll, la portera del Barça i campiona mundial de futbol l’any 2023 amb la selecció espanyola. A diferència de com sona el nom de la seva filla a totes les televisions, el pare pronuncia el nom, Cata, en mallorquí, amb les dues ‘a’ neutres. Natural de Pòrtol, va ser una nina molt cercada, nascuda el 23 d’abril de 2001, dia de Sant Jordi. “No li fa molt d’homenatge, al Dia del llibre, perquè mai no ha estat gaire lectora”, avança son pare: “Mai no ha pogut estar asseguda durant 10 minuts concentrada en una cosa. Ella es concentra amb el moviment”, afirma.

La jugadora blaugrana té una germana gran que nom Auba i té cinc anys més que ella: “N’Auba ens va donar molta guerra, sobretot els vespres. No hi havia manera i anàvem esgotats perquè no dormíem”. Cata, en canvi, va dormir com un angelet des del principi, i encara ara: “Na Cata, una vegada s’adormia, descansava tota la nit. Ara bé, durant el dia era una nina inquieta i plena d’energia. Necessitava activitat constant i això ens deixava exhausts a sa mare i a mi. De petita la teníem dins un parc dels que es posen a les habitacions, i tot d’una que va aprendre a sortir-ne, ho feia! Mai no ha sabut estar aturada”, es reafirma Fernando. “Era impossible que na Cata miràs la televisió o llegís una estona”, diu.

Amb el torrent d’energia que gastava, els pares varen adonar-se ben d’hora que havien de trobar una manera de canalitzar-lo: “Ella va dir que volia jugar a futbol amb els seus amiguets, sobretot amb en Bibi (Sebastià Bibiloni). Ens va sorprendre, perquè en aquell moment encara no era gens habitual veure-hi nines. Així que la vàrem apuntar a bàsquet. Però ella volia futbol, així que vàrem provar amb el tennis. Li anava molt bé i a ella li agradava més que el bàsquet, però, així i tot, demanava futbol. L’hi vàrem apuntar i va fer els dos esports fins a quinze anys”, relata el pare. “Arribava a casa ben baldada, que era el que ens convenia a tots”, diu, rient, Fernando. A quinze anys la varen cridar per anar a competir amb la selecció espanyola i la família va veure que el futbol requeria més dedicació: “Va renunciar al tennis sense gens de drama”, diu.

Fernando descriu Cata Coll com una nina “molt oberta, generosa i afectuosa”: “Potser a vegades hauria de ser un pèl més reservada”, comenta son pare, mig de veres, mig de broma. “És molt propensa a fer-se amb tothom, al poble ho saben. A veure… algú hi haurà amb qui no congeniï, com tots. Però, en general, té els amics de tota la vida i s’hi duu molt bé. És molt entregada a les relacions humanes. Jo crec que li agradaria venir més per aquí. Quan ve, arriba, deixa la maleta a l’entrada i surt per la porta!”, explica. I tot d’una matisa: “No és que no vulgui estar amb nosaltres, però els amics són clau per ella”.

Son pare assegura que el cap de la futbolista sempre ha anat a mil revolucions. Els estudis mai no han estat el seu fort i, com ja s’ha comentat, concentrar-se per llegir li costa. “Ara que és més gran, sí que l’he vista llegir alguna cosa”, indica Fernando, però recorda que, per sa filla, “fer els deures de l’escola era com un càstig”.

La sort que ha tingut Cata, juntament amb totes les al·lotes de la seva generació, és que han vist com esclatava el futbol femení: “Quan ella començava a jugar a futbol, el futbol femení no era el que és. Ha estat una afortunada de poder viure aquest canvi. A més, també ha vist que, amb esforç, les coses poden arribar a sortir. És cert que, ja quan jugava amb el Sant Marçal, tothom ens deia que la nina tenia talent”. El talent, en l’esport, encara hi és; igual que la seva altra gran habilitat: adormir-se en qüestió de segons.